ESPANYA: Rudy (19), Ricky Rubio (8), Llull (3), Garbajosa (9) i Gasol (4) -equip inicial-. També jugaren Reyes (8), Raúl, Vázquez (19), Mumbrú (8), Claver (5) i San Emeterio (6)
CANADÀ: Anderson (11), Brown, Doornekamp (2), Kendall (7) i Anthony (4) -equip inicial-. També jugaren Olynyk (14), Bell (5), Bucknor (4), Sacre (8) i Shepherd (12).
PARCIALS: 28-17, 42-37 (descans), 63-48 i 89-67 (final).
ÀRBITRES: Michael Aylen (Austràlia), Borys Ryzhyk (Ucraïna) i Juan José Fernández (Argentina). Sense eliminats.
La selecció espanyola va tancar la participació en la primera fase del Mundial, a Esmirna, amb una victòria clara sobre el Canadà (89-67), que, si bé no allunya totalment els fantasmes del mal joc, almenys els espanta temporalment amb els vuitens de final com a nova prova. La selecció espanyola va tornar a patir amb les rotacions. No es pot jugar amb cinc jugadors i s'han de fer canvis, però, quan es completà el cercle i tornaven a ser els titulars, el marcador era ajustat i es dilapidà l'avantatge aconseguit inicialment. Es passà del 14-2 del minut 5 al 34-29 del 13.30, en el qual es va completar la rotació.
També és veritat que quan un s'acostuma al pernil de Jabugo, les truites franceses i d'un ou semblen poca cosa. L'equip espanyol està avesat a jugar pels títols i a guanyar-los. Per això, haver de patir davant el darrer del grup, que no ha guanyat ningú, Canadà resulta insípid. La defensa espanyola tornà a ser eficient, treballada, pressionant i, per moments, asfixiant; però l'atac continua sense fluir correctament. La qüestió és si els sistemes deixen massa encotillat l'equip o és que no hi ha espurna per botar-se els sistemes.
Si entren un parell de triples, tot sembla funcionar millor; si es fallen, comencen els dubtes i cau en picat el marcador, massa manca de confiança. Canadà, com ha fet durant tot el campionat, va començar bé, però anà de més a menys. En la segona part s'enfonsà definitivament, per la qual cosa no va ser necessari tornar a tancar la rotació i els menys habituals pogueren gaudir de més minuts de joc, encara que fossin els que juguen quan el partit ja està decidit. La selecció espanyola va fer el que havia de fer, guanyar, encara que va ser sense brillantor. Va vèncer amb cert ofici i amb una bona defensa, però sense enamorar ningú i sense donar la sensació que s'ha recuperat totalment, només que està un poc millor, malgrat que no sembla suficient per optar a tot.
Nova Zelanda venç França i fa Espanya segona
La selecció de Nova Zelanda donà la gran sorpresa de la cinquena jornada en el Mundial de bàsquet de Turquia, ja que va derrotar contra pronòstic (82-70) França, la qual cosa la classifica com a tercera del grup D i alhora aplana el camí d'Espanya cap a la final. Gràcies a l'inesperat favor dels All Whites, el conjunt d'Scariolo finalitza la fase de grups en segona posició, fet que els emparella amb Grècia -tercera en el grup C- en els vuitens de final. A més, la selecció espanyola només es creuaria en el camí dels Estats Units en una hipotètica final.
Si Espanya supera l'obstacle de Grècia, es veuria les cares amb el vencedor del duel entre Sèrbia i Croàcia.
El rival en una hipotètica semifinal seria el supervivent de les eliminatòries entre Turquia i França -que va acabar quarta en el grup C- i entre Eslovènia i Austràlia. Malgrat les dues derrotes, Espanya torna a aspirar a tot.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.