I gràcies!

L'Espanyol no havia guanyat mai el Mallorca a Mallorca, però les estadístiques hi són per ser trencades i les lleis per ser incomplides: ahir el RCD Mallorca perdé contra el RCE Espanyol, zero a un... i gràcies. Gràcies perquè el resultat podria haver estat molt pitjor per a un Mallorca que no trobà el seu lloc/joc.

Irregular podem considerar a aquest Mallorca que empata contra el Reial Madrid i perd contra l'Espanyol. Massa canvis són difícils d'assumir per a l'equip mallorquí: nou entrenador, nous plantejaments, molts de jugadors (fins a vuit!) del planter jugant de titulars... Ah!, i, a més, ja tenim nou president, Jaume Cladera. A la fi s'ha acabat el serial Pons. Un serial que ha acabat com la processó de la moixeta o, semblantment, amb un ridícul espantós de l'exambaixador. Pons va demostrar en diverses ocasions que no podia ser president del Reial Mallorca, però sobretot quan va protagonitzar una roda de premsa in extremis en el mateix moment que el cessaven. Realment patètic.

I si parlam de presidents nou vinguts val la pena esmentar un altre monstre de la naturalesa, Sandro Rosell. El president del FC Barcelona deu tenir tant poca feina que viu més obsessionat a treure els pedaços bruts de Laporta que a aconseguir els mateixos resultats que l'expresident, els millors en la història del club. Així les coses, Rossell col·labora en la campanya de desprestigi polític de Joan Laporta orquestrada des de fa molt de temps per l'anomenada caverna mediàtica. Laporta molestava i molesta, i Rossell és l'escuder d'algú que passa massa pena pels futurs resultats polítics a Catalunya. Sigui com sigui, supòs que Joan Laporta no és un sant, però els números canten i els fets afirmen: l'etapa d'en Laporta va ser la de més guanys esportius, la de més contingut nacional del Barça i, també, la de més internacionalització. Veurem el denunciant Rosell que és capaç de fer...

I qui és capaç de qualsevol cosa és Gregorio Manzano. Aquesta setmana passada va insultar l'ex president Mateu Alemany. La SER i el diari Marca varen ser els altaveus d'un Manzano que criticà durament Alemany, que l'acusà de voler pegar una "pilotada"... Manzano té dret a voler cobrar la feina que ha fet, però no és ningú per donar lliçons. Manzano va consentir fitxatges milionaris; va jugar amb els interessos d'alguns representants de jugadors; va permetre que el seu director esportiu fes desastres; va maltractar tots aquells que no li feien la bona, etcètera. No sabem fins on voldrà arribar Goyo -tal com li agrada que li diguin a Madrid, però que aquí no suportava que diguessin-, però s'ha equivocat de totes totes, perquè aquesta actitud diu molt poc de la seva condició de professional i de la seva persona.

Sort que ara al Mallorca tenim dues persones que sabem posar pau, seny i coherència. Llorenç Serra Ferrer i Jaume Cladera són dos abanderats de les formes, de la prudència i del saber actuar. Serra Ferrer ha canviat amb els anys, i el geni curt que exhibia sovint ja el té bastant amagat; Cladera hi posa la tranquil·litat que ha de tenir un president. Només una objecció al president Cladera: pel meu gust, diu massa sovint que no sap res de futbol. Potser no és necessari que el president d'un club de futbol digui tan sovint que no hi entén, que no en sap, que no coneix...

I a partir d'aquí només cal desitjar que l'equip prengui coratge i que el mal dia d'ahir no es repeteixi. Això sí, si s'ha de repetir només esper que el sant Aouate hi sigui present, perquè ahir ho va aturar tot llevat del penal que significà el zero a un.