...i altres herbes

En català (II)
L'actitud de Raül Agné ha aixecat una onada de solidaritat a Catalunya. Clar, i tot d'una es va crear un grup al Facebook per fer costat al tècnic del Girona. Es diu "Suport a l'entrenador del Girona, Raül Agné, per expressar-se en català", i ben aviat la notícia agradà a més de 14.000 persones.

Il·lusió
L'empresari indi Aly Syed ha comprat el Racing de Santander i el xeic Abdullah Bin Nasser al-Thani adquirí el Màlaga a l'estiu. Les aficions d'ambdós equips reberen els nous propietaris amb recel i desconfiança, que començaren a dissipar-se quan es concretaren inversions més o manco importants per adquirir futbolistes. El conjunt andalús, com se sap, ha contractat jugadors de renom en el mercat hivernal com Asenjo, Camacho, Demichelis, Maresca... i ara ha firmat el porter de l'Elx Caballero per cobrir la lesió del futbolista cedit per l'Atlètic de Madrid. I el Racing no pogué concretar el retorn de Zigic, la gran il·lusió de l'afició, però firmà Giovani Dos Santos. Ah, i la setmana passada destituí Miguel Àngel Portugal i firmà Marcelino García Toral, que anys enrere situà el conjunt cantàbric en posicions europees. En tot cas, Abdullah Bin Nasser al-Thani i Aly Syed han aconseguit retornar la il·lusió a les respectives aficions.

Tots dos han parlat de remodelar el camp, d'invertir per millorar el futbol base, de contractar futbolistes d'anomenada, de convertir el Màlaga i el Racing en habituals a les competicions europees... I, fins ara, ho han fet invertint doblers, però sobretot amb paraules buides de contingut. Així, per exemple, l'indi Aly Syed explicà dissabte que està conveçut que "hi ha lloc per a un tercer gran a Espanya" i també vol ampliar El Sardinero i fer possible que sigui un estadi molt més còmode per als aficionats. En definitiva, em sap greu constatar que les aficions de Màlaga i Santander han recuperat la il·lusió amb els projectes d'Aly Syed i Al-Thani. En canvi, en aquesta terra nostra s'ha de reconèixer que el projecte de Serra Ferrer no ha entusiasmat quasi ningú. Es tracta d'un projecte mallorquí, juguen més futbolistes formats a Son Bibiloni que mai, hi ha la declarada voluntat d'apostar pels nostres joves, però l'afició no està il·lusionada. Em sap greu, em sembla injust i crec, de tot cor, que els esforços de Llorenç Serra Ferrer es mereixen un millor tracte per part del mallorquinisme, però...

Mallorca B
La situació del filial del Reial Mallorca, ara entrenat per Vicente Engonga, és desesperada. Ocupa la 17a posició, la darrera que provoca el descens automàtic a Tercera Divisió, però es troba a set punts de la permanència. Per cert, diumenge em diuen que hi havia un grapat d'incondicionals del Mallorca que estaven ben satisfets amb el triomf de l'Atlètic Balears. Sí, sí, s'ho poden ben creure. Recordaven que és ben complicat que guanyin el goal average amb el conjunt blanc-i-blau i que, en canvi, el tenen a favor amb el Benidorm. Sigui com sigui, voldria recordar que per al projecte de futbol formatiu de Serra Ferrer és vital que el filial estigui a Segona Divisió B.

Aly Syed
Quin espectacle! Va ser gros. L'indi Aly Syed, nou propietari del Racing de Santander, organitzà dissabte un xou a la llotja d'El Sardinero indigne d'un dirigent futbolístic. L'empresari indi perdé el cap i celebrà joiós, dret i amb els braços aixecats, el gol del triomf. Quan l'àrbitre assenyalà el camí dels vestidors continuà amb el particular xou. Clar, ja us podeu imaginar que el president del Sevilla, José María del Nido, rosegava claus. Ali Syed féu llarg.

Galeano
Us ho recoman. És, senzillament, exquisit. Em referesc al llibre d'Eduardo Galeano El futbol, a sol y sombra. Editat per Siglo XXI, la quarta edició, ampliada, és de setembre del 2010. M'heu de permetre que en reprodueixi algunes cites textuals. "En aquest món de la fi de segle, el futbol professional condemna el que és inútil, i és inútil el que no és rendible... El joc s'ha convertit en espectacle, amb pocs protagonistes i molts espectadors, futbol per mirar, i l'espectacle s'ha convertit en un dels negocis més lucratius del món, que no s'organitza per jugar sinó per impedir que es jugui. La tecnocràcia de l'esport professional ha anat imposant un futbol de pura velocitat i molta força, que renuncia a l'alegria, atrofia la fantasia i prohibeix la gosadia", diu textualment l'escriptor uruguaià.

Cirer i Valentí
Cada dia conec més bojos de l'atletisme. D'aquell "córrer és de covards" hem evolucionat al que alguns ja anomenen la cultura del fúting. Idò bé, setmanes enrere es va disputar la 21a edició de la Mitja Marató de Barcelona. Fou el debut de dos joves atletes de més de quaranta anys. Em referesc a l'advocat Jaume Cirer i al matemàtic Xavier Valentí, que es desplaçaren fins a Barcelona sense la família, però molt ben acompanyats. L'objectiu, en aquesta ocasió, no era un gran sopar ni un històric partit del Barça, sinó el repte de finalitzar la prova. És per això que els acompanyaren Mateu Servera, psicòleg i vicerector d'Ordenació Acadèmica i Convergències Europea; i el metge Simó Garau.

Mateu Servera es va encarregar de mantenir ben concentrats i predisposats al patiment els dos atletes, mentre que Simó Garau va ser el responsable que arribassin a la prova en perfectes condicions físiques i que avui es pugui dir que quasi les seves constants vitals són ja del tot normals. Tots varen aconseguir l'objectiu, ja que Jaume Cirer va finalitzar en una meritòria posició (6.829) amb un temps de 2.24.00, mentre que Xavier Valentí es va retardar una mica (6.830), però va marcar el mateix temps. Els quatre han començat ja la preparació per anar a córrer la temporada que ve a Nova York. Sort!