Sortir a guanyar

Entre les moltes frases típiques i tòpiques i dels conceptes que envolten el món del futbol, n'hi ha un que trob especialment curiós. Que em crida l'atenció de manera especial. Aquest concepte és el de "sortir a guanyar". Hem sentit centenars de vegades jugadors i entrenadors afirmant amb rotunditat que "sortirem a guanyar". I centenars de vegades no hem pogut evitar pensar "només faltaria aquesta!" El concepte dóna per a més. Hem arribat a sentir a companys periodistes demanar a tècnics i jugadors si "sortireu a guanyar?" o "heu sortit a guanyar?" En principi cal pensar que, si un futbolista és honest, sempre surt a guanyar. Sempre. Fins i tot en els casos en què consideres que seria una heroïcitat empatar amb un rival que clarament et supera en qualitat, categoria i capacitat, fins i tot, en aquest cas, surts a guanyar.

Idò això que és llei per a qualsevol esportista i que el ridícul tòpic relativitza és el que va posar en dubte el "canalla" José Mourinho respecte del plantejament que havia fet el tècnic de l'Sporting de Gijón davant el Barça. Lògicament, tot el món del futbol, exceptuant-ne un diari dirigit per un altre canalla, s'ha declarat en contra de la provocació infantil de Mourinho. El tècnic portuguès només fa tres mesos que és a la Lliga i ja ha aconseguit tocar els nassos a gairebé tothom.

Ahir, malgrat l'ambient gèlid de l'estadi, hem de suposar que Mallorca i Deportivo de la Corunya sortiren a guanyar, per bé que feren un partit dolent, avorrit i mancat de ritme. El Mallorca, que venia d'eliminar l'Sporting de Gijón de la competició copera, dijous passat, hi va posar més passió, més cor, més ganes i gaudí de dues ocasions clares de marcar. El Depor hi va posar la intel·ligència tàctica i la millor gestió dels temps. Al final, repartiment de punts que cal considerar just.

En qualsevol cas, res a veure amb aquells xocs entre el Mallorca i el Súper Depor de fa una dècada i que eren dels partits més atractius i amb més interès de la Primera Divisió. Aleshores, el club gallec i el mallorquí imposaven la seva llei i tractaven de tu a tu els "grans" de la Lliga.

Al Mallorca li hem seguit el dia a dia i, per això, no tan sols no ens pareix sorprenent que avui no sigui un dels galls, sinó que el que ens sorprèn és que continuï dins el galliner. En canvi, hem de confessar que ens provoca una certa recança veure el Depor arrossegar-se per les darreres places de la classificació. Per ventura, però, no ens hauria de sorprendre tant la crisi del conjunt gallec. Si la seva ascensió es va fer en paral·lel a la pujada del mercat immobiliari (no debades quan era Súper Depor lluïa a la camiseta la publicitat d'una immobiliària), ara és lògic que s'hagi desfet, talment com la bombolla immobiliària. Ara duen propaganda d'una cervesa...

Ahir, idò, empat entre dos equips que, per circumstàncies diverses, han vist rebaixat el seu paper en el futbol d'elit, però dos equips que sortiren a guanyar, com fa sempre tothom en futbol.

O gairebé sempre, perquè ara n'he recordat una excepció: el vergonyós plantejament tàctic que va fer Mourinho contra el Barça a la semifinal de la Champions al Camp Nou. Aquell dia el "canalla" portuguès no va sortir a guanyar.