Una preocupació plana sobre el mallorquinisme en aquest inici de temporada: al Reial Mallorca de Michael Laudrup li costa molt marcar gols i, és clar, així és molt difícil guanyar partits. Després de quatre jornades, el conjunt vermell tot just ha pogut perforar la porteria rival en dues ocasions, i ho féu en un mateix partit. Això vol dir que en els tres enfrontaments restants, tal com passà diumenge passat a San Mamés, el marcador mallorquí quedà a zero.
Aquesta realitat, traslladada a les fredes estadístiques, ens revela que el Mallorca 2010/2011 és el més fluix en atac dels darrers nou anys. Des de la temporada 2001/02, en què només marcà un gol en quatre partits, el Mallorca no havia marcat tants pocs gols a aquestes alçades del campionat. Això sí, en la campanya 2006/07 els balears es trobaven en la mateixa situació i, a final de temporada, acabaren salvant la pell.
Quan es parla d'estadístiques sempre hi ha motius per veure la botella mig plena o mig buida. Així les coses, davant la sitació actual del Mallorca a la Lliga, n'hi ha que es mostren pessimistes i veuen, en la manca de pegada de l'equip i en la joventut i inexperiència de la plantilla, un llast massa gran per transitar per la competició sense passar pena. D'altres, en canvi, s'aferren al fet objectiu que la Lliga tot just acaba de començar i es mostren confiats en la feina de Laudrup, en el potencial de l'equip i en l'ampli marge de millora en les pròximes jornades per poder ser més optimistes.
Si repassem la història més recent del Mallorca i fem comparativa, podem treure conclusions de tots els colors.
D'una banda, s'ha de destacar que el Mallorca no ha superat la xifra de tres gols en la quarta jornada -tot just un més que ara- en vuit de les 14 temporades que ha estat de manera consecutiva en la màxima categoria del futbol espanyol, des del darrer ascens a Primera Divisió; i de l'altra, s'ha de recordar que, a aquestes alçades de competició, i en aquestes mateixes temporades, el Mallorca, com ara, ha tengut quatre punts en cinc ocasions (i que en les altres tres, fins i tot n'ha tengut menys).
En tots els casos en què la situació pintava malament a principi de temporada, s'ha produït un final feliç: la permanència. Això sí, uns anys s'ha passat pena per assegurar la salvació i d'altres, no. El cas de la temporada 2000/01 és molt significatiu, amb Luis Aragonés a la banqueta. Aquell curs, a la quarta jornada, el Mallorca tot just havia marcat dos gols i només havia sumat un punt després d'haver empatar a casa amb el Valladolid (1-1) i d'haver perdut amb el València (4-0), el Màlaga (0-1) i l'Athletic de Bilbao (2-1). Malgrat tot, l'equip reaccionà i acabà la Lliga en tercera posició.
La temporada 2006/07, amb 2 gols a favor en les quatre primeres jornades, acabà en dotzè lloc i sense passar pena. Dos anys abans, però, el Mallorca havia sumat tres punts i havia marcat quatre gols en els quatre primers partits; i al final acabà dessetè, salvant-se miraculosament en la darrera jornada de Lliga.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.