El Mallorca es fixa en Cornellà

Són diversos els clubs de Primera i Segona Divisió que en els darrers anys han estrenat estadis nous o que n'han iniciat els projectes. N'hi ha de tot tipus i colors, però allò que tots tenen en comú és que han rebut el suport dels responsables polítics de torn. Requalificacions urbanístiques, permutes de terrenys o inversions directes de les administracions han estat la peça clau perquè aquests s'hagin pogut dur a terme, una "complicitat" de la qual no sembla gaudir el Mallorca.

El darrer equip d'elit a estrenar estadi ha estat l'Espanyol, el 2009, mentre que abans ho feren el Múrcia (Nueva Condomina, 2006), l'Almeria (Estadi de la Mediterrània, 2004), el Las Palmas (Gran Canària, 2003) i el Recreativo de Huelva (Nuevo Colombino, 2001). A més, ara hi ha quatre projectes més en marxa: el del Saragossa (estadi de San José), l'Atlètic de Madrid (La Peineta), el València (Nou Mestalla) i l'Athletic de Bilbao (San Mamés Barria), encara que en el cas dels aragonesos i dels valencians els problemes de finançament no han permès iniciar les obres en el primer i haver-les d'aturar en el segon.

L'estadi Cornellà-el Prat espanyolista és en el qual es fixa l'entitat palmesana: un camp modern (4 estrelles de la UEFA), amb capacitat per a 40.500 espectadors i un cost de 65 milions d'euros, 40 dels quals han estat aportats per l'empresa LAR, responsable de la construcció i l'explotació de la zona comercial annexa. Aquesta aportació privada és allò que vol trobar el Mallorca, encara que primer hauria de convèncer l'Ajuntament de Palma perquè canviàs els usos dels terrenys sobre els quals s'ubica l'actual Lluís Sitjar per poder fer una zona comercial.

Un altre projecte en el qual fixar-se és el San Mamés Barria. El nou estadi de l'Athletic de Bilbao, previst per al 2013, té un pressupost de 218 milions d'euros, dels quals el club "només" n'haurà d'aportar 48 gràcies a la participació del Govern basc, de la Diputació de Biscaia i de la caixa d'estalvis BBK, que en posaran 55 cada un.
Però aquests són dos casos quasi paradigmàtics, sobretot si es considera el que passa amb altres com el Nou Estadi San José de Saragossa i el Nou Mestalla valencià.

Les obres per a la nova casa del Reial Saragossa havien de començar el desembre de l'any passat, però la falta de viabilitat econòmica té el projecte en punt mort. Amb un pressupost inicial al voltant dels 125 milions d'euros, el Nou Estadi San José hauria de ser finançat pel Govern aragonès, l'Ajuntament de Saragossa i el club, el qual disposa dels terrenys de La Romareda. Tant l'Executiu com el Consistori han manifestat preocupació per l'acumulació de deute, raó per la qual se cerca una fórmula publicoprivada. El que es planteja és concedir un cànon anual -aportat per les administracions públiques durant 30 anys- al consorci d'empreses que edifiqui la infraestructura.

Pitjor encara és la situació del Nou Mestalla. L'estadi del València, els treballs del qual s'aturaren la temporada 2008/2009 per la crisi econòmica, té un presupost de 344 milions d'euros, 220 dels quals són per a l'estadi en si mateix i 124 per a la zona comercial. El president del club, Manuel Llorente, confiava a finals de l'any passat que en aquest 2011 es pogués continuar la venda de parcel·les del vell Mestalla per prosseguir l'actuació.

Un altre cas que ha passat de paradigmàtic a escandalós ha estat el de la Nueva Condomina de Múrcia. El president de l'entitat, Jesús Samper, és un dels imputats en l'operació Umbra, després de detectar-se nombroses irregularitats en les permutes i requalificacions dels terrenys del projecte, que a banda de l'estadi incloïa més de 22.500 cases i un casino.