La Lliga (de futbol, no la regionalista) és viva

Segons els xarlatans del futbol -aquest esport espectacle, com tot moviment de masses, atreu una mala fi d'aquests espècimens-, la Lliga ja estava decidida la setmana passada. Ep! Quan deim "Lliga" ens referim a la futbolística, no a la que ha muntat l'exbatle de sa Pobla, Jaume Font, que aquesta segur que ja n'estava, de decidida. No em digueu que no resulta estrany posar a una formació política de començament del segle XXI Lliga Regionalista, i no tant per això de Lliga, com per això de regionalista. A començament del segle XX, més o manco se sabia què volia dir ser regionalista, però un segle més tard, quan les regions han deixat gairebé d'existir (només queden vives en l'estructura organitzativa del PP espanyol i en les ments malaltes d'alguns columnistes), és difícil entendre a què es refereix això de regionalisme. En fi, del seu pa en faran sopes. Encara resulta més estantís de fer al seleccionador espanyol de futbol, marquès. Que ho són d'estranys els espanyols. Ara, això sí, ni crisi, ni un llamp; ells vinga a posar-se títols, que si ducs de Palma, que si marquès del Bosc... que, com sempre, els que ho haurem de pagar -i a preu de canari jove- som els de per aquí.

Però vaja, aquí hi havíem vingut a parlar de la Lliga de futbol. De la Primera Divisió, concretament.
I això que dèiem, a aquestes altures de campionat no es pot donar res per definitiu. Ni el Barça és campió (jo som dels que va viure aquelles lligues que, quan no es lesionava el crac, ens segrestaven el golejador), ni el Mallorca té cap plaça assegurada. I ahir no va tornar a demostrar res.

Bon partidet dels de Laudrup, que feren el que era necessari per sumar un puntet magnífic que, per damunt d'altres circumstàncies, serveix per rompre una ratxa de derrotes: alguna de dolça, com la del Santiago Bernabéu, i alguna de ben indigna, com la de l'altre dia contra l'Sporting. Pel que fa al rival, l'Osasuna, que, de moment, cap tribunal no ha il·legalitzat, malgrat el nom i malgrat haver derrotat el Reial Espanya de Mourinho, crec que encara li durava una mica la ressaca de la celebració de la victòria davant el conjunt blanc i que es varen veure sorpresos per un Mallorca format per joves picapedrers del futbol, que, amb algunes excepcions, surten al terreny de joc a donar-ho tot, encara que tenguin òbvies mancances tècniques i manca de conjunció tàctica.

Sigui com sigui, el Mallorca continua viu, lluita per aferrar-se en aquesta part central, càlida i tranquil·la de la classificació i basteix un projecte que no és per a una sola temporada, sinó que és un projecte a mitjan termini.
Ningú no pot declarar-se campió del campionat, ningú no pot donar per enfonsat el Mallorca i que ningú enterri políticament Jaume Font i la seva Lliga Regionalista. Coses més difícils ha desenterrat.