Record aquell vell acudit en el qual un home demana a un altre per quina raó considera que la seva dona fa l'amor amb ell. Per amor o per interès? L'home, supòs que ho saben, contestà: "Ha de ser per amor, perquè d'interès n'hi posa poc".
Idò bé, les diferències entre Mateu Alemany i Gregorio Manzano són nombroses, però n'hi ha una de substancial. Mateu Alemany s'estima el Mallorca de bon de veres. L'expresident i encara màxim accionista ha provat sobradament durant els darrers anys la seva estima pel club. I pens, per exemple, en el moment que rebutjà una milionària oferta de Florentino Pérez per fitxar pel Reial Madrid i quan acceptà tornar al Mallorca, tot i que el descens era gairebé segur. Ara bé, no vull caure tampoc en la lloança fàcil i no seria coherent si no escrigués -també avui- que a Alemany, com a qualsevol, no li agrada perdre doblers.
De Manzano, ja ho saben, no en tenc una bona opinió. Però ja fa un bon grapat d'anys que consider que és un entrenador mediocre de Segona Divisió. Professionalment, no m'ha agradat mai -ni tan sols quan Etoo va fer possible que conquerís la Copa del Rei-, però, personalment, em sembla vanitós, mentider... Manzano defensa únicament i exclusivament el seu patrimoni. Pretén quedar fora del concurs i obtenir millors condicions que la resta de creditors. Desconec si la Justícia li donarà la raó, tot i que esper i desitj amb totes les meves forces que el procés judicial afavoreixi els interessos personals d'Alemany i companyia. Al cap i a la fi, Alemany és un dels nostres. Manzano és un mercenari. Ni més ni pus.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.