Guardiola-Mourinho: la pugna per ser el millor

El futbol accepta qualsevol forma i camí per aconseguir l'objectiu final, que és la victòria, com així expressen gairebé a la perfecció dues estratègies diferents de posar-lo en pràctica, les que avalen Josep Guardiola i José Mourinho, potser antagònics a primer cop d'ull, però amb un punt comú en els seus períodes de formació.
El futbol del Barça no té res a veure amb el que expressa el Madrid de Mourinho, encara que ambdós són sublims en l'èxit, ja que, malgrat les escasses ensopegades d'aquesta temporada, han estat incontestables per part dels seus rivals.

Guardiola emana de la cultura del control de l'esfèric per sobre de qualsevol màxima futbolística, promoguda per Johan Cruyff, encara que aquesta no és l'única línia de treball que ha modelat el tècnic català, ja que també altres preparadors de can Barça hi han influït de manera important. Un d'ells va ser Louis van Gaal, precisament un dels suports en què començà a caminar també Mourinho després d'haver estat al costat de Bobby Robson. Guardiola de jugador i Mourinho d'ajudant compartiren aprenentatge al costat de l'holandès durant uns anys, fins que el portuguès féu un salt de qualitat cap al seu país per recalar després d'alguns experiments al Porto, des d'on començà a crear un historial d'èxits irreprotxable.

Mancat de l'experiència d'haver viscut en un vestidor professional com a jugador, Mourinho ha estat de sempre un tècnic en potència que ha adquirit el millor del magisteri que ha tingut al voltant. En canvi, Guardiola parteix amb l'avantatge d'haver estat abans escolà que frare i d'haver fet el camí que molts altres tècnics han traçat: primer jugadors d'elit i després entrenadors. Malgrat aquesta absència a l'expedient, no és menys destacable el recorregut del lusità a les banquetes dels equips en què ha estat, on ha assolit grans èxits i des d'on s'ha guanyat l'aurèola d'entrenador que garanteix títols, motiu de prou pes per empènyer l'actual president del Madrid, Florentino Pérez, a fer una aposta per ell aquesta temporada.

Mourinho i Guardiola no tardaren gaire a trobar-se en un camp cara a cara per confrontar els seus antagònics estils, encara que guanyadors en la seva màxima expressió. Fou el curs passat en la lligueta de la Champions i a semifinals. El cap de setmana, les dues maneres de concebre el futbol al màxim nivell es retrobaren al Bernabéu (després del 5-0 de la primera volta), amb un empat (1-1) que, al cap i a la fi, fou una passa endavant perquè el Barça es proclami campió de Lliga. I és que en un hipotètic canvi de papers, a Guardiola no se li hauria perdonat dirigir un Barça sense la pilota i sotmès a possessions del rival de prop del 75%, mentre que això no sembla que desencisàs el seguidor madridista, convençut que Mourinho és a la banqueta per a l'objectiu final: aixecar títols.