El Barça acaba amb el malefici (60-68)

REIAL MADRID: Tomic (12), Prigioni (10), Reyes (3), Tucker (9) i Suárez (8) -equip inicial-, Llull, Mirotic (8), Rodríguez (8) i Fischer (2).
Anotaren 17/39 llançaments de dos, 5/13 triples i 11/16 tirs lliures. 34 rebots (6 en atac), 12 pilotes perdudes i 18 faltes personals.

REGAL BERCELONA: Rubio (1), Navarro (7), Anderson (19), Perovic (2) i Lorbek (9) -equip inicial-, Sada (7), Vázquez (4), Ingles (1), Ndong (6), Morris (8) i Grimau (4).
Anotaren 16/41 llançaments de dos, 9/20 triples i 9/15 tirs lliures. 36 rebots (11 en atac), 11 pilotes perdudes i 22 faltes personals.

PARCIALS: 17-19, 30-30 (descans), 43-48 i 60-68 (final).

ÀRBITRES: Martín Bertrán, Daniel Hierrezuelo i Juan L. Redondo. Eliminaren per cinc faltes personals el madridista Tucker.

El Barcelona reedità el títol de la Copa del Rei i va acabar amb el malefici del campió, que no aconseguia fer-ho des de fa vint-i-tres anys, després de vèncer un més que digne Reial Madrid per 8 punts de diferència, 60-68.
A més, el Barcelona ho va aconseguir derrotant el mateix rival que fa 23 anys a Valladolid i el mateix de la final de l'any passat: el Reial Madrid. El triple inicial del barcelonista Anderson al cap de pocs segons que la pilota estigués viva i un lliure de Ricky, 0-4, no foren el presagi de cap dels niguls negres que pul·lulaven pel cel madridista.

Al contrari, passats uns minuts d'aclimatació, el Reial Madrid va agafar el pols al partit i al Barcelona i va mantenir el marcador ajustat, amb igualades a 9, a 11, a 13 i a 17, fins i tot amb algun mínim avantatge. Al final, el 17-19 favorable al Barcelona va ser el reflex de la paritat que els dos equips estaven fent damunt la pista del Palau d'Esports. Anderson, per part blaugrana, i Tomic, per part madridista, foren els autèntics protagonistes dels primers deu minuts de joc amb 11 i 8 punts, respectivament. El nord-americà va ser un autèntic estilet, mentre que el pivot croat es va apropiar del cèrcol en atac.

Les defenses, amb la permissivitat arbitral, es van emprar amb força, amb duresa, sense concessions. Sortien les espurnes i cada bloqueig era com un autèntic xoc de trens. Aquesta tònica es va mantenir en el segon quart. El Madrid i el Barcelona foren com dos púgils al centre del ring, i pegaven i rebien cops de manera alternativa. Cada cistella era contestada amb una altra i cada bona defensa, amb una altra de millor del rival. Fou així fins que arribaren a l'empat a 30, amb el qual anaren al descans. Considerant els darrers enfrontaments entre ambdós equips (9-1 de balanç per als blaugranes) i dels triomfs per humiliació favorables al Barcelona, la igualtat i la baralla ja tenia gairebé gust de victòria per a un Reial Madrid molt ficat a la final.

En el tercer quart arribà el primer moment clau, ja que el Barcelona aconseguí 7 punts d'avantatge (37-44, min. 24.30). Ambdós equips en foren conscients, també Messina i Pascual, i el parcial dels tres minuts següents es tancà amb un explícit 0-0. Cada defensa va ser vital, cada passada, cada bloqueig, cada acció. El Madrid el superà a mitges i tancà el final del tercer quart amb 43-48 en contra. El segon envit blaugrana va arribar en els minuts de la veritat, en el darrer quart, quan un triple d'Anderson posà el màxim avantatge a favor dels barcelonistes, 45-55 (min. 32.45). El Reial Madrid ho va intentar tot, però el Barcelona, a cinc minuts del final, elevà la renda a 15 punts, 49-64. Aquesta vegada el plantejament va ser diferent, el guió no es va assemblar, però el desenllaç va ser el mateix: victòria del Barcelona.