La millor versió del Barça, la del futbol en majúscules, la de l'estètica per damunt de tot, destrossà el Reial Madrid (5-0) i donà un cop d'autoritat davant el món del futbol.
El dia del 111è aniversari de la seva fundació, els jugadors del Barça regalaren una actuació somiada, golejaren el seu màxim rival i convertiren bona part de la segona part en un immens rondo amb els jugadors madridistes com a convidats.
Va ser el triomf del segell Barça, la cinquena victòria de Pep Guardiola sobre el Reial Madrid: ha vençut en tots els partits en què el seu equip s'hi ha enfrontat des que hi va arribar, però la d'ahir té més significació, perquè la va aconseguir sent fidel al seu estil i davant un equip que no havia perdut ni un sol duel en tota la temporada.
Seguint la seva filosofia des de l'alineació, enorme en l'execució i tot jugat a una velocitat de vertigen, va ser el triomf de la marca Barça. Dos estils diferents, dues maneres d'entendre el joc, però només un camí cap a l'èxit, el que va mostrar ahir el Barcelona davant del món el futbol, segurament davant l'únic equip que li pot fer ombra en l'aspecte futbolístic i en l'econòmic.
La velocitat d'execució dels blaugranes fou impressionant. Amb els automatismes apresos, cercaren el joc entre línies, la superioritat tècnica dels seus migcampistes, la velocitat dels davanters i l'esquena de la defensa rival. S'hi veieren triangulacions: des de Piqué o Busquets fins a Iniesta o Xavi. Amb el desbordament de Villa i Messi, el Barça va ser una màquina. El Reial Madrid, fidel al seu joc a la contra, mai no va trobar la manera de clavar-li les dents a l'adversari i va estar més pendent de defensar-se que d'atacar, de contrarestar que de crear. Res de nou en el guió.
Messi va llançar el primer avís: Una rematada al pal, amb Casillas ja superat (m. 6), a la sortida d'un córner. En la segona advertència, va arribar l'1-0 en una jugada que resumeix la manera de fer blaugrana: una passada d'Iniesta entre línies va trobar Xavi, Marcelo rebutjà la pilota defectuosament i el de Terrassa inaugurà el marcador. El gol no va desmuntar el Madrid, perquè el mecano de Mourinho no havia sortit ni de la caixa i el Barça no li va donar ni una opció. El Madrid no hi va poder fer res, llevat de confiar-ho tot a una contra letal, a la velocitat terminal de Cristiamo o de Benzema, substitut ahir d'Higuaín a l'onze titular.
El futbol de toc del Barça no tenia resposta i els blaugranes mostraren ahir una de les seves millors versions, fins al punt que en el minut 18 els de Guardiola materialitzaren la segona diana. Villa va desbordar Sergio Ramos per l'esquerra i la seva centrada no va ser detinguda per Casillas. Pedro, sense oposició, s'avançà a Marcelo i marcà el segon a plaer. Una picabaralla entre Guardiola i Cristiano Ronaldo va ser l'espoleta que va descentrar una mica el Barça i va posar en millor situació el Reial Madrid. Els blancs, amb més cor que qualitat, estiraren les seves línies a partir de la mitja hora de partit i avisaren amb un llançament de falta del portuguès que va sortir molt a prop del pal esquerre de la meta local.
El Barça esmicola el Reial Madrid (5-0)
El conjunt de Pep Guardiola oferí la seva millor versió, imposà el seu estil de joc i humilià l'equip de Mourinho
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
30 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
MARGA, En temps d'en Franco allargaven els partits al Madrid perquè fes millor resultat contra el Barça. En democràcia els hi lleven temps per estalviar-los patiment. Així talment! VA SER GLORIÓS!! I amb el teu permís, per primera vegada i sense que servesqui de precedent... valoraré el meu comentari amb un positiu!! QUE DOLENTA ÉS L'ENVEJAAA...
Les agressions de Cristiano Ronaldo a Guardiola i del catalanofòbic Sergio Ramos a Messi, Puyol i Xavi, són filles d'aquesta impotència. Tanmateix, en un joc físic com el futbol, hi ha comportaments que, tot i ser punibles, s'entenen pel fet de ser reaccions en calent. Una altra cosa és la desqualificació sistemàtica del Barça, setmana rere setmana, per part de José Mourinho. Els seus comentaris en fredes i tranquil·les rodes de premsa no tenen cap justificació i diuen molt poc de l'ètica del personatge. Mourinho, com a persona acomplexada que és, enveja inconfessadament Guardiola, perquè ocupa el lloc que ell voldria ocupar en el món esportiu i això el treu de polleguera. No és estrany, per tant, que la gran majoria de catalans se sentin immensament feliços amb aquesta victòria: tothom ha pogut veure l'exquisida qualitat del Barça, el talent indiscutible de Pep Guardiola i l'amor propi ferit de Mourinho. Això últim es va fer ben palès no sols amb la seva covardia, quan la vergonya el va paralitzar a la banqueta deixant sols els seus jugadors, sinó també amb la seva galdosa contradicció durant la roda de premsa al final del partit. Va començar reconeixent que era la derrota més gran de la seva carrera i va acabar mentint quan, menyspreant de nou el Barça, va dir que seria "molt fàcil de pair". Tot un oximoron. I per al Barça, molt més que una victòria. Víctor Alexandre www.victoralexandre.cat
Incapaços d'assumir aquesta realitat la temporada passada, l'entorn del club blanc i la premsa esportiva espanyola van fer mans i mànigues per intentar desqualificar el joc brillant i enlluernador del Barça. Es tractava de desacreditar l'equip català per tal que els seus èxits -els mateixos que el Madrid perseguia endebades- fossin trivialitzats per l'opinió pública. Cosa que ens porta al vell discurs de la impotència. La més alta manifestació d'impotència intel·lectual no es manifesta pas en un terreny de joc o en certs àmbits de la vida, com ara el joc polític, sinó en la noblesa amb què s'admet, s'examina i es gestiona la derrota. Hi ha individus, col·lectius o partits polítics que quan es veuen vençuts o se senten incapaços de rebatre les evidències que els retraten no saben fer res més que recórrer a la desqualificació del missatger. En la seva matussera, i alhora ingènua, malignitat, creuen que intentant desacreditar-lo s'acrediten ells mateixos. Per això la derrota del Madrid, del 29 de novembre, és més dolorosa per a l'entorn del Madrid, en general, que per al club, en si mateix. Perquè l'entorn de la casa blanca odia els valors que el Barça representa i una victòria com la de l'altre dia -el del 111 aniversari del club-, vista per quatre-cents milions de persones i qualificada per la premsa internacional com una "humiliació" al Madrid, és un torpede en la línia de flotació anímica de l'espanyolisme.
