TW
0

La demanda
En primer lloc, i abans de qualsevol altra consideració, vull reiterar una vegada més que sempre estaré del costat de Mateu Alemany si a l'altra banda hi ha Gregorio Manzano. Ho tornaré a dir: hi ha moltes i diverses raons, però una destaca per sobre de qualsevol altra: Alemany és un dels nostres. Manzano, no. Mateu Alemany no ha de demostrar el seu mallorquinisme -ho ha fet en multitud d'oportunitats-, mentre que el tècnic és un mercenari que defensa els colors de qui li paga. Ja sabeu que els administradors concursals demanaran a Manzano que torni 250.000 euros corresponents a unes quantitats percebudes de manera indeguda a la conclusió de la temporada 2008/2009.

Consideren que cobrà per classificar l'equip en desena posició i per la permanència, a pesar que només ho podia fer per un concepte. Els administradors reclamen 200.000 euros a Manzano per aquest concepte. Així mateix, pretenen fer tornar enrere l'annex al contracte firmat per Grande i Manzano que augmentava els doblers a percebre pel tècnic segons la classificació. L'entrenador cobrà 50.000 euros de més i els administradors intenten ara invalidar aquest annex. Dit això, sabeu qui va pagar a Manzano? Qui va firmar? Em diuen que fou Mateu Alemany, perquè aleshores era el màxim responsable de l'entitat. És, senzillament, una curiositat.

La disputa
Per què té tanta ràbia Gregorio Manzano a Mateu Alemany? Personalment, entenc que el tècnic pretenia que Alemany, aleshores president i màxim accionista, tingués un tracte de privilegi amb ell. Vull dir, que li pagàs i així quedàs fora del concurs de creditors. Alemany, evidentment, no ho acceptà i per això Manzano no el pot ni veure.

L'entrevista
Vaig veure i escoltar amb atenció l'entrevista del company Juan Antoni Bauzá a Gregorio Manzano en el Canal 4. Entenc que el tècnic elabora un discurs farcit d'inexactituds i, fins i tot, d'alguna mentida. Ah, i crec que està del tot equivocat en quasi totes les seves apreciacions. També és ben cert que n'encerta alguna.

Utz Claassen (I)
L'alemany Utz Claassen acudí dilluns per primera vegada a un consell d'administració del Reial Mallorca. Em varen sorprendre, especialment, les tres raons que argumentà per haver invertit en el Reial Mallorca. "La primera és que el club té un projecte ambiciós i amb unes perspectives de futur molt interessants", començà. Tot seguit, esmentà les dues raons següents i assegurà que l'havia impressionat molt la professionalitat i els coneixements en l'àrea esportiva de Serra Ferrer. I com a tercer argument per haver comprat el 10 per cent de l'entitat, es referí a "l'extraordinària personalitat del president Jaume Cladera". Uff!

Utz Claassen (II)
Ah, per cert, Utz Claassen, evidentment, no pogué desmentir que havia intentat comprar el Reial Mallorca amb l'expresident del Reial Madrid Ramón Calderón. A més, el conegut intermediari Santos Márquez explicà ahir al programa d'Ultima Hora Punto Radio Juego Limpio, dirigit i presentat per Tomeu Terrasa, que l'oferta de Calderón, Claassen i companyia era de vuit milions d'euros. Així i tot, crec que Alemany encertà en rebutjar la seva proposta i acceptar la de Llorenç Serra Ferrer.