La presentació de Ienaga

És possible que encara hi hagi algú il·lusionat amb l'arribada d'Akihiro Ienaga? Per un moment, fins i tot, vaig pensar que Llorenç Serra Ferrer es creia les seves paraules. Sí, clar, em referesc a quan afirmava amb seguretat que el nou futbolista del Reial Mallorca és tècnicament molt bo, ràpid, amb visió de joc, ambidextre, amb un bon xut...; en definitiva, una autèntica joia. Clar, ràpidament em vaig adonar que Serra Ferrer és un home de futbol, que té grans coneixements i que, per tant, estava representant el seu paper. I és ben normal. El vicepresident esportiu i màxim accionista del Reial Mallorca ha de dir que Ienaga és un futbolista extraordinari -tal com va fer-, però és prou evident que no s'ho creu. De fet, clar, si fos tan bo com diu, ningú no pensaria en la possibilitat que jugui cedit. Els bons futbolistes sempre tenen lloc. Vull dir que, si fos tan bo com ens volen fer creure, es forçaria la sortida de Castro, Joao Víctor o Ratinho perquè jugàs el japonès.

Déu meuet! Ah, per cert, és tan bo, tan bo, que ni tan sols va jugar el Mundial amb el Japó. Uff! Serra Ferrer també ens va parlar de la internacionalització que pot suposar per al Mallorca el fitxatge del japonès. És possible que es pensi que els mallorquinistes són curtets? Què punyetes ens explica? Si nosaltres ja visquérem la contractació d'Okubo. I record també perfectament que els ingressos atípics generats per l'arribada d'Okubo foren irrellevants, tot i que Mateu Alemany i Pere Terrasa, aleshores president i director general de gestió de l'entitat, viatjaren fins al Japó. De fet, el Mallorca tenia firmats uns doblers amb una televisió nipona, que mai no arribaren a cobrar-se. Però ja va bé així: el Mallorca, encara que ha perdut els tres darrers partits de Lliga, té vint-i-un punts. La resta, en definitiva, són coverbos, vuit i nous i cartes que no lliguen.