Pep VergerPalma20/09/10 0:00
TW
0

Grande
He estat, i encara ho som, extremadament crític amb la gestió de Vicenç Grande al Reial Mallorca. He de reconèixer que em va il·lusionar la seva arribada al club, ja que s'instal·là a la planta més noble de Son Moix amb la transparència com a bandera. Ben aviat quedà clar que les tan reivindicades comissions de feina eren just un element per erosionar la gestió de Mateu Alemany. Grande, de fet, va convertir l'obscurantisme en habitual mentre fou a la Societat Anònima Esportiva. Dies enrere, els companys d'Ultima Hora informaven que Grande maniobra per retornar al Mallorca. Vaig parlar amb ell una llarga estona i m'assegurà que no en fa comptes, que en va sortir ben escalivat. Mirau, no vull sortir en defensa de la gestió de Grande -Déu me n'alliberi!-, atès que renovar Nando Pons fins al 2094 -perdó, fins al 2014- em sembla una irresponsabilitat i una gran injustícia. Ah, i premiar la seva feina amb un milió d'euros és, senzillament, inexplicable.

En tot cas, hi ha un fet objectiu que s'ha de reconèixer a Vicenç Grande: va invertir en el Mallorca més de 17 milions d'euros i amb la venda just n'ha recuperat 1,5. Això no és una xifra discutible, sinó objectiva. Una altra cosa és que pugueu pensar que haver-se gastat 17 milions en l'entitat just demostra la seva mala gestió. Grande no ho va fer bé, però culpabilitzar l'exmàxim accionista de tots els mals del Mallorca em sembla injust. En aquest sentit, heu de saber que els accionistes del Reial Mallorca han pogut en diferents èpoques -quasi cada any- presentar concurs de creditors i sempre ho havien evitat. Mateu Alemany, en canvi, optà per presentar concurs de creditors. Per què? Perquè no volia o no podia invertir en el Reial Mallorca.

De fet, amb una ampliació de capital s'hauria evitat el concurs, tal com ho varen fer Miquel Dalmau, al cel sia, el Grupo Zeta i Grande. I el Mallorca, a més a més, jugaria ara a Europa. Tanmateix, Alemany optà per no posar-hi doblers i presentar concurs de creditors en una decisió absolutament lícita i legítima. Grande es va equivocar molt, però em sembla evident que es tracta d'un bon mallorquinista i que s'hi va deixar un grapat immens de milions. Ah, per cert, Grande supòs que estaria disposat a tornar al Mallorca en un futur amb les mateixes condicions que Bartomeu Cursach; és a dir, com a salvador, cinc minuts abans de la certificació de la desaparició del club.


Futbol formatiu
Ja ho he dit en un grapat d'oportunitats, però ho tornaré a fer: m'agrada l'aposta pel futbol formatiu del Mallorca de Llorenç Serra Ferrer. I cada dia que passa estic més segur que, com sempre ha dit Llorenç, és una aposta feta des del convenciment. Vull dir que la necessitat de disposar d'una plantilla econòmica no ha influït en el protagonisme que tenen els més joves. Dissabte, en debutà un altre: Kevin. I a l'onze inicial n'hi havia sis. En acabar el partit, eren set els futbolistes formats a la casa. Mirau, si Laudrup no tingués fe amb el planter, hauria optat per recol·locar un membre de la primera plantilla i hauria deixat el jove de Peguera al filial.

L'entrada
Des del Reial Mallorca varen fer saber que 13.047 espectadors acudiren a presenciar el duel davant Osasuna. Certament, vist l'ambient del camp, sembla una xifra del tot exagerada, però... I si, a més a més, consideram que ens han fet saber que el Mallorca té enguany més de 14.000 socis... En definitiva, millorar l'assistència a l'Iberostar Estadi és encara la gran assigantura pendent.

Condol (I)
Avui es durà a terme el funeral en memòria de la mare de Llorenç Serra Ferrer, Antònia Ferrer Crespí. Serà a les 20.00 hores a l'església de Sant Antoni Abat de sa Pobla. Ja us podeu imaginar que el vicepresident esportiu del Reial Mallorca no està passant per uns bons moments. De fet, l'experiència em diu que la mort d'un familiar mai no arriba en un bon moment, sempre causa un dolor immens, malgrat l'edat del finat o el fet que hagi patit una llarga malaltia. La família Serra Ferrer i tot el mallorquinisme està ara de dol. Al cel sia.

Condol (II)
I ahir ens va deixar José Antonio Labordeta, diputat durant vuit anys al Parlament espanyol, cantautor, escriptor... Permeteu-me recordar només un grapat de línies del famós Canto a la libertad: "Habrá un día en que todos/al levantar la vista/veremos una tierra/que ponga libertad/Hermano aquí mi mano/será tuya mi frente/y tu gesto de siempre/caerá sin levantar/huracanes de miedo/ ante la libertad/... Al cel sia.

Nadal (I)
El triomf de Rafel Nadal a l'Obert dels Estats Units i el fet que hagi aconseguit ja el Grand Slam han obert un atractiu debat sobre si el tennista de Manacor és el millor esportista de la història. Vagi per endavant que mai no m'ha agradat lloar el poderós, el triomfador, passar la mà per l'esquena al guanyador. En canvi, m'agrada estar vora el dèbil, vora el perdedor esforçat, vora la minoria, vora les veus més dèbils. De Rafel Nadal sempre he dit que no m'agrada el fet que sigui tan perfecte, que sàpiga comportar-se de manera tan exquisida amb els rivals, que sempre tingui la paraula justa als llavis, que sigui el nét, el fill o l'enamorat desitjat per tothom, que sigui tan humil, tan treballador... Clar, i no m'agrada gens que sigui del Reial Madrid, tot i que ara intenti redimir el seu pecat amb accions del Reial Mallorca.

En alguna ocasió, m'agradaria que Nadal s'equivocàs de manera pública, que tingués un mal comportament, que perdés els nervis... Aleshores, seria més nadalista que mai. Dit això, la realitat és que jo som dels que pens que Nadal és ja avui, a 24 anys, el millor esportista espanyol de tots els temps. Ningú mai no ha aconseguit tant. Ni Miguel Indurain, ni Àngel Nieto, ni Severiano Ballesteros, ni Fernando Alonso, ni Pau Gasol, ni Gemma Amengual... Nadal és el millor.

Nadal (II)
Rafel Nadal, que em donen per segur que tornà dels Estats Units amb l'avió privat d'Ana Patricia Botín, presidenta de Banesto, oferí just arribar a Madrid una multitudinària roda de premsa. A més, va atendre de manera personalitzada diferents mitjans radiofònics. Idò bé, vaig escoltar dies enrere com a Radio Marca criticaven amb vehemència i ironia la feina de Benito Pérez, responsable de comunicació de Nadal. En desconec els detalls, però em va semblar que tenien raó els companys de Marca. Ara bé, us puc ben assegurar que em va saber greu, ja que, finalment, les crítiques eren també per a Nadal.