Arigatô, Aki!

Cada setmana hem d'aguantar els dois que amolla, roda de premsa rere roda de premsa, el pallasso que cobra per figurar com a màxim responsable tècnic del Reial Madrid, el portuguès empeltat de xuleria madrilenya, José Mourinho. La darrera ocurrència de l'entrenador que basa el seu èxit a acumular estrelles futbolístiques a cop de talonari del president de torn és queixar-se del calendari de la Lliga de Primera Divisió. Si qualcú té dret a queixar-se del calendari és, ni més ni menys, que el Mallorca, l'equip que més vegades juga en horaris estranys. El Mallorca és el conjunt que més vegades ha jugat en dilluns. I per si això no bastàs, ahir li correspongué jugar en el partit avançat de la jornada d'entre setmana.

Segons el meu parer, no tenen cap dret de queixar-se ni els professionals del futbol, que són uns autèntics privilegiats, ni els clubs que tenen venuda la seva ànima a les televisions, i per tant, estan a la seva disposició. Si de cas, els que tenim qualque dret de queixar-nos de segons quins horaris som els aficionats. La meva queixa particular és només una: no crec que sigui lògic que els horaris dels partits es facin públics amb només deu dies d'antelació. És absurd.

I si qualcú no té dret de queixar-se és, precisament, el Reial Madrid, el club més beneficiat pel govern espanyol, sigui en dictadura o en democràcia i que és, també, el club més beneficiat pels arbitratges, que li han regalat centenars de partits al llarg de la seva història. Faria bé el senyor Mourinho de repassar la història del club que li paga i de repassar els arbitratges que, en conjunt, han beneficiat el seu equip més que cap altre. Això sí, que repassi les imatges abans que As i Marca hi hagin passat el Photoshop, que si no, per ventura, es pot embullar.
Quant a la part política, just ahir es feia pública la nova ajudeta de l'estat a l'equip que sempre ha representat els interessos dels oligarques espanyols. El Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç finançarà el club madrileny, amb l'excusa que col·labora amb la promoció internacional d'Espanya. Res de nou sota el sol.

Més nou resulta viure una victòria del Mallorca fora de casa. Ahir els de Laudrup sumaren tres punts magnífics a l'estadi de Cornellà-el Prat, un estadi on ben poca gent ha pogut puntuar aquesta temporada. Tanta sort! Perquè ja hi havia nervis. Ja hi havia qui començava a fer sonar algunes alarmes a can Barralet. I això que el repàs del Barça de dissabte passat estava dins les previsions, per bé que és cert que els darrers resultats no eren gaire bons.

Ahir, però, el Mallorca va fer un excel·lent partit, va lluitar, va ser superior a un Espanyol que semblava molt relaxat. El partit havia començat malament, perquè Castro va fallar un penal al minut 8. Dic "va fallar", perquè encara que el porter rival el va aturar, el cert és que "el Chori" el va llançar amb ben poca fe, amb nul·la convicció. A partir d'aquí el matx es va posar costa amunt i amb el gol de l'Espanyol la moral mallorquinista semblava esvair-se. Va haver de ser el japonès Aki qui, amb la seva sortida al terreny de joc, i amb un joc certament espectacular, va canviar la dinàmica del partit i impulsà el conjunt vermell cap a una victòria molt valuosa.
El Mallorca amb 34 punts respira una mica més tranquil i ja veu ben a prop la frontera dels 40 punts que garanteixen la permanència. Arigatô, Aki!