...i altres herbes

Lluís Sitjar (II)
Vaig demanar divendres a Jaume Cladera què pensaven els administradors concursals Sebastià Frau, José Miguel Cregenzán i Pedro Mir del projecte del Reial Mallorca de construir un nou estadi. La resposta fou aclaridora: no en saben res. Idò! El Reial Mallorca no ha presentat ni explicat el projecte als administradors concursals. Em sembla una greu irresponsabilitat, una falta de tacte considerable i una ofensa al seny i als creditors de l'entitat. Si no fos perquè Jaume Cladera em va assegurar divendres que res no li molesta tant com que li diguin mentider us suggeriria que no descartàssiu que el president va faltar a la veritat. Per què? Per ocultar la preocupació dels administradors concursals amb el projecte del Reial Mallorca. Ara bé, com ara estic segur que Cladera no diu mentides, m'heu de permetre que us reiteri la meva sorpresa pel fet que Frau, Cregenzán i Mir no fossin informats. No ho entenc.

Lluís Sitjar (III)
I també em va sorprendre l'absència de la resta de membres del consell d'administració. M'hauria agradat un acte unitari del consell en la seva totalitat, però puc entendre perfectament que n'hi hagi que no vulguin participar d'espectacles com el que es va poder presenciar divendres passat a la zona més noble de Son Moix.

Lluís Sitjar (IV)
El Reial Mallorca es traslladà a Son Moix a la temporada 1999/2000 i començà aleshores una llarga negociació amb els copropietaris del Lluís Sitjar. Mateu Alemany intentà que els copropietaris del Lluís Sitjar no tinguessin accés a Son Moix. Va fer diferents ofertes als copropietaris perquè cedissin el seu títol al Reial Mallorca a canvi d'un abonament de per vida o una quantitat de doblers. És així com el Mallorca aconseguí els poc més de 200 títols de copropietat. Un grup de copropietaris, en canvi, mantenia que el títol atorgava la condició de soci i l'equiparava als actuals abonats. És a dir, que consideraven que per ser accionistes del Lluís Sitjar tenien accés de franc a qualsevol camp en el qual jugàs el Mallorca com a local. Idò bé, ja us podeu imaginar que l'assumpte acabà als tribunals, que és on s'acostumen a resoldre les coses de manera definitiva. Idò bé, la justícia atorgà la raó als copropietaris. I sabeu qui era el seu advocat? Jo ho record perfectament. Va ser Miquel Coca, ara accionista i membre del consell d'administració del Reial Mallorca, qui defensà els copropietaris. Idò!

Lluís Sitjar (V)
És especialment significatiu que fos Miquel Coca qui defensàs els interessos dels copropietaris per la seva condició actual de conseller. I és que Jaume Cladera va dir divendres que el Reial Mallorca seria el propietari del nou Lluís Sitjar. Quan fou interrogat sobre com es compensarien els copropietaris, el president explicà que rebrien una targeta per al nou estadi a canvi del títol de copropietat. És a dir, que Cladera els oferí el mateix que ja rebutjaren fa anys. Ah, i es tracta, a més, d'un abonament al qual ja tenen dret, sense necessitat de desfer-se del títol de copropietat. Evidentment, el presidents de l'Associació de copropietaris, Joan Aguiló, té absolutament clar que no acceptaran una proposta d'aquest tipus de cap de les maneres.

Audiències
La revista de la Lliga de Futbol Professional, en el número de febrer, publica un interessant reportatge sobre l'audiència televisiva del futbol. Idò bé, la primera volta de la Lliga de Primera Divisió ha experimentat un substancial creixement (27,8%) respecte de la temporada anterior. L'audiència de la primera volta ha superat els 119 milions d'espectadors i la temporada passada fou de poc més de 93 milions. El partit més vist en obert fou el Reial Madrid-Athletic, que tingué 6.071.000 espectadors. En la modalitat de pagament, el duel més vist fou, lògicament, el Barça-Madrid, contemplat per quasi 2,5 milions d'espectadors. De l'audiència total del futbol, La Sexta té un 49,2 per cent. A continuació, hi figuren Gol TV (18,1%), Forta (12,5%), Canal + Liga (12,4%) i Canal + (7,8%).

Derbi (I)
No em referesc al gran duel que protagonitzaran dissabte l'Atlètic de Madrid i el Reial Madrid, sinó al duel entre el filial del Reial Mallorca i l'Atlètic Balears. El partit és especialment decisiu per al conjunt de Vicente Engonga, que es troba ja amb un peu i mig a Tercera. Estic ben segur que no tardaran a sortir veus llevant importància al possible descens del filial i que recordaran, fins i tot, que el segon equip del Barça també va estar a Tercera i que el de l'Espanyol encara hi és. Poden dir missa en arameu, però el descens del filial és, senzillament, dramàtic. És el primer gran fracàs esportiu d'aquest consell d'administració. Dit això, allò ben cert és que el filial encara no ha baixat i que diumenge té la primera final per intentar aconseguir el miracle de la permanència. Un equip i l'altre arriben a la cita en situacions ben diferents. El filial ha de menester el triomf a les totes, mentre que el conjunt blanc-i-blau, si aconseguís els tres punts, faria una important passa endavant i s'allunyaria substancialment de la promoció.

Guardiola
Josep Guardiola té moltes virtuts, però per sobre de totes hi ha la seva qualitat com a tècnic -que no discutiré avui-. Us he de dir que m'agrada especialment que és un personatge que va molt més enllà del futbol. Ho dic, per exemple, per l'amistat que l'unia a Martí Pol o, fins i tot, per la seva manera de fer publicitat -estic pensant en la campanya del Banc de Sabadell. Idò bé, Manel publica avui el seu segon CD, que duu per títol 10 milles per veure una bona armadura. I parlant de música, us recordaria que el 4 d'abril surt el nou treball dels valencians Obrint Pas. Es diu "Coratge".