El Barça vol continuar sent la bèstia negra

Un any després d'eliminar a l'Arsenal en els quarts de final de la Lliga de Campions, el Barcelona afronta una nova eliminatòria davant el conjunt londinenc, aquesta vegada la de vuitens, per tal de no contradir la història, que diu que mai no perd quan s'enfronta als gunners. Aquest serà el sisè duel entre ambdós equips. En la lligueta de Champions 1999-2000, el Barça va guanyar a Londres amb una exhibició (2-4) i va empatar (1-1) al Camp Nou; el 2006, els catalans van conquerir in extremis la seva segona Copa d'Europa en la final de París (2-1); i la campanya passada, l'equip de Pep Guardiola va eliminar el d'Arsene Wegner en quarts, després d'empatar en l'Emirates (2-2) en un gran partit i firmar una golejada a casa (4-1).

En la darrera dècada, el Barcelona s'ha convertit en la bèstia negra de l'Arsenal de Wenger, amb el qual comparteix ideal futbolístic, però que supera amb claredat en èxits esportius. Com en la campanya anterior, l'equip de Guardiola es presenta a l'Emirates com a líder destacat de la Lliga i amb l'objectiu de reivindicar a Europa el seu futbol de categoria per anar avançant rondes. Enguany ho fa, a més, amb la tranquil·litat d'haver-se classificat per a la seva primera final de la temporada, la de la Copa del Rei, i amb un nivell futbolístic encara superior al del curs anterior.

El plantejament, per tant, serà el mateix de l'any passat, quan els catalans sortiren a tot gas, van firmar seixanta minuts primorosos, es van avançar per 0-2 i van acabar sofrint en el tram final, quan l'entrada de Theo Walcott va revolucionar el partit per a l'Arsenal. Sense Carles Puyol, afligit d'una tenonitis al genoll, però amb Andrés Iniesta, que no va poder disputar l'eliminatòria de 2010, el Barça afronta el matx pràcticament amb l'onze de gala.
Com ja és habitual, la baixa de Puyol a l'eix la cobrirà Eric Abidal i la plaça d'aquest al lateral esquerrà serà de Maxwell. La resta de l'equip la formaran els de sempre, inclòs Leo Messi, que espera saldar a Londres un compte pendent en l'apartat estadístic, ja que l'argentí mai no ha marcat contra un equip anglès com a visitant.
Ansiós per convèncer el seu capità, Cesc Fàbregas, que Londres val la pena, l'Arsenal sortirà a pressionar un adversari amb què comparteix ideals i gusts, però que últimament ha estat el causant dels seus mals en el pla internacional.