Pep VergerPalma20/12/10 0:00
TW
2

L'enemic
Disposar d'un enemic ferotge, dolentot i sempre malintencionat és una bona solució. El Vila-real és ara el gran rival del Mallorca, després que robàs al conjunt vermell la possibilitat de jugar a Europa aquesta temporada. El conjunt de Fernando Roig lluità als desplatxos la plaça que el Mallorca havia aconseguit al terreny de joc. I guanyà. Així, el Consell d'Administració del Reial Mallorca decidí, amb bon criteri, no acudir a la llotja d'El Madrigal i ocupar un lloc a la graderia. Poguérem, idò, veure entre els aficionats del Vila-real Jaume Cladera, Serra Ferrer, Miquel Coca, Pere Terrasa, Fernando Martos i Biel Cerdà -just hi faltà l'alemany Utz Claasen-. Beníssim! Ara bé, l'enemic no ens ha de fer oblidar l'autèntic enemic del Reial Mallorca. Em referesc, ja us ho podeu imaginar, a les enormes dificultats econòmiques que ha patit durant anys la Societat Anònima Esportiva, al quasi mortal desequilibri entre ingressos i despeses. Clar, l'enyorat Miquel Dalmau, el Grupo Zeta i Vicenç Grande pagaren en diferents oportunitats i amb el seu patrimoni el dèficit de l'entitat, però la temporada passada... Que ningú no oblidi que el Vila-real no presentà el concurs de creditors del Reial Mallorca ni en té la culpa. I no vull defensar jo, evidentment, la posició dels castellonencs. La història ja està escrita, però que ningú no oblidi que tot seria diferent si Mateu Alemany Font, en lloc de ser un excel·lent professional, hagués disposat d'un grapat de milions d'euros per invertir en el Mallorca. I res no hauria estat igual si hagués pogut vendre el Mallorca. I res no hauria estat igual si l'estiu del 2009 hagués acceptat l'oferta de Serra Ferrer i no la de Javier Martí Asensio. En definitiva, que el Vila-real és quasi el dimoni cucarell, però les culpes de la mala situació econòmica del Mallorca no són de Fernando Roig. Entesos?

Tranquil·litat (I)
Tres derrotes consecutives conviden, com a mínim, a la reflexió. Marquen una tendència ben negativa per a un Mallorca que, en tot cas, continua còmodament instal·lat a la zona mitjana de la classificació. És hora d'analitzar què ha canviat, què ha passat perquè un equip amb empenta i il·lusionat, que feia de la intensitat i la pressió la seva millor virtut, s'hagi convertit en un onze extremadament dòcil. És ben segur que són moltes les circumstàncies que hi han influït. No és moment encara d'encendre les alarmes, de pensar en el desastre, sinó que ara és l'hora d'atorgar confiança en aquest equip, d'injectar seguretat a un conjunt que comença a dubtar de les seves capacitats.

Tranquil·litat (II)
S'ha de considerar, evidentment, que els extraordinaris resultats del Reial Mallorca en el primer tram de la Lliga no es corresponen amb la qualitat i el pressupost d'aquest modest equip ideat per Llorenç Serra Ferrer. De fet, no podem oblidar que abandonaren l'entitat futbolistes de moltíssima vàlua, com Borja Valero, Mario Suárez, Aritz Aduriz..., i que els reforços just foren joves del filial o futbolistes de cost zero; és a dir, que en principi aquest Mallorca està destinat a patir, a lluitar per evitar el descens. Els bons resultats de l'equip ens feren somiar a tots en la possibilitat de jugar la UEFA, d'aconseguir la permanència ben aviat, però aquestes tres derrotes consecutives -Getafe, Racing de Santander i Vila-real- ens han retornat a la realitat. Vull dir que el lloc natural d'aquest equip no és la zona més noble de la classificació.

Tranquil·litat (III)
Mirau, una de les coses que ha canviat respecte de l'inici de la temporada és l'actitud dels futbolistes. Quan començava la campanya, tot eren il·lusions i reptes, eren multitud els que havien encara de demostrar que són futbolistes de Primera. S'havien de guanyar un lloc en aquest equip i lluitaven, pressionaven i destil·laven intensitat des del xiulet inicial fins al darrer alè. Pau Cendrós, De Guzmán, Pereira, N'Sue, Víctor, Kevin... havien de reivindicar l'aposta de Serra Ferrer i Michael Laudrup. Avui, sembla que els integrans de la plantilla s'han acomodat dins l'elit. Els falta sang, fam de futbol, ganes de triomfar.

Laudrup
Michael Laudrup és danès i extremadament fred a la banqueta. Quasi no crida, quasi no dóna ordres, no ocupa l'àrea tècnica, sinó que s'aïlla assegut a la banqueta. Sembla evident que els joves futbolistes del Mallorca necessitarien tot el contrari: crits, renou, motivació, però... En tot cas, dubtar ara de la qualitat de Laudrup com a tècnic em sembla agosarat i absurd. Mirau, Serra Ferrer sap molt de futbol i confia en el danès. Per tant, podeu estar tots ben tranquils. Segur.

La foto
El Reial Mallorca té previst fer-se avui la fotografia oficial de la temporada. No ho entenc, atès que hi faltarà, com a mínim, el japonès Ienaga. Ningú no hi ha pensat? Ai, Déu meuet!

Manacor FS
Les comparacions són sempre odioses i injustes. Ara bé, el Fisiomedia Manacor aconseguí ficar dissabte al Palma Arena al voltant de 5.000 aficionats en el partit contra el FC Barcelona. El Mallorca, ja ho sabeu, diu que acudeixen regularment a Son Moix al voltant de 12.000 persones, tot i que no són més de 10.000. El Consell d'Administració i Jordi Morey, responsable de l'Àrea Social, és ben necessari que s'espavilin de manera immediata. El futbol sala està de moda, l'equip respon amb excel·lents resultats i no atura de créixer l'assistència d'aficionats al Palma Arena. El president, Miquel Jaume, està d'enhorabona.

Atlètic Balears
L'Atlètic Balears, que encara presideix Fernando Crespí, camina cap al descens. Inverfutbol, l'empresa de representació de futbolistes de Bartomeu Cursach, fa tot el que pot per capgirar la trajectòria de l'equip i em diuen que ara hi ha a prova quatre futbolistes brasilers i un de francès. Cursach hauria d'aprendre d'una punyetera vegada que una de les coses que ha de canviar és el president. Crespí, encara que disposa de tres o quatre advocats en la seva junta directiva -m'ho va dir ell- ha complert un cicle i seria bo que partís abans que l'engeguin.

Accionistes
El Reial Mallorca anuncià que abans de finalitzar l'any pot tancar la compra del 9,4 per cent de les accions que encara ostenta Mateu Alemany. En principi, és previst que es reparteixin aquest percentatge entre els actuals membres del consell d'administració. Ara bé, no descarteu que hi hagi alguna sorpresa i, finalment, entri algun nou accionista a la Societat.