...i altres herbes

Ambient
Els mallorquins som com som i no canviarem. Ara bé, els aficionats del Reial Mallorca foren ahir molt poc apassionats. De fet, jo diria que la immensa majoria de seguidors vermells es limitaren a contemplar l'espectacle, resignats a una derrota que consideraven segura. Evidentment, no és el millor per a l'equip, però hi ha coses que mai no canviaran. En tot cas, sempre és millor callar que no dir dois o intentar ofendre el rival. Ho dic perquè foren molts els aficionats mallorquinistes que se sentiren molests pels càntics d'un petit sector de l'afició vermella.

L'equip
Perdre amb el FC Barcelona entra dins la més absoluta de les normalitats. Res a dir. Fins i tot, us diria que perdre (0-3) davant l'equip de Pep Guardiola no té res d'extraordinari. Ara bé, us he de confessar que ahir no em va agradar l'actitud del Reial Mallorca d'ençà que Messi inaugurà el marcador. Els futbolistes semblaren apàtics, desmotivats, desil·lusionats... No ho puc entendre. En tot cas, és fàcil pensar que aquesta aparent falta d'intensitat fou la que provocà que el Reial Mallorca només realitzàs dotze faltes en tot el partit. I només com a curiositat, quantes en va fer el Deportivo davant el Reial Madrid? Vint-i-una! Ja n'hi ha. Dit això, em vaig entretenir ahir a saber quantes faltes havien comès la resta d'equips que jugaren a casa dissabte. Idò bé, l'Espanyol en va fer tretze;14 l'Sporting de Gijón i 15 l'Atlètic de Madrid.

Tranquil·litat
La segona volta no ha començat bé per al Reial Mallorca, ja que dels sis duels disputats n'ha guanyat un (Athletic de Bilbao) i n'ha empatat un altre (Osasuna). Suma així quatre punts dels devuit possibles. En definitiva, un desastre gros. A més, en aquests enfrontaments ha demostrat una preocupant falta d'encert davant la porteria rival, perquè només ha marcat dos gols. Ah, i també s'ha mostrat extremadament dèbil en defensa, atès que ha hagut de treure la pilota de la seva porteria en deu oportunitats. Així, és ben cert que les estadístiques de les sis darreres jornades no conviden a l'optimisme.

Ara bé, aquest equip ha demostrat ja en reiterades oportunitats durant la temporada la seva vàlua i, personalment, no em provoca cap dubte. Vull dir que no hi ha ara per ara motius per preocupar-se. El Mallorca acabarà la jornada a set punts del descens, que em sembla una renda suficient com per no preocupar-se. Crec que Cendrós, Kevin, Ivan Ramis, Nunes, Martí, N'Sue, Pereira... i companyia s'han guanyat amb feina i molts d'esforços una credibilitat que per mi encara conserven. Dit això, també és just significar que no hi ha pitjor enemic que l'excés de confiança.

Rubén o Martí
Michael Laudrup va sorprendre tothom quan alineà el pobler Martí Crespí al Camp Nou. Explicà aleshores que s'havia inclinat pel mallorquí i no per Rubén perquè era més ràpid. Dissabte, en canvi, optà per Rubén. Es veia a venir, però així i tot em va sorprendre. Què ha canviat? Moltes coses, entre d'altres, el moment de la temporada i l'estat de forma d'un i altre futbolista.

Joan Pericàs (I)
Mai no és tard per rectificar. No ha estat a iniciativa de l'Associació de memòria històrica, però avui us parlaré d'un equívoc que em perdura al cap des de 1999. Anem a pams. Fou Aina Salom, aleshores presidenta d'Apotecaris Solidaris, qui denuncià públicament que Joan Pericàs, en nom de la Universíada, havia sol·licitat a l'ONG la donació de medicaments per l'esdeveniment esportiu, que patia les tradicionals restriccions pressupostàries de les administracions públiques. Idò bé, és un plaer aclarir que Pericàs mai no va demanar medicaments a Apotecaris Solidaris. Mai! La realitat és que l'empresa Oxidoc, propietat de Miquel Vaquer, que posteriorment fou accionista i arribà a ser president del Reial Mallorca, volia convertir-se'n en patrocinador. Oxidoc estava disposada a subministrar tot el material de primers auxilis, però no tenia farmàcia a Mallorca i duia els medicaments des de Barcelona.

Joan Pericàs sol·licità a Francesc Fiol, aleshores conseller de Salut, un permís especial per a una farmàcia provisional, que li fou concedida sempre que tingués un apotecari titular durant els Jocs. El responsable mèdic de la Universíada pensà que la seva companya de Batxillerat, Aina Salom, presidenta d'Apotecaris Solidaris, li podria aconseguir voluntaris per treballar a la farmàcia i, a canvi, quan els Jocs acabassin, l'ONG es quedaria amb els medicaments. Així, Joan Pericàs va quedar bocabadat quan comprovà que Aina Salom i Antoni Diéguez l'acusaven de demanar medicaments a una ONG, tot i que era absolutament fals. Just una coseta més: tenc a les meves mans una còpia de la carta que l'OBNG Médicos del Mundo envià a la Universíada. Signada per Josep Coll Verd, comença dient: "Ens adreçam a vosaltres, amb motiu de la donació a la nostra organització, Metges del Món, de material mèdic i medicaments, per fer-vos arribar el nostre més sincer agraïment per l'inestimable ajut i sentit de la solidaritat...".

Joan Pericàs (II)
El consell de Govern nomenà setmanes enrere Miquel Ramis com a nou responsable de la Fundació Illesport. Per cert, no hi seria de més que el Govern actualitzàs la seva pàgina web, atès que encara hi figura Bàrbara Bibiloni, que en fou la gerent abans de Joan Pericàs. En qualsevol cas, avui ja es pot saber que Pericàs presentà la dimissió per escrit el passat 26 de novembre. Ah, per cert, va dimitir perquè no s'ha produït la unificació de l'Escola Balear de l'Esport amb Illesport, malgrat el manament del consell de govern. Ah, Pericàs mantenia també una disconformitat global amb la política esportiva que es desenvolupa en l'actualitat. Ni més ni pus.