La victòria per 5-0 del Barça sobre el Madrid, el passat 29 de novembre -amb un escandalós 75% de possessió de pilota-, té una càrrega simbòlica que la fa encara més dolorosa per a l'adversari. Una cosa és perdre un partit i una altra és negar-se a admetre l'evidència que el Barça és el millor equip del món i que el seu futbol, a banda de meravellar per la seva bellesa, elegància i qualitat, està molt per damunt del joc de contraatac i d'individualitats del Madrid. Per dir-ho ras i curt, el Madrid és un equip com n'hi ha molts arreu del món. El Barça, en canvi, és únic i el millor de tots. I això, per a un club pinxo i arrogant com el Madrid, conservador de les essències espanyoles més reaccionàries i conscient de la representativitat catalana del Barça, és un os massa dur de rosegar.
açò va ser una lambada,no ho havia vist mai.es que el madrid no va tocar pilota,un equip que ha costat un ronyó i part de s'altre,no veien ni on era sa pilota.e'En xavi l'hi va dir a sergio ramos:veus aquesta pilota,-como dise,-mirate-la bé, que ja no la veuràs més,piiiiiiiiiiiiip i va começar el ball.tic-tac-tic-tac-goooollll de xavi...
De la misma forma que la tecnología avanza a un ritmo vertiginoso, el fútbol que juega el Barça evoluciona de forma meteórica, y no porque lo digamos aquí, sino porque también lo dicen en Francia, Italia, Brasil, Argentina y hasta en Portugal y otras partes del mundo. En el único lugar del orbe donde parece que el Barça no es nadie es en Madrid. Desde ahí, a este equipo que ha ganado seis títulos en un año, a este equipo que es la base de la selección española que por primera vez en su vida se proclamó campeona del Mundo, a este equipo que practica el mejor fútbol que se ha visto en los últimos años, a este equipo no se le respeta. Y este equipo, y su entrenador, y su cuadro técnico, merece todos los tributos. No se puede dudar de este Barça. No se puede atribuir a los rivales falta de entrega y el regalar los partidos.
Vàrem tocar el cel amb un dit!
En aquest partit varem poder veure que l'equip galàctic feia aigües per a tot arreu, el barça va passar per sobre com una apisonadora (Xafarocs) i el equip blanc es veia impotent davant una mostra del millor futbol avui en el món. El pitjor que li podia passar a un equip que es creia el millor i amb el millor entrenador del món fet a cop de talonari i sense un estil propi, que no saben perdre ja ho sabíem, ara ho sap tot el món que va poder veure les imatges per televisió. Tot el que diguin des de Madrid els seus diaris no te la menor importància, ja ha quedat per sempre a l'història que el fer play el tenim nosaltres. Visca el Barça.
Joan tu dins desa teva teu llibertat simpatitzar més amb el catalanisme.. ok em sembla correcte això és une democràcia però jo com mallorquina encara que no t'agradi.. no m'agrada gens .. i mes com ens estan ficant el català pur dins de ses sopes .. que aquesta gent les mata callant, catalans dins de Catalunya i nosaltres dins sa nostra Roqueta si t'he ofès et demano disculpes .. però et dire que el 95% dels Mallorquins no volem saber res de catalanismes .. radicals i normals com hi ha moltíssims en aquest fòrum .. sou minoria residual .. respectable democràticament però res més .. sense futur .. és una utopia dins lo que es sa realitat social nostra .. REAL MADRID 9 COPAS DE EUROPA MEJOR EQUIPO DEL SIGLO ( FIFA WORLD PLAYER) ..I TAMBE CAP AMUNT ES REAL MALLORCA.
MARGA, això de "catalinos" es de persona mentalment madura?, amb l'afegit de que t'estas insultant a tú mateixa, perquè si això de "catalinos" es refereix a la llengua catalana, sembla que aquesta es una de les teves dues que tens tú; per tant... Per cert, si has llegit el meu comentari anterior, jo no he insultat ni faltat a ningú amb cap mena de paraula d'aquestes de nin petit o de persona que enraona treient els seus més baixos instints de l'odi contra tot allò que no es del seu gust.