El tècnic del filial vermell analitza la situació del seu equip. | Monserrat

TW
0

Jaume Bauçà, entrenador del Mallorca B, és una persona que transmet tranquil·litat, una tranquil·litat que ara és més necessària que mai per fer feina en el futbol, i més encara en un Mallorca que es troba en ple procés de transició esportiva després de l'arribada de Serra Ferrer. Això sí, el de Sineu no pareix una persona que s'espanti davant els reptes.

Com valorau la vostra renovació, ara que han passat algunes setmanes?
Era lògic tant continuar com no fer-ho. Era molt normal que, amb gent nova, hi hagués una reestructuració i que jo en quedàs fora. Ara que tot ha passat, la meva anàlisi és senzilla: estic molt content i m'he sentit molt respectat. Hauria esborrat el temps durant el qual no sabia què passaria.

Com ha canviat la filosofia de treball amb el filial amb Serra Ferrer i Laudrup?

De moment, hi ha una declaració d'intencions. Fa poques setmanes que feim feina i pràcticament no hem tingut temps d'establir segons quins tipus de contacte ni d'iniciar una nova dinàmica. La declaració de principis parteix d'un convenciment i d'una necessitat, encara que pot implicar que amb els anys hi hagi una aportació més constant de gent jove per poder mantenir un equilibri econòmic. Encara no hi ha hagut temps per dur a terme segons quins canvis.

Quins són els objectius esportius del filial per a aquesta temporada?
Hem d'acceptar que aquest serà un curs complicat des de totes les perspectives. Es partirà amb problemes i limitacions econòmiques que vénen de la situació administrativa del club. A més, sempre he tingut molt clar el que representa un equip filial. Nosaltres som a la coa de tot. La situació del club ens repercutirà, també tenint en compte el factor positiu de la quantitat de gent que participa en el primer equip o que se n'ha anat a altres equips. Quasi tots els jugadors que duien el pes del filial l'any passat ja no hi són. La situació serà atractiva com a repte, però molt dura, i requerirà un gran esforç per intentar mantenir la categoria.

Quina és la major dificultat de treballar amb gent jove?

En la meva feina tenc problemes i avantatges. Jo tenc filles de l'edat de la gent que entrén, i això vol dir que entenc moltes coses de les que passen en el vestidor, perquè també ocorren a casa meva. Puc entendre moltes coses. És molt complicat trobar el punt mitjà entre l'equilibri i l'ambició. Els jugadors han de creure en ells, però no s'han de deixar endur pel fet de pertànyer al filial d'un equip de Primera Divisió. Aconseguir això és la feina de cada dia, la gran tasca. A més, per sort o per desgràcia, tots els jugadors tenen un entorn, una família, uns entrenadors, uns representants, uns companys... i això no sempre juga a favor seu. Hi ha un nucli de coses que de vegades resten molt. De vegades sumen, perquè hi ha jugadors que tenen un entorn adequat i el cap molt ben moblat. Altres pics estam parlant de gent molt jove, que s'ha trobat amb un camí fàcil i que té tendència a confondre's.Evitar això és la nostra gran tasca.

I la satisfacció més gran?
Al llarg de la meva carrera només havia entrenat tres anys en el mateix lloc, malgrat que només he estat destituït en una ocasió, precisament en el Mallorca. Quan estàs molts anys en el mateix lloc, o es renoven els jugadors, com passa en el Mallorca B, o cal renovar l'entrenador. Aquí, els futbolistes canvien contínuament, i la renovació dels futbolistes d'enguany va en aquesta línia. És molt satisfactori començar amb nous jugadors, encara que no es pot preveure quin serà el resultat final. Ja és el cinquè any que faig feina a la meva terra, en l'equip més representatiu de l'illa i ajudant tant com sigui possible. Aquesta és una de les satisfaccions més grans que he tingut.

Ara es donen casos com els de Mattioni o Pereira, el paper dels representants està sortint de mare?

Fa molt temps que això passa i molta gent ho ha consentit. És una llàstima. Fins i tot hi ha moments en els quals els jugadors són arrossegats a situacions perjudicials per persones en qui confien. A més, el mercat s'ha encarit moltíssim, i això ha estat molt negatiu, sobretot des del punt de vista del moment que es viu ara en el futbol.

Heu tingut ja qualque intercanvi d'impressions amb Laudrup?

És curiós, perquè ens hem creuat algun pic i quan un ve l'altre se'n va. El que puc dir és que tant per referències com per la primera impressió és una persona molt senzilla, més enllà de la seva evident qualitat futbolística.

Quina és la vostra opinió respecte del tema de la UEFA?
És una situació nova que ha obert un debat ampli. La llàstima és que possiblement el Mallorca haurà estat el conill d'Índies de la decisió.

Com quedarà el món del futbol després d'aquesta crisi?
Com a mallorquinista, la primera experiència que vaig viure dins el club va ser en tenir vint anys a Tercera Divisió, amb Miquel Contestí de president i el Mallorca a punt de desaparèixer. El que vull dir és que les crisis són cícliques. Sortirem d'aquesta, però serà dur. Malgrat tot, benvinguda sigui la crisi si és per tornar a començar amb més consistència.

Com beneficiarà al futbol balear el fet de tenir tres equips a Segona B?

Jo no he estat mai defensor d'aquesta categoria intermèdia que és la Segona B. Crec que aquestes territorials haurien de ser el que abans era la Tercera. La massificació ha fet cercar aquesta solució. La Segona B és una categoria en la qual, si no apuntes ràpidament cap amunt, és un pou sense fons sense gaire sentit, perquè ni té prou seguiment d'aficionats, ni bastant nivell d'amateurisme per disposar de jugadors que cobrin poc. Els futbolistes necessiten uns salaris dignes i això encareix els pressuposts. Així que tard o d'hora hi ha un forat. Tots els equips acaben així.

Jo seria més partidari que aquesta Segona B fos Tercera i que els equips que apostassin fort tinguessin l'opció d'estar a Segona A, que són paraules majors. A molts països no hi ha aquestes categories intermèdies i tens opció de jugar a un segon nivell. Així desapareixeria aquest pou. Hi ha dues maneres d'arribar a Segona A: agafant una fornada bona o treballant en el camp de les inversions com han fet altres equips. Quan es tria una fornada, es torna a baixar automàticament de categoria.