Font: youtube.com

TW
0
Holanda 0
Espanya 1

HOLANDA: Stekelenburg; Van der Wiel, Heitinga, Mathijsen, Van Bronckhorst (Braafheid, min. 105); De Jong (Van der Vaart, min. 99), Van Bommel, Kuyt (Elia, min. 70), Sneijder; Robben i Van Persie.

ESPANYA: Casillas; Sergio Ramos, Piqué, Puyol, Capdevila; Busquets, Xabi Alonso (Cesc, min. 86), Xavi, Iniesta, Pedrito (Navas, min. 60); i Villa (Torres, min. 106).

GOL: 0-1, min. 116: Iniesta, de tir creuat.

ARBITRE: Howard Webb (GBR). Amonestó a Van Persie (min. 15), Van Bommel (min. 22), De Jong (min. 28), Van Bronckhorst (min. 54), Robben (min. 83), Van der Wiel (min. 111), Mathijsen (min. 116), per Holanda; i Puyol (min. 16), Sergio Ramos (min. 23), Capdevila (min. 66), Iniesta (min. 117), per Espanya. Expulsà, per doble amonestació, a Heitinga (min. 56 i 109).

Han estat necessaris vuitanta anys de Mundial perquè la selecció espanyola arribàs al cim. El combinat de Vicente del Bosque es proclamà campió del món després de guanyar la final davant Holanda amb un solitari gol d'Andrés Iniesta quatre minuts abans del final de la pròrroga.

L'inici del somni començà puntual després d'una meravellosa cerimònia de cloenda en què l'art, el color i el ritme de l'Àfrica foren protagonistes en tot moment. Xiulà Howard Webb i rodà la pitjor pilota del món. Sergio Ramos gaudia de la primera oportunitat del partit en un cop de cap, en un servei de falta, que rebutjà el porter Stekelenburg i que feia recordar el vol màgic de Puyol.

Els primers deu minuts de partit foren un monòleg espanyol, però a poc a poc la "taronja mecànica" començà a desfer-se de la pressió rival al mig camp i s'apropà un parell de vegades a l'àrea de Casillas a través d'incursions per la banda de Robben. Al voltant del minut 20, Espanya naufragava i veia que a dos defenses clau, Puyol i Sergio Ramos, els mostraven la sempre perillosa targeta groga, malgrat que foren els de Van Marwijk els qui mostraren primer els tacs als jugadors espanyols per tallar el ritme i el futbol de la Roja, ahir de blau. El més malparat fou Xabi Alonso, que va rebre una brutal potada de karate que només fou amonestada amb targeta groga. Malgrat tot, els futbolistes espanyols semblaven tranquils i convençuts, com ha passat altres vegades, que arribaria la seva oportunitat i, si més no, obligaven el rival a un desgast físic que sol passar factura en el segon temps. En el darrer tram de la primera part tornà a comandar el conjunt vermell, però sense perill als darrers metres. Només Pedro aconseguia superar el seu marcador una vegada i una altra, si bé no trobava companys per a la darrera passada.

No hi hagué canvis en la represa. Espanya sortí com en l'inici del matx: dominant, però patint quan perdia la pilota a la zona ampla. La selecció holandesa esperava al seu camp el rival i sortia en perillosos contracops liderats, gairebé sempre, per Robben i per Sneijder. La primera oportunitat de gol de la segona part arribà amb un llançamentde falta de Xavi que fregà l'escaire esquerre d'Stekelenburg. Transcorria el minut 60, amb Jesús Navas ja al camp en lloc de Pedro, quan Iker Casillas salvà un u contra u amb el seu excompany d'equip Arjent Robben. Malgrat controlar el joc, els de Del Bosque patien de valent quan perdien la pilota i el capità de la Roja feia, almenys fins llavors, l'aturada del partit.

El gol podia arribar en qualsevol porteria i això no era una bona notícia per a Espanya, tècnicament superior a l'adversari. Amb zero a zero al marcador i quan faltaven vint minuts per a la conclusió del temps reglamentari, el guanyador era el tècnic Van Marwijk que, anul·lant Xavi i Iniesta, neutralitzà per complet la creativitat de la favorita. David Villa tingué el 0-1 en el minut 70: una excel·lent jugada de Navas acabà amb una passada a l'àrea petita que el pitxitxi del Mundial, tot sol davant el porter holandès, no aprofità. A partir d'aquí se succeïren les oportunitats del combinat hispà: Villa, Capdevila i Sergio Ramos desesperaven amb la seva manca d'encert quaranta-set milions, o gairebé, d'espanyols. El "gol de la seva vida" s'ensumava, però la proximitat del final del partit obligava a no cometre errades amb pèrdues de pilota que donaven oxigen a un rival que ja es limitava a defensar-se. L'errada es produí: Robben tornà a quedar tot sol davant Casillas i sant Iker salvà de nou els seus. Faltaven set minuts i els nervis es feren, per moments, insuportables camí de la pròrroga. Espanya havia jugat millor a futbol, però les ocasions més clares havien estat per a una Holanda que no podia creure que continuàs amb onze futbolistes jugant: De Jong i Van Bommel podrien haver estat expulsats dues vegades cada un.

Pròrroga i gol d'Iniesta

El temps suplementari s'inicià amb un penal clar sobre Xavi que l'àrbitre, desastrós en tot el matx, no volgué assenyalar. El cansament afavoria el control espanyol i Holanda, amb Sneijder mort, s'ho jugava tot amb pilotes llargues cap a Robben. Amb Cesc Fàbregas ja a la gespa, el tiki-taka era absolut, tot i que faltava l'encert final.

El català de l'Arsenal tingué una gran opció, tot sol amb la porteria per a ell, i Stekelenburg va fer de Casillas. Qualsevol errada en defensa seria definitiva, però Espanya es llançà definitivament a l'atac: no volia penals i el rival, en canvi, hi somiava per aconseguir el seu primer Mundial. Navas fallà el que mai falla i provocà desesperació total i impotència entre els companys. Però aparegué Iniesta quatre minuts abans del final; un iniestazo que serà recordat per sempre.