La nit del morbo... i la cultura

Aquest és el meu primer triplet o hat-trick d'aquesta temporada: per diferents circumstàncies m'ha tocat fer tres articles seguits les tres darreres jornades. Per mi, encantat, encara que sempre hi ha el risc d'avorrir el lector. De totes maneres, la jornada de l'horabaixa-vespre-nit d'ahir podria ser qualificada de moltes maneres, però no d'avorrida. Ahir la cosa prometia i convidava a asseure's davant la tele -de pagament, quin remei!- i fer un triplet d'escàndol.

A les sis, el partit del supermorbo entre el club que va fer mèrits esportius per jugar, aquesta temporada, a Europa i el que va fer "mèrits" extraesportius per endollar-s'hi. Entre els que s'ho varen currar damunt els terrenys de joc i els que s'ho varen currar als despatxos. És a dir, entre els que haurien d'haver jugat l'Europa League i els que l'han acabat jugant. El partit entre el Mallorca i un Vila-real que ens ha caigut de l'ase.

A les vuit, més morbo. El derbi barceloní ("metropolità" que diria l'ara diputat Joan Laporta) a priori més igualat dels darrers temps. Una autèntica exhibició del potencial acumulat i de l'excel·lent moment que travessa el planter futbolístic català. Ben segur que el seleccionador nacional, Johan Cruyff, va prendre bona nota dels futbolistes que ha de seleccionar per al proper compromís de la selecció, dia 28 contra Hondures.
Un partit entre dos estils de joc diferents. De fet, el futbol que practica ara per ara el Barcelona és, en si mateix, un estil, una categoria pròpia. Ens referim, però, que el Barça fa un joc més creatiu, més tècnic, mentre que l'Espanyol basa el seu joc en la força.

I per compensar tant de futbol tant de pai per view i tanta morbositat, a les deu, IB3 i TV3 oferien la transmissió en directe (i de franc), des del Teatre d'Artà, de la Nit de la Cultura i del lliurament dels premis d'acció cívica, 31 de Desembre. Una nit plena de música, de paraules, de creació artística i d'homenatge a persones i col·lectius que han destacat per exercir la seva feina o la seva passió artística i investigadora amb excel·lència i sentit de país.
Va ser la nit del morbo i de la cultura, però desgraciadament no va ser el vespre de la revenja cap al conjunt groguet que esperava la totalitat del mallorquinisme. Sense representació a la llotja, amb poquet vermell a la graderia, l'onze mallorquinista no va estar a l'altura de les expectatives que ens havíem fet. Enguany no demanam als pupils de Laudrup que sumin gaires punts fora de casa. Els demanam sí que assegurin els de casa i que ens donin qualque ditada de mel. Una que ens hauria semblat melassa hagués estat furtar-los un punt (o tres!) als que ens furtaren el lloc a la Lliga Europea, al seu estadi.

No hi va haver revenja, i és que la venjança és un plat que se serveix fred i, tota la prèvia del partit va ser de tot menys freda.
Hi haurà més ocasions.