...i altres herbes

La millor opció
Mateu Alemany Font ha manifestat en moltes ocasions que per dirigir un club de futbol fan falta dos condicionants: coneixements i múscul financer. És per això que Alemany rebutjà diferents opcions a l'hora de vendre el Reial Mallorca. A l'estiu de 2009 no es va entendre amb el grup de Serra Ferrer i, després de llargues negociacions, rebutjà de forma taxativa l'entrada del pobler a la Societat Anònima Esportiva. No li agradà que Llorenç no explicàs ni públicament ni privadament qui formava el seu grup, qui posaria els doblers per fer efectiva la compra. El grup de Serra, que ja comptava aleshores amb la presència del pollencí afincat a Barcelona, Biel Cerdà, també liquidà les converses de mala manera. Record, ara, que en un dur comunicat digueren que entenien que "l'actual subhasta mediàtica no està d'acord amb la filosofia del nostre grup i així mateix creiem que no és beneficiosa per a la situació actual del RCD Mallorca".

I afegiren: "També volem expressar el nostre descontent perquè no s'han respectat les condicions ofertes i acordades des d'un principi entre el senyor Mateu Alemany i el nostre grup". Segur que tots vostès recorden que Alemany decidí vendre el Reial Mallorca a Javier Martí Asensio. S'equivocà, i així ho ha reconegut, però va saber rectificar i no li quedà altre remei que recuperar la propietat. La història diu que un any després -fa just un grapat de mesos- recuperaren les negociacions i arribaren a un acord. Alemany va entendre que l'opció de Serra Ferrer era la millor. Era la desitjada pel mallorquinisme. Podríem dir, sense por d'equivocar-nos, que no tenia més nassos que vendre a Serra Ferrer.

Dubtes?
Mateu Alemany no ha fet ni un sol retret a Serra Ferrer. Però estic del tot convençut que no està del tot segur d'haver encertat. Per què? Perquè el grup de Serra Ferrer no té gaire múscul financer. Només han passat un grapat de mesos des que el pobler formalitzà la compra del Mallorca i avui ja sabem que, rere el tècnic, no hi ha quasi ningú. Vull dir que Jaume Cladera, Biel Cerdà, Pere Terrassa, Miquel Coca i la família Nadal conformen tot el suport de l'empresari. No és poc. Ara bé, és del tot evident que Serra Ferrer i el seu grup no disposen de la tresoreria imprescindible per fer creixer aquest Mallorca de forma ràpida. No posaré en dubte, evidentment, que tenen molt patrimoni, però tothom sap -i és ben lícit- que no el vulguin arriscar en la Societat Anònima Esportiva. Així, ens haurem de fiar només dels coneixements. Serra i companyia en tenen molts. Segur.

El projecte
Serra Ferrer ens ha dit, des del primer moment, que el seu projecte es fonamenta en el que anomena "futbol formatiu". És una aposta que no necessita gaire tresoreria, però que comporta un risc esportiu evident. Sembla, en tot cas, l'única manera possible de garantir, avui per avui, la supervivència de l'entitat. Es tracta, en definitiva, d'un projecte de mallorquins i per a mallorquins. Alemany i Serra han dit en diferents pics que la quimera és aconseguir un Mallorca a mans de mallorquins; i com més millor. Segur que Utz Claassen està adornat per mil i una virtuts, però recórrer a un empresari alemany per comprar una part de les accions que encara són a mans de Mateu Alemany no m'agrada. I ara ens han fet saber que un altre empresari no mallorquí adquirirà també una participació de l'entitat. Tampoc no m'agrada. No vull criticar Serra i el seu grup, no puc fer ni un sol retret a un grup d'homes que s'ha decidit a fer una passa endavant, que fa tot el que pot per garantir la supervivència del Mallorca, però haurem d'estar d'acord en què, com a mínim, no han sabut convèncer empresaris d'aquesta terra, que n'hi ha i molts.

El grup
És una bona notícia que el nucli de control del Reial Mallorca estigui format per Serra, Cladera, Cerdà i Coca; està bé que s'indiquin les seves accions, però no puc amagar la meva por. Pas una penada pel futur del Mallorca si un dia el resultats esportius deixen de ser bons. El Mallorca ha sobreviscut durant anys amb les diferents ampliacions de capital que l'entitat s'ha vist obligades a fer. Podrà Serra manejar el Mallorca sense necessitat de fer cap altre ampliació? Què passarà amb el milió quatre-cents mil euros pendent d'una ampliació ja aprovada? Només podem confiar en la sapiència de Serra. No és poc.

Lluís Sitjar
Especular amb el futur del solar on s'ubica el Lluís Sitjar és una errada greu. Tantmateix, quan falten sis mesos per a les eleccions no s'arribarà a cap acord. El Reial Mallorca hauria de preparar un projecte de futur per al Lluís Sitjar que pugui ser pactat amb les institucions tan bon punt s'hagin celebrat les properes eleccions. És evident que el Mallorca no pot abandonar Son Moix, ja que deixaria un estadi modern sense cap tipus d'ús. Això, evidentment, l'Ajuntament de Palma no ho tolerarà mai. És a dir, que s'ha de cercar una sol·lució per al Lluís Sitjar que sigui beneficosa pels copropietaris i per a la ciutadania; no queda altre remei que regalar una part substancial del solar a l'Ajuntament a canvi de poder urbanitzar la franja més propera a la plaça Barcelona. És la solució mil vegades parlada però mai escrita. Més valdria que es deixessin de dois, de parlar de reconstruccions, i es posessin a fer feina. Que comencin d'una punyetera vegada a elaborar un projecte seriós.

La fundació
La Fundació Reial Mallorca té més de dos-cents títols de copropietat del Lluís Sitjar. És també la propietària de la ciutat esportiva de Son Bibiloni. És a dir, que la Fundació té un patrimoni força important. També té un deute elevat amb la Societat Anònima Esportiva, però d'aquesta qüestió ja en parlaré un altre dia.