El Mallorca il·lusiona (0-0)

Aquest Mallorca ja il·lusiona. I molt! Empatar davant el Reial Madrid, farcit de grans estrelles, amb fitxatges multimilionaris i pressupost astronòmic, és un èxit espectacular. No hi havia gaire factors que convidassin a l'optimisme, però, tot i que la Lliga just ha començat, ahir es va poder comprovar, com a mínim, que aquest equip té enormes expectatives de creixement. El Mallorca és un conjunt en formació, amb molts futbolistes joves, però amb qualitat. Ah, i amb una idea clara de com s'ha de jugar. Aduriz ja no hi és. Ni Borja Valero, ni Mario Suárez, ni Josemi, ni Julio Àlvarez, ni Mattioni... però el conjunt vermell, ara amb Michael Laudrup a la banqueta, es mostrà com un equip compacte, treballat, organitzat i lluitador. I amb qualitat.

El totpoderós Reial Madrid de Mourinho decebé a l'Iberostar Estadi amb un futbol mediocre i simple. El conjunt blanc pitjà de valent en el tram final, cercà el gol amb intensitat, però els homes de vermell es defensaren amb ordre. I quan els davanters blancs agafaren l'esquena de la rereguarda mallorquina, sorgí Aouate. Quin gran porter! El Mallorca, amb cinc futbolistes formats a les Illes Balears a l'onze inicial, alineà, com estava previst, Aouate a la porteria. En defensa, el mallorquí Pau Cendrós i Ayoze ocuparen les bandes, mentre que Nunes i Rubén se situaven a l'eix de la defensa -Ramis continua lesionat, i sense renovar-. En el centre del camp, Pep Lluís Martí i De Guzmán es col·locaren a la zona central, mentre que N'Sue i Castro es posaven a dreta i esquerra. I en atac, l'algaidí Víctor Casadesús i el menorquí Sergi Enrich.

Mourinho, per part seva, presentà un equip sorprenent, ja que repartí la feina organitzadora entre Xabi Alonso i Lass. Ronaldo, Canales i Di Maria se situaren just rere Higuaín. El Madrid es va perdre dins la vulgaritat ben aviat.
El conjunt de Mourinho, quasi des del primer minut, va agafar el control del partit, amb el domini territorial. De Guzmán i Martí s'havien de multiplicar a la parcel·la central i la defensa, en ocasions avançada, controlava els atacs rivals. Els de Laudrup no renunciaven, ni prop fer-hi, a l'atac. Cercaven el gol a la contra, pressionaven l'adversari i no deixaven maniobrar Xabi Alonso, habitual director de l'orquestra blanca.