Fosos com una sobrassada torrada

Vaja repassada ens va pegar ahir l'Sporting! Després de les bones sensacions que ens havia deixat el Mallorca en el Santiago Bernabéu, tot i perdre davant el conjunt de Mourinho, ahir la derrota amb un equip modest entrenat per un dels grans (i nombrosos) enemics del tècnic portuguès, Manuel Preciado, ens caigué com un poal d'aigua freda.

Ahir no érem a l'Estadi, perquè tocava ser a la celebració del Sant Antoni de la vila barcelonina de Gràcia, aquesta preciosa festa que des de fa una vintena d'anys organitza Toni Torrens i el seu equip de col·laboradors.
Però ahir també hi hagué Sant Antoni a Son Moix. Només que amb els papers girats. Els sportinguistes botaren damunt el terreny de joc vestits de dimonis, muntaren quatre foguerons i hi torraren el Mallorca com si fos una deliciosa sobrassada poblera. Ahir els de Preciado torraren a contracops els mallorquinistes i se'ls cruspiren sense manies.

La veritat és que la voracitat i l'efectivitat del conjunt asturià ens agafà per sorpresa a tots. Poca gent hauria pronosticat el dolorós 0-4 que ens entaferraren. I la veritat és que al Mallorca no li varen faltar ganes i va plantar cara fins als darrers deu minuts quan sí que es començà a donar per vençut. Ahir mancà punteria, mancà sort, però també quedaren clares les mancances del conjunt de Michael Laudrup, un equip a mig fer, jove, inexpert i que s'està demostrant, per damunt de tot, massa irregular.

Aquesta és, des del meu punt de vista, la característica principal del conjunt que està construint el tècnic danès: la irregularitat. Aquest Mallorca és capaç d'empatar davant el Madrid a Son Moix i perdre al Bernabéu per la mínima (i mereixent alguna cosa més). Aquest Mallorca és capaç de plantar-se al Camp Nou i robar-li un punt al tot poderós Barça de Pep Guardiola. Però també és capaç de rebre un Sporting que, encara que sembla estar en una ratxa positiva, no atresora ni gran qualitat futbolística, ni gran intel·ligència tàctica, i fer figa, encaixar quatre gols, no ser capaç de foradar la porteria rival i oferir a la seva afició una imatge més aviat dolenta. Dic dolenta i no, per exemple, nefasta, perquè crec que hem de valorar que malgrat que ahir no els sortia res bé, els mallorquinistes oferiren lluita, demostraren ganes i compromís i, malgrat la derrota, lluitaren fins al final. Sense gaire idees, és cert, però amb coratge.

Ahir, està clar que Preciado guanyà la batalla tàctica a Laudrup, i el conjunt del danès acabà fos com una sobrassada torrada. Fosos i socarrats. La cosa és lluny de ser preocupant, però recordem que el Mallorca ja suma tres derrotes consecutives i no és qüestió de badar més. Cal refer-se de la pallissa amb urgència i continuar treballant per corregir els defectes d'un conjunt que, ara per ara, i malgrat que a qualque moment ha pogut fer la sensació que es podia aspirar a alguna cosa més, té per objectiu primer assegurar, com abans millor, la quarantena de punts que li garantirien la permanència a la Primera Divisió. I la temporada que ve, si no hi ha cap nou daltabaix, ja parlarem d'altres objectius més ambiciosos.