Pep Verger16/02/11 0:00
TW
0

Esports (I)
Bàrbara Bibiloni abandonà el passat mes de setembre la gerència de la Fundació Illesport. Informà el president Francesc Antich de la situació de la Delegació d'Esports, que com sabeu depèn de la Conselleria de Presidència. Evidentment, el conseller Albert Moragues també coneixia fil per randa els motius de l'adéu de Bibiloni, però aleshores apostaren per donar suport al delegat Diego González, un home de partit. Joan Pericàs agafà el relleu de Bibiloni com a gerent de la Fundació Illesport, a la vegada que era també el primer executiu de l'Escola Balear de l'Esport. El fet que Pericàs compaginàs els càrrec tenia lògica, tota vegada que es va iniciar de manera immediata un procés de fusió entre Illesport i l'Escola Balear de l'Esport.

Bé, però ja per setembre us vaig anunciar que Pericàs, com Bibiloni, tampoc estava gaire satisfet amb la manera de fer les coses de Diego González. De fet, Pericàs també havia anunciat la seva intenció de partir, però Bibiloni se li avançà i decidí continuar perquè li demanaren des de les més altes instàncies. Les relacions de Pericàs amb González no han millorat i la situació ha esclatat. De fet, Joan Pericàs ja ha presentat la dimissió irrevocable i ha anunciat per escrit el seu adéu. No pot pus i a final de febrer abandonarà la Delegació d'Esports.

Esports (II)
Em consta que Bàrbara Bibiloni i ara també Joan Pericàs han informat els seus superiors de la situació de la Delegació d'Esporst i dels desacords que han mantingut amb Diego González. És per això que no entenc per quina estranya raó no actuen Francesc Antich i Albert Moragues. Puc arribar a entendre -tot i que crec que s'equivoca- que el president hagi decidit amagar el problema davall l'estora i no fer res, ja que només falten un grapat de mesos per les eleccions. Ara bé, el conseller de Presidència té fama de resolutiu, d'afrontar les dificultats i posar-hi remei. En aquest cas, no ho ha fet. Per què? No ho entenc.

Triomf vital
Tres derrotes consecutives i un merescut empat havien encès les alarmes dels més pessimistes incondicionals del Reial Mallorca. Personalment, després de la primera volta de l'equip, estava del tot convençut que la trajectòria de l'equip no era fruit de la casualitat, sinó de la feina ben feta i la qualitat. És per això que tenia el convenciment que l'equip recuperaria el seu millor to. El Mallorca està ara ben allunyat del descens i empatat a punts amb el Getafe, que ara per ara es classificaria per a l'European League. Ara bé, no seria bo tampoc crear falses expectatives. És possible que aquest equip acaba en setena posició i jugui a Europa la temporada que ve, però hem de ser realistes i reconèixer que el més normal és que, finalment, no es classifiqui. Ara bé, esperem que ara s'hagi allunyat definitivament el fantasma del descens. Aquesta plantilla s'ha guanyat ja la credibilitat suficient com per no pensar en desastres.

Agné
La situació viscuda per l'entrenador del Girona, Raüll Agné, quan abandonà la sala de premsa d'Osca perquè no li permetien contestar en català, ha deixat a les clares circumstàncies, com a mínim, curioses. Per exemple, em va cridar l'atenció comprovar l'exquisida educació dels periodistes catalans i Raüll Agné. Mai no cercaren la confrontació i, per exemple, el tècnic contestà fins a tres preguntes en castellà abans de l'incident. I encara abans de començar a respondre en la nostra llengua explicà que no tenia cap problema per contestar després en castellà. També és ben peculiar el comunicat de l'Osca en el qual demana disculpes als mitjans "locals i nacionals" i assegura que va ser Agné qui va crear el problema perquè "es va negar a contestar en castellà les preguntes dels periodistes catalans" quan el vídeo demostra la falsedat d'aquesta afirmació. Sembla que per parlar en la llengua pròpia hagis de demanar permís. Uff! Ah, una coseta més: Agné és nascut a Mequinensa (Saragossa).