TW
1

Cirer i Font
Catalina Cirer accepta de bones maneres i amb màxima esportivitat les bromes. Ho dic perquè ahir coincidírem en la tertúlia esportiva que dirigeix i presenta el company i amic Tomeu Terrasa a Ultima Hora Punto Radio. La sortida de Jaume Font del Partit Popular ha arribat poc després que s'oficialitzàs la candidatura de Mateu Isern a la batlia de Palma. Ah, i a Catalina Cirer ningú del seu partit no li ha dit ni pruna, ni la més mínima explicació. Li insinuàvem en antena la possibilitat que partís amb la Lliga Regionalista de Jaume Font quan Catalina Cirer va rebre un missatge al telèfon mòbil. "És Jaume Font", li vàrem dir entre rialles. Catalina, amb cara de polissona, ens va deixar clar que l'havíem encertada i que el missatge rebut era efectivament del seu amic Font. "Jo també", va dir al micròfon, contestant al missatge telefònic rebut. Després, clar, confessà que Font li havia fet arribar un amigable "t'estim".

Mentre parlàvem de futbol, de la trajectòria del Mallorca i de si la Societat Anònima Esportiva es troba en crisi institucional o no, Miquel Manera, control central de l'emissora, telefonà a Font, que no tingué cap problema d'entrar en directe. L'exdiputat pobler, en primer lloc i abans de qualsevol altra consideració, deixà clar que, a més de tenir simpatia per la UE Poblera i el Reial Madrid, és també un incondicional del Reial Mallorca. Acte seguit, amb to seriós, explicà que "no és un projecte de resultats" i insistí en diferents oportunitats en el fet que "és necessari creure-hi". Li vaig demanar, lògicament, si es referia al Mallorca o a Mallorca i Jaume Font, entre rialles, assegurà que estava parlant del club de futbol. El ja exdiputat del Partit Popular s'acomiadà recordant que es trobava encara en període de reflexió. Us ho imaginau? És possible que en les pròximes eleccions Melià, Font i Cirer siguin candidats d'un mateix projecte polític format al voltant d'Unió Mallorquina i la nova Lliga Regionalista de Jaume Font.

La realitat és que no em puc imaginar, almanco de moment, Catalina Cirer fora del Partit Popular. Ara bé, crec recordar que en alguna oportunitat he escoltat Catalina Cirer recordant els seus orígens democratacristians (milità en el Partit Demòcrata Popular d'Óscar Alzaga) i apuntant, ben conveçuda i orgullosa, que si fos catalana votaria CiU i seria militant d'Unió Democràtica de Catalunya. I, certament, estic ben convençut que serien molts els militants populars que votarien una Convergència i Unió a la balear. De fet, us podria anomenar un bon grapat de dirigents populars que tenen clar que si fossin catalans militarien a CiU. En aquest sentit, són molts els batles que no combreguen amb l'espanyolisme militant de Bauzá, tot i que algun d'ells, fins i tot, ja ha manifestat la seva adhesió al líder.

En tot cas, podeu estar ben segurs que tant a Inca com a Manacor són molts els nerviosos, els que sentimentalment i ideològicament estan més a prop de Font que no de Bauzá. De moment, callen i esperen, tal com fan els seus companys a molts altres pobles. Una cosa més: vaig quedar bocabadat quan vaig comprovar que la immensa majoria dels missatges que els oients enviaren al programa eren mostres de suport a Font.
En tot cas, després d'escoltar Font, em varen quedar clares un grapat de coses: escolta el programa de l'amic Terrasa, coneix perfectament l'actualitat esportiva i és incondicional de la UE Poblera, del Reial Madrid i també del nostre estimat Mallorca.

Serra i Alemany
Mateu Alemany pactà la venda de la seva participació de la Societat Anònima Esportiva a Llorenç Serra Ferrer, perquè considerà que aquesta era la voluntat del mallorquinisme. Alemany, després de l'errada que suposà la venda a Javier Martí Asensio, no podia equivocar-se i en vendre a Alemany complí amb la voluntat de molts mallorquinistes, que no entenien per què s'havia decantat un any abans per Martí Asensio. Serra Ferrer, com sabeu, té el compromís d'adquirir totes les accions d'Alemany, que encara en té el 9 per cent. L'andritxol no pressiona Serra, però no acaba de comprendre per què no es concreta la compravenda. Mirau, Alemany i Serra es varen reunir dies enrere i parlaren de moltes coses.

Alemany té una cosa absolutament clara i decidida: no fa comptes barallar-se amb Serra. Ara bé, tampoc no pensa tolerar cap humiliació més. De fet, és prou evident que a Alemany no li ha agradat ni poc ni molt -gens- que Serra Ferrer no votàs a favor de la seva gestió la temporada passada. Fixau-vos-hi: el pobler és probable que argumentàs a Alemany que delegà el poder de les seves accions en Miquel Coca i que ni tan sols sabia quin havia estat el seu vot. I Alemany, que vol evitar bregues inútils, és capaç d'haver fet creure a Serra que s'ha cregut tan absurda excusa. Ara bé, personalment estic ben convençut que Alemany està dolgut tant per la visita de vassallatge que feren Jaume Cladera, Serra Ferrer i Miquel Coca a Àngel María Villar a la seu de la Reial Federació Espanyola de Futbol com pel succeït en la junta d'accionistes del Reial Mallorca.

Colonya
Colonya Caixa Pollença és íntegrament mallorquina. Va ser a l'any 1999 quan creà l'estalvi ètic. Es tracta de productes financers, però de marcat caràcter ètic i solidari. Així, Colonya creà l'anomenat Comitè Ètic, format per Càritas, la Fundació Deixalles i la Fundació Guillem Cifre, que té com a funcions controlar, supervisar, qualificar i decidir la destinació de les subvencions i dels finançaments provinents del fons de l'estalvi ètic. Colonya, així mateix, és una caixa que ha estat durant anys íntimament vinculada amb el món de l'esport. Idò bé, Josep Antoni Cifre, president de Caixa Colonya, em diuen que encara ara està ben disgustat amb el Govern de Francesc Antich. El màxim responsable de l'única caixa d'estalvis íntegrament mallorquina i que es troba completament sanejada, no entén de cap de les maneres per quina raó l'Executiu no els va oferir la possibilitat de col·locar els famosos bons. En canvi, sí que han tingut aquesta oportunitat la Caixa, sa Nostra, Banca March, Deutsche Bank i Banc de Sabadell. Cifre no ho entén, però calla i aguanta.

Atlètic Balears
Fernando Crespí, que mesos enrere sonà com a candidat de Unió Mallorquina a la batlia de Palma, es va reunir la setmana passada amb José Ramón Bauzá. Només faltaria que Crespí no pugui reunir-se amb els responsables polítics de totes les formacions que vulgui. Està, evidentment, en el seu dret. Ara bé, els seguidors blanc-i-blaus són de diferents tendències i sensibilitats i el club, com a tal, mai no pot pronunciar-se. Ah, i una coseta més: mai no es pot anar contra la història.