TW
0
Barcelona 1
Mallorca 1

Barcelona: Valdés, Alves, Piqué, Abidal, Milito (Jeffren, min.89), Mascherano, Iniesta, Keita (Thiago, min.66), Pedro (Nolito, min.77), Bojan i Messi.

Mallorca: Aouate; Ratinho, Crespí, Ramis, Kevin, Nsue, Martí, De Guzmán, Joao Victor; Castr (Pereira, min.70) i Cavenaghi (Webo, min.46).

Gols: 1-0: Messi, min.21. 1-1: Nsue, min.42.

Arbitre: Undiano Mallenco (Col·legi navarrès). Va mostrar targeta groga a Kevin (min.13), Webó (min.52), Aouate (min.59), Castro (min.65), Ratinho (min.85) i Pereira (min.86).

Feina, efectivitat i un puntet de sort. El Reial Mallorca aconseguí un valuós empat al Camp Nou davant el totpoderós FC Barcelona (1-1). Quina gran proesa! Quina heroïcitat!

El conjunt de Pep Guardiola fou extraordinàriament superior a l'onze de Michael Laudrup en la primera meitat. L'equip blaugrana acaparava la possessió de la pilota i les ocasions de gol eren una constant davant un Mallorca que perdia la pilota amb extrema facilitat. Una diana de Messi avançà els catalans, que acumulaven oportunitats fallades. Tanmateix, un cop de cap d'N'Sue ben a prop del descans empatà el partit.

La represa fou ben diferent, ja que el Mallorca corregí errades, controlà molt millor el rival i, fins i tot, disposà d'alguna esporàdica oportunitat per avançar-se en el marcador. Els entrenadors són, en general, ben peculiars. I Michael Laudrup no n'és una excepció. Ahir, de sortida i com era previst, Aouate ocupà la porteria. En defensa, Ratinho i Kevin se situaren a les bandes amb Ramis i Crespí -Rubén, quina sorpresa, fou suplent- com a centrals. En el centre del camp, Martí i Joao Víctor ocuparen el doble pivot amb N'Sue a la dreta i De Guzmán a l'esquerra. I en atac, Cavenaghi tenia just per darrere Castro.

Pep Guardiola sempre respecta el contrincant, per senzill i dèbil que pugui semblar. Ara bé, tot i que recordà que els duels amb el Reial Mallorca sempre han estat igualats en les darreres temporades, el tècnic blaugrana apostà, un any més, per fer rotacions davant el conjunt vermell. Així, a les baixes obligades de Xavi -lesionat- i Villa -sancionat-, iniciaren el partit a la banqueta titulars indiscutibles com Puyol i Busquets. D'aquesta manera, Valdés ocupà la porteria amb Alves i Abidal com a laterals, i Piqué i Milito de centrals. En el centre del camp, Masquerano es col·locà en l'habitual ubicació de Busquets amb Keita i Iniesta a les bandes. I en atac, Pedro i Bojan a les bandes amb Messi per la zona central, encara que era previst que els components de la tripleta atacant intercanviassin sovint la seva posició.

El matx s'inicià amb aclaparador domini del Barça, que dominava el partit, acaparava la possessió i disposava de clares oportunitats per inaugurar el marcador. Pedro, en dues ocasions, Bojan, una centrada de Keita que no trobà rematador... el conjunt blaugrana era millor i el gol havia d'arribar tard o d'hora. El Mallorca intentava pressionar, però perdia la pilota amb extrema rapidesa.

Fou un miracle, però es complí el primer quart d'hora i el marcador no s'havia mogut. Això no obstant, quan es complí el minut 20, Pedro deixà la pilota de taló a Messi, que des de fora de l'àrea superà Aouate am bun xut col·locat.

El gol no varià el partit i el Barça continuà dominant i disposant d'oportunitats clares. El Mallorca era una caricatura d'equip i cometia errades per sortir golejat. Però es complí una vegada més la dita del fubol que apunta que qui perdona ho acaba pagant. I abans del descans, De Guzmán va treure un córner i N'Sue, de cap, empatà el duel. El Barça pagava així la seva falta de punteria.

Laudrup havia de reaccionar, rectificar... i ho va fer. Webó, que quedà com a única referència a l'avantguarda, suplí Cavenaghi. El Mallorca acumulà homes en el centre del camp i el domini del Barça, tot i que fou constant, creà molt menys perill. L'equip illenc tenia les línies ben juntetes, estava molt millor estructurat i, fins i tot, disposà d'alguna esporàdica oportunitat de gol -tres ocasions quasi consecutives just després que es complís el minut 60-.

El Barça tenia dificultats, començava a acusar els nervis i el Mallorca, ara sí, es defensava amb ordre. El conjunt de Guardiola no jugava a res, però la qualitat individual dels futbolistes podia decidir el partit en qualsevol moment. Els darrers minuts foren de constants atacs blaugranes davant un Mallorca atrinxerat a la zona de darrere. El Barça gaudí d'alguna oportunitat més, però s'arribà al final amb empat. El Mallorca havia aconseguit la gran proesa. Havia sumat un puntet d'or.