Andorra, campiona del món, el premi amb malastrugança i doble robatori a Laudrup

Comença la temporada de veres i comença la lliga del Mallorca. I també comença un nou repte periodístic per a qui signa. L'aportació a l'anàlisi del partit del Mallorca que, modestament intentarem fer a partir d'avui, aporta algunes novetats respecte a les catorze temporades anteriors. Alternarem escrits de qui signa amb els de l'amic Pere Muñoz i, pel que fa als d'un servidor, seran, lògicament, referits de manera especial a l'actualitat mallorquinista i als aspectes directament relacionats amb el partit que hagi disputat el conjunt que ara dirigeix Michael Laudrup, però també hi comentarem altres aspectes de l'actualitat futbolística i del món de l'esport en general. El color del prisma amb què ens mirarem l'actualitat serà, per descomptat, vermell, però també hi haurà espai per a altres tonalitats.

Vermell encès del color que sol lluir el Mallorca (ahir anava del perdedor color blanc) però no del vermell versió la "roha" que no ens mouria cap tipus de sentiment, ni positiu ni negatiu, si no fos que tenim prohibit tenir una selecció que representi el nostre país, el nostre sentiment. I això és el que no puc perdonar als dirigents polítics espanyols, que m'aboquin a la repulsa contra les seleccions espanyoles. Té nassos que ens haguem de llançar als braços de Sèrbia, que aquesta setmana ens ha donat una alegria en bàsquet...

En futbol no els ha anat millor la setmana als espanyols. Pallissa descomunal a l'Argentina. El conjunt de Leo Messi entaferrà quatre gols a la selecció de Del Bosque, que guanyà el mundial passat. Curiosament, el mateix nombre de gols que va fer la selecció catalana a l'albiceleste el passat mes de desembre. La conclusió és que l'única manera que Espanya guanyàs un mundial era que Diego Armando Maradona entrenàs l'Argentina.
Mentre s'arregla això de la independència, és urgent començar a nacionalitzar els al·lots de la Masia com a andorrans. En poc temps passaríem de no guanyar un partit a campions del món.

Per cert, que la derrota de la selecció espanyola davant l'Argentina va coincidir amb l'anunci que s'havia atorgat a la "Roha" el premi Príncep d'Astúries d'esports, un premi que l'estadística demostra que du malastrugança. Que ho demanin a Rafel Nadal o a Fernando Alonso. Astúries també dugué mala sort al Mallorca, que encetà al renovat estadi d'El Molinón els partits fora casa, i ho va fer amb una derrota. 2-0 davant un Sporting que va ser superior i sumà els tres punts en joc de manera merescuda.

A Michael Laudrup no només li robaren algunes propietats a la seva nova residència mallorquina, ahir a l'estadi asturià, el conjunt que dirigeix Manolo Preciado li robà la cartera. Equivocat plantejament del tècnic danès del Mallorca, que posà en evidència algunes de les mancances que tendrà l'equip aquesta temporada. Una és que, ara per ara existeix una dependència de Pep Lluís Martí. L'altra, encara més clamorosa, és la poca capacitat golejadora que té el Mallorca. Dit tot això, però, també som perfectament conscients que no cal posar-se nerviosos i cal veure com evoluciona el Mallorca, que en la part positiva de la balança sabem que hi ha la solidesa defensiva. Escric "sabem", perquè és evident que l'afirmació no la faig basada en el partit d'ahir.
Intuïm que el Mallorca sumarà pocs punts lluny de Son Moix, però també estam convençuts que n'amarrarà molts a Palma.

Sigui com sigui, això acaba de començar, tothom tranquil i a veure com evoluciona la cosa en els propers partits.
De Gijón hauríem d'aprendre, sobretot, el càlid ambient que sap crear l'afició local. Ahir no aturaren ni un minut de donar suport al seu equip.