València: Moya, Stankevicius (Bruno, m.46), Maduro, Ricardo Costa, Jordi Alba, Manuel Fernandes, Albelda (Encert Costa, m.70), Pablo, Banega (Aduriz, m.46), Vicente i Soldat.
Mallorca: Aouate, Ratinho (Pereira, m.46), Nunes, Ramis, Ayoze, Joao Víctor, Nsue (Crespí, m.66), Martí (Pina,m.76), De Guzmán, Castro i Webo.
Gols: 0-1, m.7: Castr, de penal. 0-2, m.29: Castr. 1-2, m.36: Soldat, de penal.
Arbitre: Alvarez Izquierdo (col·legi català). Va amonestar pel València a Albelda, Encert Costa, Soldat, Ricardo Costa, Aduriz i Banega i pel Mallorca Ayoze, Crespí, Nunes i Ratinho.
Una victòria de prestigi. El Reial Mallorca superà (1-2) el València amb dos gols de Gonzalo Castro. Feina, intensitat i pressió foren els arguments del conjunt de Laudrup per aconseguir un triomf just. El conjunt vermell, que s'avançà amb dues dianes de Castro, va veure com el València reduïa l'avantatge abans del descans. En la segona meitat, els d'Emery pressionaren amb intensitat d'inici, però ben aviat es diluïren dins la mediocritat i foren incapaços de crear perill.
El tècnic danès introduí canvis a l'onze inicial del Reial Mallorca, després de la derrota de diumenge passat davant l'Espanyol (0-1). A la porteria, evidentment, repetí Aouate. En defensa, Ratinho ocupà la banda dreta i Ayoze, del tot recuperat de la lesió, provocava la suplència del mallorquí de Peguera Kevin. A l'eix de la defensa, Ivan Ramis recuperava el portuguès Nunes com a parella. En el centre del camp, Pep Lluís Martí va estar acompanyat ahir pel brasiler Joao Victor. A les bandes, com sempre, N'Sue i Víctor. I en atac, Cavenaghi fou sacrificat i Webó ocupà l'avantguarda amb De Guzmán just per darrere.
El València presentà nombroses novetats. Unai Emery acostuma a fer rotacions i ahir donà descans a Aduriz i Mata, que iniciaren el duel a la banqueta. La gran novetat, en tot cas, fou la presència a la porteria del binissalemer Miquel Àngel Moyà. El tècnic xe apostà ahir per un 4-3-3 amb Ricardo Costa i Maduro com a centrals i amb Alba i Stankevicius com a laterals. En el centre del camp, Fernandes, Banega i Albelda eren els encarregats de dirigir el joc i de servir pilotes als atacans -Pablo, Soldado i Vicente-.
El matx començà de la millor manera possible per al Reial Mallorca, atès que l'àrbitre català Àlvarez Izquierdo assenyalà penal, després que Webó travelàs dins l'àrea. No ho era. Castro llançà la pena màxima, ho va fer malament, però la pilota entrà i el primer gol pujà al marcador.
El Mallorca tenia el duel ben encaminat, ja que el València acusà el gol. Passà per uns moments de desconcert i nervis i els homes de vermell -els calçons, també- s'aproximaren amb perill a l'àrea rival. De Guzmán exhibia les seves virtuts, mostrava la bona col·locació i una extraordinària visió de joc per oferir la darrera passada.
El València mostrà algun tímid signe de recuperació, s'aproximà en alguna esporàdica ocasió amb perill, però el Mallorca cercà sempre la porteria rival. Poc abans que es complís la primera mitja hora, Ratinho efectuà un xut dur i sec des de fora de l'àrea, que Moyà -molt bé- rebutjà en curt i Castro, de cap, envià la pilota al fons de la porteria.
El Mallorca era un equip agressiu, que jugava amb intensitat i pressionava la sortida de pilota del rival. Tanmateix, quan més controlat estava el duel, Ratinho féu un absurd penal sobre Vicente, que Soldado transformà en gol (1-2).
El Mallorca no va perdre la concentració i arribà al descans sense grans dificultats. Emery va moure la banqueta, donà entrada Bruno i Aduriz en substitució de Banega i Stankevicius i reestructurà l'equip. Laudrup, per part seva, suplí Ratinho amb Pereyra, que es col·locà al lateral dret.
El València, com era previst, exercí d'inici un domini absolut. El conjunt de Laudrup es defensava amb ordre, no renunciava a l'atac, però perdia la pilota amb excessiva rapidesa. Els xes no podien mantenir el fort ritme inicial i minvaven la intensitat dels atacs. No arribaven amb gran perill, però la qualitat de la plantilla rival... El partit, amb el pas dels minuts, s'anà adormint. El cronòmetre avançava i el control valencianista quedà en l'oblit.
Laudrup s'adonà que la banda dreta del Mallorca tenia dificultats i Martí Crespí substituí Emilio N'Sue. Pereyra se situà al centre del camp i el pobler ocupà el lateral. El tècnic valencianista cercà solucions per empatar i Tino Costa, molt més ofensiu, entrà per Albelda. Quan faltava un quart d'hora per al final, Pina suplí Martí, amb problemes físics.
El Mallorca aguantà bé, tot i que els darrers minuts foren de patiment constant. El conjunt de Laudrup havia aconseguit un triomf de prestigi davant un rival complicat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El millor partit a fora camp. Bona pressió a davant.
VISCA EL MALLORCA!!
Estic content molt content i vull dir que el dia de Espanyol no es va jugar tant malament.El que passa es que aquell dia el Mallorca va haver de crear joc i aixo de moment nomes ho fa el Barça.El contraatac es la nostra millor arma.Amb un poc mes d´experiencia i amb ganes torbnarem a gaudir d´aquest equip.El triomf davant el Valencia es excepcional,unic,mes que l´empat del dia del Barça.