L'aposta pel futbol formatiu ja guanya

Guanyar era fonamental. Era necessari, quasi imprescindible sumar els tres punts per oblidar dubtes i recels. I el Mallorca, amb sis futbolistes formats a Son Bibiloni en l'onze inicial, derrotà l'Osasuna (2-0) i deixà clar que aquest equip té encara un gran recorregut per endavant. El conjunt vermell no va fer un partit extraordinari, fou avorridot, però la victòria fou justa i treballada.

Michael Laudrup introduí canvis en l'alineació. I molts! A la porteria, Lux recuperà la titularitat -no era a l'onze inicial en un partit de Lliga des del maig del 2009-, ja que Aouate celebrava el Yom Kippür. Es tracta de la festa més important del calendari jueu, que prohibeix treballar, menjar, beure, mantenir relacions sexuals... En defensa, el danès no pogué disposar de Nunes -sancionat-, ni d'Ayoze, ni de Corrales -lesionats-. Així, Pau Cendrós ocupà la banda dreta, mentre que el futbolista de Peguera Kevin se situava a l'esquerra per debutar a Primera Divisió. A l'eix de la rereguarda, Ivan Ramis i Rubén. En el centre del camp, tornà Pep Lluís Martí, ja recuperat, i De Guzmán se situà també com a pivot amb N'Sue i Castro a les bandes. I en atac, Víctor i Cavenaghi. En definitiva, sis futbolistes formats a Son Bibiloni.

D'inici, un i altre equip demostraren per què arribaven al partit sense haver marcat un sol gol. El Mallorca duia la iniciativa, dominava el rival territorialment, però no aconseguia aproximar-se amb perill a l'àrea navarresa.
Un bon xut de Castro des de fora de l'àrea, que Ricardo aturà en dos temps, fou la primera oportunitat dels homes de Laudrup en el primer tram.

El partit era travat, amb massa imprecisions en el centre del camp, amb molta distància entre les línies. Encara abans d'arribar a la primera mitja hora, Castro va treure un córner i Miguel Flaño rebutjà la pilota amb la mà. El valencià Ayza Gámez no dubtà i assenyalà penal, que el mateix jugador uruguaià s'encarregà de transformar en gol.

L'Osasuna havia de reaccionar, però no ho va fer. La necessitat del conjunt de Camacho deixà en evidència les nombroses mancances dels navarresos. El Mallorca, aleshores, no feia un gran joc, però el cronòmetre avançava cap al descans i el marcador assenyalava el mínim triomf dels vermells. Una rematada de Cavenaghi i un cop de cap de Pandiani foren les ocasions més clares d'ambdós equips abans d'arribar al descans.

La segona meitat començà sense canvis, però amb un gran ensurt. Lekic guanyà l'esquena als dos centrals i, sol davant Lux, envià la pilota fora. Quina errada! L'equip de Camacho no tardà a controlar del tot el partit, però mai no creà sensació de gran perill. Era un domini fictici, sense profunditat. El Mallorca no patia, però quan la victòria és mínima qualsevol error pot suposar l'empat.

Laudrup donà entrada a Webó en substitució d'un inèdit Cavenaghi cercant el gol de la tranquil·litat. Camacho, per part seva, intentà dotar el seu equip de més profunditat. Aranda i Ruper supliren així Lekic i Vadocz, però res no varià. Faltava poc menys d'un quart d'hora per al final quan Pereira entrà per Víctor i N'Sue se situà com a davanter. Castro anà viu i serví una pilota d'or a Webó en treure una falta ben a prop de l'àrea amb rapidesa. El camerunès, completament sol davant Ricardo, no encertà.

Camacho no s'hi resignava i Damià suplí un desafortunat Camuñas, però el desesperat intent de dotar de profunditat l'equip tampoc no funcionà. El Mallorca tenia el partit guanyat, però faltava encara un alè. Pina fou el tercer canvi -substituí Castro- quan el temps quasi s'havia exhaurit. En temps de perllongació, després d'una clara oportunitat de l'Osasuna per empatar, arribà un certer contracop mallorquinista. De Guzmán va fer una ràpida correguda i en arribar a l'àrea rival encara va tenir forces per superar Ricardo. Ja no hi hagué temps per a més. El Mallorca havia obtingut la primera victòria de la temporada.