TW
1

Biel Cerdà
Biel Cerdà, accionista i membre del consell d'administració del Reial Mallorca, va ser desautoritzat per Llorenç Serra Ferrer quan entrà en conflicte amb la Federació de penyes. Us en recordau? Aleshores, Cerdà pretenia imposar uns criteris per als tradicionals sopars de les penyes que provocaren el rebuig frontal del mallorquinisme. Cerdà, senzillament, fou retirat de la negociació amb les penyes i es contractà Jordi Morey. Em diuen que Cerdà, fins i tot, arribà a pensar a distanciar-se de l'entitat. Serra ho evità i li atorgà el caramel·let del Lluís Sitjar. Grande, vist els esdeveniments posteriors, va fer un gran ridícul quan ens anuncià que Paul Davidson volia comprar el Mallorca per 40 milions d'euros. El ridícul de Cerdà, amb l'anuència de Serra Ferrer, serà de 250 milions d'euros. I avui es presenta el projecte a les forces polítiques i a la premsa. Mai no entendria que un sol partit polític pogués donar suport a la cessió de 30.000 metres quadrats públics al Reial Mallorca. Aina Calvo, Mateu Isern, Antoni Verger, Fernanda Caro... tenen una mica de seny. N'estic segur. Hi ha coses que són impossibles i aquest projecte és del tot inviable.

Fernando Roig
El president del Vila-real, Fernando Roig, és un home assenyat. Crec injust que el Reial Mallorca no hagi pogut jugar enguany competició europea, però el raonaments de Roig són, com a mínim, dignes de considerar. Ho dic perquè vaig llegir dimarts al diari Marca una interessant entrevista amb el president i màxim accionista del conjunt castellonenc. Va dir, entre d'altres coses, que "em consider propietari de la meva empresa, però del Vila-real em vaig més com un gestor. Jo dic que els aficionats són els propietaris del Vila-real i ells són els que demostren si és bo o xerec tot el que es fa". Roig fou interrogat sobre els deutes al món del futbol i és ben segur que tenia el Mallorca al cap quan va contestar. "La Llei concursal no afavoreix el futbol. No funciona bé. S'hi haurien d'afegir dos conceptes: el primer, que l'equip que la presenti per reestructurar la seva economia baixàs de categoria. El segon, que els jugadors que volguessin quedassin lliures. Amb aquestes dues mesures, cap equip no presentaria concurs", digué. Encara va afegir: "No hi ha dret que un equip ben gestionat baixi perquè no tuda els doblers i un altre, que sí que ho fa, se salvi i després no pagui als jugadors. Després volen que hi hagi un fons comú, a la qual cosa el Vila-real es nega en redó per salvar aquesta irresponsabilitat". Què us sembla?

Bauzá i Ferrer
Bernat Bauzá, primera vara de Porreres, i un dels homes amb més ascendent sobre Josep Melià, era dimarts a Barcelona. També hi era Miquel Ferrer, exbatle d'Alcúdia, exconseller de Turisme i exsecretari general d'Unió Mallorquina. Puc desmentir amb la màxima contundència que acudissin, junts o per separat, a la seu nacional de Convergència Democràtica de Catalunya. Senzillament, és una gran mentida. De fet, em consta que Miquel Ferrer viu absolutament allunyat de la política, tot i que conserva l'amistat, entre molts altres, amb el seu deixeble i amic Miquel Llompart, batle d'Alcúdia des de la seva dimissió. Idò bé, Miquel Ferrer és avui extremadament crític amb quasi tot i tothom. Ara bé, és, per sobre qualsevol altra cosa, autocrític. Fins i tot, us diria que ho és en excés. L'endemà de la presència de Bauzá i Ferrer a Barcelona es presenta el nou comitè executiu de Convergència per les Illes. Idò bé, em sembla ben sorprenent que no hi sigui Bernat Bauzá, malgrat que Joan Monjo, com sabeu, ja no és el secretari general. Ah, quasi m'oblid d'esmentar que, entre molts altres mallorquins, tant Miquel Ferrer com Bernat Bauzá eren dimarts a Barcelona per veure guanyar el Barça. De política, res de res.