Déu meuet! (3-0)

El Reial Mallorca deambulà per l'Alfonso Pérez Muñoz de Getafe i fou golejat i humiliat per l'equip local (3-0). El conjunt de Laudrup, sense intensitat, sense agressivitat, semblava que no tenia ganes de jugar. Així, era superat de manera reiterada pel conjunt madrileny, que acaparà la possessió de la pilota. El Mallorca, quan no juga amb la màxima concentració, és un equip vulgar i mediocre. Ahir quedà ben clar. La relaxació condueix inevitablement a la derrota i al desastre. I els vint-i-un punts i la sisena posició pesaren en una plantilla que pecà d'un excés de confiança. I sense humilitat...

Els futbolistes són homes de costums, de tradicions, de mecàniques i formes que es repeteixen setmana rere setmana. El Reial Mallorca, com se sap, viatja habitualment el dia abans del partit, però dissabte no ho va poder fer per la vaga encoberta dels controladors aeris. Es desplaçà ahir dematí (10.00 hores), sense més ensurts, com l'entrenador, Michael Laudrup, que s'havia desplaçat fins a Escandinàvia per la mort d'un familiar i que tampoc no tingué més dificultats per acudir a Getafe. Evidentment, no pot servir aquesta circumstància com a excusa, de cap de les maneres. El conjunt vermell va fer ahir el ridícul. Sense excuses.

El Mallorca alineà els prevists. Així, Aouate, evidentment, jugà sota pals, mentre que Cendrós i Kevin ocuparen les bandes amb Nunes i Ramis com a centrals. Al centre del camp, Joao Víctor i Pep Lluís Martí jugaren com a pivots amb Pereira a la dreta i Castro a l'esquerra. La referència ofensiva fou, una setmana més, Webó amb De Guzmán just per darrere; és a dir, que N'Sue fou el gran sacrificat. Ben aviat quedà clar que el Getafe era millor. Els futbolistes del Reial Mallorca no pressionaven amb intensitat, no tenien l'agressivitat necessària i perdien la pilota amb gran rapidesa.

D'aquesta manera, just iniciar-se el duel, Pedro Ríos disposà de dues bones oportunitats. El Getafe dominava territorialment i superava el Mallorca en tots els aspectes del joc. L'equip de Laudrup encadenava errades en la passada i al centre del camp era superat una vegada i una altra. El domini del Getafe era clar i les ocasions sovintejaven a la porteria d'Aouate. El Mallorca perdia la pilota amb massa facilitat, tenia moltes dificultats per combinar, tot i que Webó podria haver inaugurat el marcador abans que es complís el primer quart d'hora.
Els homes de Laudrup estaven entabanats, però mentre el marcador fos l'inicial...

Aouate es va lluir per aturar un fort xut de Manu del Moral, poc abans que Pedro Ríos, des de fora de l'àrea, superàs el porter del Reial Mallorca. La passivitat vermella era una evidència, però res no canvià amb el gol dels madrilenys. El conjunt de Laudrup pecava d'indolent, però no varià res. Just després de la diana, Emilio N'Sue començà a encalentir. Res no varià. El Getafe era millor, encara que Castro hauria pogut empatar si no hagués travelat quan es dirigia tot sol cap a la porteria de Codina. Fou l'equip madrileny qui marcà quan Miku aprofità una bona passada en profunditat per deixar la pilota enrere perquè Pedro Ríos superàs Aouate.

De Guzmán, per darrere Webó, no en tocava ni una, i Pep Lluís Martí i Joao Víctor eren clarament superats. Així i tot, en el darrer tram de la primera part, el Mallorca mostrà una molt tímida reacció. No serví de res. La represa començà sense canvis. Era prou evident que el Mallorca havia de menester mà de metge, però Laudrup no va fer canvis. L'onze era el mateix, però l'actitud dels futbolistes era diferent. Ara, els mallorquinistes intentaven trenar alguna jugada i no perdien la pilota amb tanta rapidesa. De fet, Codina es lluí per aturar un xut de Castro quan encara no s'havia complert el primer minut de la segona meitat.

Corrales substituí Kevin, lesionat, i el partit continuà sense alteracions en el marcador. L'empenta inicial del Mallorca es va diluir amb el pas dels minuts, però no arribava el gol que podia ficar els homes de Laudrup en el matx. Míchel va moure la banqueta i Víctor Sánchez entrà per Manu del Moral, just abans que el mallorquinista Rubén, assegut a la banqueta, fos expulsat per doble amonestació per haver protestat. El partit avançava i la derrota semblava una sentència definitva. Laudrup, a la fi, es decidí i donà entrada a N'Sue en el minut 69 en substitució de Pep Lluís Martí. El tècnic danès reordenà les línies, ja que De Guzmán es col·locà com a pivot, devora Joao Víctor, i N'Sue se situà a l'avantguarda.

Fou inútil. I tampoc no serví de res que Víctor entràs per un desencertat Pereira. El Mallorca no tenia ahir el millor dia i la derrota era més que probable. Així, en complir-se el minut 78, Víctor Sánchez aprofità una bona pilota en profunditat -no hi havia fora de joc- per quedar sol davant Aouate. Optà per no xutar, sinó que deixà la pilota a Parejo, que just havia d'espitjar per aconseguir el tercer i definitiu gol. Els darrers minuts, amb el duel sentenciat, sobraren, com quasi tota la segona part. El matx es va fer etern, atès que el Mallorca quasi renunciava a l'atac davant un Getafe que també sospirava pel final. El triomf fa justícia a la superioritat d'un Getafe, que féu ballar un Reial Mallorca perdut dins la mediocritat d'un equip sense intensitat.