David Bustos, la promesa mallorquina dels Campionats d'Europa d'Atletisme

L'atletisme europeu, representat per 1.600 atletes de 50 països, es concentrarà durant sis dies a Espanya, el paradís de l'esport mundial, que acapara les portades esportives de tot el món amb els seus triomfs en una gamma d'especialitats variada. Les victòries, gairebé coincidents, de Fernando Alonso en Fórmula U, de Jorge Lorenzo en MotoGP, d'Alberto Contador en el Tour de França i de Javier Gómez Noya en el triatló de Londres han prolongat el moment dolç que viu l'esport espanyol amb la victòria en el Mundial de futbol de Sud-àfrica o els títols del tennista Rafael Nadal a Roland Garros i Wimbledon.
La selecció espanyola d'atletisme més nombrosa de la història (88 atletes) es proposa ara a Barcelona cavalcar a la cresta de l'ona i aprofitar l'estrebada dels èxits per apropar-se a la històrica collita de 15 medalles i 28 finalistes obtinguda fa vuit anys en els Europeus de Munic. Aquella explosió de metalls, recordava avui el president de la Federació Espanyola, José María Odriozola, ha portat a certs mitjans europeus a denunciar un "dopatge d'Estat" per explicar floració d'èxits espanyols tan sorprenent.
El factor camp pot compensar a l'estadi de Montjuic la pèrdua de potència de l'atletisme espanyol en els últims anys, i l'absència dels africans ajudarà a desterrar complexos, especialment als corredors de fons. La de Jerez Mercès Brill, llançadora de javelina que va marcar una fita històrica fa quatre anys en els Europeus de Gotemburgo, en convertir-se en la primera espanyola que guanyava una medalla (bronze) en llançaments, adverteix, tanmateix, que competir a casa té el doble efecte d'incentivar l'atleta, però també de sotmetre'l a major pressió.
Odriozola no descarta assolir aquesta xifra emblemàtica de 15 medalles, però matisa que, en cas de no aconseguir-ho, només se sentiria decebut "si els atletes no rendeixen al nivell que es pot esperar d'ells". Al llarg dels 76 anys d'història dels campionats d'Europa, Espanya ha collit 17 medalles d'or, 13 de plata i 23 de bronze que, sumades a les 46 obtingudes en altres grans campionats (11 en Jocs Olímpics i 35 en campionats mundials), deixen el compte en 99.
La primera presea que caigui a Barcelona serà la centena de l'atletisme espanyol en grans campionats a l'aire lliure. De les tres finals que conté el programa del primer dia de competició, Espanya tindrà opcions de pòdium en dos. A les 8.05 del matí, en els 20 quilòmetres marxa masculins, i al final de la jornada a la final directa masculina de 10.000.
A diferència dels vuit últims anys, la primera medalla no arribarà de la mà del marxador Paquillo Fernández, que està suspès per possessió de productes dopantes. La responsabilitat recaurà en un jove murcià, Miguel Angel López, campió d'Europa sub 23 el passat any i d'Espanya el 2010. L'acompanyaran el seu paisà Juan Manuel Molina i el madrileny José Ignacio Díaz. A la final de 10.000, Carles Castillejo, natural de Barcelona, i Ayad Lamdassem, nascut al Marroc, intentaran presentar batalla al britànic d'origen somali Mo Farah, que aspira a proclamar-se campió en les dues proves de fons en pista. En pes femení, Irache Quintanal i Ursula Ruiz tenen pràcticament impossible accedir a la final.