Chema Martínez besa la medalla de plata damunt el pòdium de Barcelona.

Chema Martínez besa la medalla de plata damunt el pòdium de Barcelona. | Juanjo Mart

EfeBarcelona02/08/10 0:00
TW
0

El madrileny Chema Martínez donà a Espanya la cinquena medalla en els campionats d'Europa d'atletisme, en obtenir la de plata en la marató per darrere del suís Viktor Rothlin, recuperat de la greu malaltia que el va tenir durant sis mesos allunyat de la competició l'any passat. Rothlin, subcampió d'Europa el 2006, va controlar tota la cursa, superà els atacs dels adversaris i assestà el cop definitiu en el quilòmetre 28. Va arribar a la línia de meta amb una marca de 2 hores, 15 minuts i 31 segons, seguit de Martínez (2h17:50) i del rus Dmitri Safronov (2h18:16), entre el públic que estibava el circuit de deu quilòmetres.

Amb tres atletes entre els sis primers, ja que Pablo Villalobos fou cinquè i Rafa Iglesias sisè, Espanya va guanyar per KO la Copa d'Europa de marató, que es disputava simultàniament. La calor (29 graus a la sortida) i la humitat de Barcelona, els efectes de les quals ja varen experimentar els atletes en les tres proves de marxa i en la marató femení, induïen els 64 corredors a no assumir gaire riscos.

Chema Martínez, abanderat espanyol en la cerimònia d'obertura, era el més ambiciós dels sis espanyols. Vuitè en el Mundial de Berlín 2006, el madrileny, de 38 anys, havia dit que sortiria a vèncer. El veterà català José Ríos, el de Salamanca Rafael Iglesias, l'extremeny Pablo Villalobos, el malagueny Javier Díaz i el barceloní Ignacio Cáceres tenien objectius més modestos. Rothlin, recuperat de la trombosi que va patir el febrer del 2009 durant un vol als Emirats Àrabs que se li va complicar amb una embòlia pulmonar, es va deixar veure des de la sortida al capdavant de la correguda. El 2006 va ser subcampió d'Europa i l'any següent, bronze en el Mundial d'Osaka.
Rothlin va passar el mur dels 35 quilòmetres en 1h.52:12 amb un minut just sobre Martínez. L'italià Pertile va passar, amb rampes, a 1:38; Rafa Iglesias, a 2:02, ja al límit de la seva força, i Villalobos continuava apropant-se fins a aparellar-se amb Pertile, però l'italià va conservar el quart posat per davant de l'atleta d'Almendrajelo i de Rafa Iglesias.

José Luis Blanco guanya el bronze en els 3.000 obstacles

José Luis Blanco, subcampió d'Europa de 3.000 metres obstacles el 2006, va aconseguir ahir, a 35 anys, la medalla de bronze en una prova dominada pels francesos Mahiedine Mekhissi-Bennabad i Bob Tahri, que varen destacar des de la primera volta. Mekhissi va batre Tahri en l'esprint amb una marca de 8:07.87, i en la lluita pel bronze Blanc va derrotar amb un temps de 8:19.15 el moldau Ió Luchianov. Eliseo Martín, llegenda viva dels obstacles des que va prendre un bronze als africans en els Mundials de París 2003, es proposava acabar entre els vuit millors i va aconseguir exactament el seu objectiu. Fou vuitè amb 8:27.49.

Els dos francesos es varen escapar des de la primera volta per jugar-se tots sols el títol i deixaren al grup la medalla de bronze com a única recompensa. Varen passar el primer mil en 2:41.19 i enrere estirava Ió Luchianov, que es va endur quatre atletes amb ell, entre els quals Blanco. Blanco dedicà la medalla al president d'honor del COI, Joan Antoni Samaranch, mort el mes d'abril passat, amb qui va mantenir una reunió un mes abans de la seva mort. "Aquesta medalla és en bona part seva, perquè ell em va comentar personalment, al seu despatx, que seria present avui -ahir per al lector- a l'estadi, em va preguntar quin dia i a quina hora corria i va marcar a la seva agenda el moment per venir a veure la cursa i lliurar les medalles", explicà Blanco.

Nou doblet en el 1.500 femení

La madrilenya Nuria Fernández, fins ahir condemnada a llocs secundaris per Natalia Rodríguez, trencà un rosari de resultats inexpressius en proclamar-se campiona d'Europa de 1.500 metres i ratificar la supremacia espanyola en la distància dos dies després que Arturo Casado es penjàs la medalla d'or. Madrilenya, com Casado, Nuria Fernández assolí la victòria de la mateixa manera. Va distanciar-se del grup en el darrer revolt i amb la seva poderosa gambada va deixar molt enrere la francesa Hind Dehiba i Natalia Rodríguez, que va arribar molt justa de forces als darrers metres però es va aferrar a la medalla de bronze, la primera que assoleix a l'aire lliure.

No entrava en les apostes pel títol, però Nuria es va imposar amb la millor marca de la seva vida (4:00.20). Dehiba va arribar segona en 4:01.17 i Natalia, tercera amb la seva millor marca de l'any, 4:01.30, mentre que la gran favorita, la russa Anna Alminova, va acabar perduda al sisè lloc. Com Ruth Beitia en altura, Nuria Fernández, de 33 anys, i Natalia Rodríguez, de 31, tenien una assignatura pendent: la medalla a l'aire lliure, que se'ls havia resistit fins a la data. Per a dues atletes la categoria mundial de les quals quedà provada l'any passat en la final mundialista de Berlín, encara que Natalia fos desqualificada després de guanyar-la, la falta de trofeus en grans campionats era un atemptat contra la lògica. Ahir, emperò, donaren les darreres alegries a l'atletisme espanyol, que s'acomiada dels Europeus amb 8 medalles (2 ors, 3 plates i 3 bronzes).