Naufragi (0-1)

Quin desastre! I dels grossos! Fallà, fins i tot, l'actitud. El Reial Mallorca fou superat per l'Espanyol (0-1) en un duel per oblidar. El conjunt de Michael Laudrup mostrà ahir la pitjor imatge davant l'equip de Mauricio Pochettino, que tenia perfectament estudiat el rival i que provocà que el Mallorca quedàs amb les vergonyes a l'aire.
Els homes de vermell, d'inici, foren millors, però els catalans no tardaren a aconseguir el control del partit. L'Espanyol fou millor, just marcà un solitari gol -i de penal-, però disposà de claríssimes oportunitats per augmentar l'avantatge. L'àrbitre gallec Iglesias Villanueva expulsà Osvaldo encara abans d'arribar al descans, però res no varià. El Mallorca, tot i disposar de superioritat numèrica, mai no va saber crear perill davant l'ordenat equip blanc-i-blau. L'Espanyol fou superior i, malgrat que jugava amb deu, mai no renuncià a controlar la pilota i a crear perill. De fet, només l'actuació d'Aouate i la mala punteria dels catalans varen fer possible que s'arribàs al final amb un resultat honrós per al Mallorca.

No hi ha enemic senzill. Guanyar mai no és feina fàcil, encara que l'Espanyol arribà després d'haver perdut en les deu darreres visites a Palma. Enguany, a més, no havia vençut lluny de Montjuïc i ni tan sols havia aconseguit perforar la porteria rival. Tanmateix, tots els duels són diferents i, quan la pilota comença a circular, poca o nul·la influència hi tenen les estadístiques o la història. Ahir, Michael Laudrup presentà un onze valent per moltes i variades raons. El danès demostrà que la seva aposta pels més joves no és fruit de la necessitat. Quedà clar que estam davant una nova forma de fer en aquest Mallorca.

Així, clar, Aouate ocupà la porteria. En defensa, Ratinho es col·locà al lateral dret -Pau Cendrós ni tan sols fou convocat- i Kevin continuà a l'esquerra, tot i que Ayoze ja està recuperat. A la zona central, Martí Crespí veia recompensat el seu bon matx al Camp Nou i feia parella amb Ivan Ramis. Martí i De Guzmán se situaren com a pivots, mentre que N'Sue i Gonzalo Castro es posaren a les bandes. I en atac, Cavenaghi era acompanyat per l'algaidí Víctor.

D'inici, dominà el Mallorca, que disposà d'una primera aproximació perillosa. Fou un miratge. No tardà gaire l'Espanyol a aconseguir el control del duel. El partit era entretingut, la pilota viatjava amb relativa rapidesa d'una porteria a l'altra, però el Mallorca no creava perill i l'Espanyol disposava d'oportunitats clares. Javi Márquez i Duscher superaven De Guzmán i Martí en el centre del camp. L'Espanyol era millor, però no materialitzava la seva superioritat. Un penal de Kevin a Luis García fou transformat per l'exmallorquinista en gol (0-1). Res no canvià, malgrat que l'àrbitre gallec Iglesias Villanueva expulsà Osvaldo. Els homes de Pochettino tocaven i tocaven la pilota i els mallorquinistes s'havien de conformar a mirar-s'ho quasi com a espectadors.

Laudrup no va fer canvis inicialment en la represa. L'Espanyol era millor, controlava la pilota i aprofitava les facilitats i els espais que deixaven els mallorquinistes per crear perill al contracop. El Mallorca fallà, fins i tot, en l'actitud. L'equip català estava ben posicionat al terreny de joc, mentre que el Mallorca, tot i jugar amb els laterals molt avançats, no s'aproximava amb perill a les rodalies de l'àrea rival. Fallava en l'entrega, amb contínues imprecisions, i era molt més factible que arribàs la sentència definitiva que l'empat.

Laudrup introduí en el terreny de joc Pereira i Webó en substitució d'N'Sue i Víctor, però res no canvià.
L'Espanyol acumulava ocasions i Aouate, una vegada més, es convertí en el millor. El tècnic danès continuà cercant solucions i Sergi Enrich suplí un inèdit Cavenaghi. Sense resultat. De fet, fou l'Espanyol qui disposà de les oportunitats més clares, també en el tram final. El Mallorca sumava la primera derrota a casa en un enfrontament en el qual mostrà les nombroses mancances.