Feina quasi feta en un duel de bojos

El Reial Mallorca perdé (4-3) davant l'Almeria, però deixà l'eliminatòria mig sentenciada. Fou un partit de bogeria, farcit d'errades, d'imprecisions. Va ser un duel típicament de Copa en el qual les defenses mostraren la pitjor imatge. La Copa, almanco als vuitens de final, és encara oberta a tot tipus d'experiments. El Reial Mallorca, com l'Almeria, no renuncia, evidentment, a la Copa del Rei, però ambdós conjunts prioritzen la Lliga. Ara bé, l'efecte balsàmic de la competició del KO no és un botí irrellevant. Així, el Mallorca, després de tres derrotes consecutives, optava a un triomf que, a més de deixar l'eliminatòria mig sentenciada, aixecàs la moral. La plantilla de Michael Laudrup sembla ara tristona, decaiguda, mig deprimida i no hi ha millor medicina que una victòria. L'Almeria de José Luis Oltra, per part seva, arribava al matx després d'un dur correctiu a la Lliga, ja que perdé a casa (2-3) un partit en el qual tenia dos gols d'avantatge.

Laudrup, com era previst, introduí canvis. I molts. Així, l'argentí Lux ocupà la porteria. En defensa, Ratinho i Kevin se situaren als laterals amb Rubén i Martí Crespí com a centrals. De Guzmán i Joao Víctor eren els encarregats de dirigir i ordenar el joc, mentre que N'Sue i Pereira es col·locaren a dreta i esquerra. Ien atac, Víctor i Webó. És a dir, que Cavenaghi no és titular ni a la Copa. I l'Almeria, evidentment, també presentà un onze farcit de suplents.
El duel començà amb més domini del conjunt andalús. El Mallorca semblava encara entabanat, mig endormicsat, quan Joao Víctor tocà la pilota amb la mà i Teixeira Vitienes assenyalà el punt fatídic. Ulloa no fallà el penal i el primer gol pujà en el marcador.

El Mallorca ja perdia, però, així i tot, continuà a remolc de l'equip andalús. Encara abans que es complís el primer quart d'hora, una gran intervenció de Lux evità la diana de Valery, sol davant el porter vermell. Tanmateix, el conjunt de Laudrup, a mesura que passaven els minuts, mostrà algun tímid signe de recuperació.

El domini del conjunt d'Oltra es diluí a poc a poc i el Mallorca empatà amb una gran volea de De Guzmán.
El partit embogí per moments, la pilota viatjava d'àrea a àrea sense un dominador clar. Ulloa, de cap, quan encara faltaven dos minuts perquè es complís la primera mitja hora de joc, tornà a avançar els andalusos.
Els homes de Laudrup no notaren el cop i aleshores superaven ja l'Almeria. Un penal de Carlos García, que tocà la pilota amb la mà, no fou aprofitat per Víctor Casadesús, que xutà molt malament i Esteban ho aturà sense dificultats.

El duel continuava obert, sense un dominador clar, però el Mallorca empatà amb una gran rematada de Víctor, després d'una bona jugada per la banda dreta d'N'Sue. La segona part començà sense canvis als respectius onzes. El Mallorca, ara sí, dominava, era millor i s'aproximava amb perill a les rodalies de l'àrea d'Esteban. Això no obstant, el bon joc del conjunt de Laudrup fou un miratge. Es perllongà durant un no-res. Els andalusos aconseguiren el control del centre del camp, on el Mallorca mostrà símptomes de debilitat. Lux es convertí en el millor amb dues intervencions portentoses.

José Luis Oltra cercà més poder ofensiu i donà entrada a Crusat i a Uche, que marcà en planxa poc després (3-2). El cronòmetre avançava i el matx embogí del tot. Víctor Casadesús envià la pilota al travesser i Webó no va saber aprofitar el rebuig. La pilota anava i venia, el duel estava definitivament romput. El centre del camp del Mallorca havia desaparegut, però tot era encara possible. El duel era ja com una moneda a l'aire, però als homes de Laudrup els sortí creu: Ulloa superà Lux i aconseguí així el quart gol del seu equip i el tercer del compte personal (4-2). L'eliminatòria tornava a estar oberta. Restava encara una eternitat i, quan faltaven quatre minuts, Webó aprofità una travelada del darrer defensor de l'Almeria per marcar (4-3) sol davant Esteban. El Mallorca, ara sí, tenia l'eliminatòria ben encaminada.