Pep Vergerpalma21/02/11 0:00
TW
0

Serra (I)
Mateu Alemany rebutjà a l'estiu del 2009 la possibilitat de vendre el Reial Mallorca a Llorenç Serra Ferrer perquè no es fiava del projecte del pobler. Es va equivocar, com sabeu, ja que acceptà l'oferta del madrileny Javier Martí Asensio i mesos després hagué de recuperar l'entitat. Un any després, gràcies a la bona feina de Pere Terrasa, director general d'IB3 i exdirector general de gestió del Reial Mallorca, es reconduïren les relacions entre Alemany i Serra Ferrer. S'oblidaren les ofenses fetes i rebudes i s'iniciaren negociacions, que tanmateix estaven condemnades a acabar en acord. Alemany recorda sempre que escolta la més petita de les crítiques cap a l'actual propietat que va vendre al Mallorca a qui tothom volia que es convertís en el nou màxim accionista: a Serra Ferrer. Però Alemany, quan firmava, ja sabia que rere Serra Ferrer no hi havia res més que il·lusió i coneixements. I no és poc. Alemany, en aquest sentit, sempre ha dit que per conduir un club de fubol fan falta dos requisits: múscul financer i coneixements. Matisa també que només amb un dels dos requisits és possible manejar el club, però és ben complicat. Serra Ferrer no té múscul financer, però amb la Societat Anònima Esportiva en concurs de creditors tampoc no li fa falta. I coneixements? Clar que en té. Per ventura, no ha gestionat mai un club i encara se sorprèn quan li passen coses com el frustrat fitxatge del nigerià Ujah, però segur que aquesta lliçó ja l'ha apresa.

Serra (II)
La realitat és que Serra Ferrer i Alemany pactaren la venda del Reial Mallorca per 1,5 milions d'euros i, a més a més, l'expresident va fer possible que el pobler pagui la Societat Anònima Esportiva en tres anys. Ah, i com sabeu, Alemany encara ara té un percentatge d'accions en el seu poder, pendents que l'hi comprin. Estic ben segur que Serra Ferrer -a Déu gràcies- no té cap problema econòmic per afrontar el pagament de les accions en efectiu i que també, evidentment, podria pagar ara mateix el petit percentatge que encara té Alemany. Ara bé, em preocupa una mica més que no tingui la voluntat de fer-ho. No tenc el mínim dubte que Serra Ferrer és mallorquinista, que cerca el millor per a l'entitat, però us he de reconèixer que tenc ja algun dubte sobre les seves intencions finals. De moment, encara descart que hagi comprat el Mallorca per guanyar doblers com a únic objectiu, però... Hi ha una frase que em sembla definitiva: "Jo he salvat el Mallorca". Escoltar això és un símptoma ben preocupant. Aquest no és el camí.

Serra (III)
Puc entendre que Serra Ferrer no vulgui arriscar el seu patrimoni personal, però ja em sembla molt menys comprensible que no accepti que altres empresaris d'aquesta terra hi posin doblers. Ho dic perquè la setmana passada em vaig trobar amb l'empresari Damià Estelrich, que em va contar una història prou interessant. Em va dir que ja fa un temps que es va topar amb Serra Ferrer a Son Moix i li oferí la possibilitat de comprar un milió d'euros en accions del Reial Mallorca. Sí, no m'he equivocat. Aquest empresari estava disposat a comprar un milió d'euros en accions. Estelrich és amic des de fa molts anys de Jaume Cladera i ja en aquells moments li va dir que era la persona més avinent per ser president. Cladera, aleshores, ja ho sabeu, apostà per Josep Pons, amb els resultat que tots coneixeu. Per què mai no ha acceptat Serra Ferrer l'oferta de Damià Estelrich? No ho entenc.

Serra (IV)
Damià Estelrich és ben segur que en té alguna teoria, tot i que encara no la conec. En tot cas, no descart que Serra Ferrer no vulgui companys que no siguin de la seva absoluta confiança. És possible que no cerqui inversors, sinó que vulgui només adhesions inqüestionables. I m'heu de creure si us dic que això no és bo.

Serra (V)
No és cap secret que Serra Ferrer és un home de caràcter difícil. És per això que són molts els convençuts que el pobler acabarà sol i barallat amb quasi tothom. Auguren, fins i tot, que la primera amistat que es trencarà serà la que l'uneix amb Jaume Cladera. N'hi ha que asseguren, fins i tot, que ja s'han començat a distanciar. No ho crec.

Farum
Dies enrere es va presentar a sa Pobla el número 3 de la revista Farum, editada per Unió Mallorquina. Hi ha un bon grapat d'articles, però m'heu de permetre que en destaqui un i us en parli d'un altre. Us destacaria les paraules de Margalida Miquel en un recomanable article que es diu "La pressió soft antilingüística". Margalida, per exemple, hi diu que "el fet diferencial en el projecte d'un partit nacionalista s'ha de sostenir sobre una idea tan senzilla com que, i com a exemple, 'volem que els nostres metges siguin els millors metges, i són els nostres perquè també parlen en català". Antoni Seguí Cabanellas hi fa també un interessant article amb el títol d'"Esport i nacionalisme". Seguí hi apunta, entre altres coses, que "els mitjans de comunicació formen l'esport com un espectacle on el més important són els resultats, els diners, els patrocinadors, la notícia. Els esportistes es transformen en simples actors d'un gran espectacle". I continua dient Seguí: "... És amb l'esport espectacle on un poble genera més sentiments de pertinença a un país. Per aquests motius, és en l'esport d'espectacle i d'alt rendiment on els estats inverteixen quantitats importants de doblers, perquè són conscients de la influència que exerceixen en la societat civil". I no pot tenir més raó quan diu que "en el cas de Mallorca som una terra on tenim una gran quantitat d'esportistes i equips que formen part de l'esmentat esport d'espectacle, però la gran majoria s'identifiquen com a espanyols...". Encara en diu un altre de ben encertada. M'heu de permetre que la reprodueixi: "Altres comunitats autònomes, com Catalunya i el País Basc, disposen d'entitats esportives emblemàtiques que són símbols del país, com l'Athletic o el FC Barcelona, fet que a la nostra comunitat no passa. Hem de ser conscients que sí que existeix Mallorca com a sentiment, però els mallorquins no ens sentim balears. Per tant, com un esportista mallorquí pot despertar un sentiment nacionalista balear? La realitat ens demostra que molts de mallorquins se senten espanyols; per tant, és lògic que molts dels nostres representants mallorquins a l'esport d'espectacle s'identifiquin com a espanyols. Atesa aquesta situació, és necessari que des de les institucions públiques de Mallorca es promogui l'esport com un element d'identificació nacional...". En definitiva, que hi ha una feinada per endavant.