TW
0

El moment que la selecció espanyola ha estat esperant durant gairebé un segle ha arribat, el partit dels partits, la final del Mundial (20.30 hores/Telecinco), el darrer esglaó per entrar a l'Olimp, per assolir la glòria, amb el majestuós Soccer City com a escenari i Holanda com a rival de primera magnitud, que també vol saldar de cop tot el que li deu la història del futbol.

El partit té tints d'històric i se li poden aplicar tots els qualificatius imaginables. La Taronja i la Roja oferiran un campió del món inèdit. Molts somnis estan dipositats en la gespa de l'estadi estendard d'aquest Mundial, també històric, el primer en territori africà.

Digne colofó a un torneig en el qual Holanda i Espanya s'han mostrat com les més regulars i les que potser més s'han merescut ser a la final. Enrere van quedar els altres grans aspirants, primer van caure els últims finalistes, Itàlia i França, i després han anat acomiadant-se equips com el Brasil, l'Argentina i Alemanya. Holanda ha progressat amb solvència, fins i tot amb certa tranquil·litat, i Espanya ha anat creixent després de la seva ensopegada inicial davant Suïssa per arribar llançada a la final després d'una exhibició en la semifinal davant d'Alemanya.

Per primera vegada arribava la Roja amb la marca unànime de favorita, i encara que l'esmentada derrota davant dels helvètics va fer perdre la confiança de molts, ha sabut refer-se per arribar en el seu millor moment a la gran final.

Els tulipes també hi accedien amb el cartell d'aspirants, i no han defraudat. Aquest equip de Bert van Marwijk pretén fer el que no va poder la "taronja mecànica" que liderava Johan Cruyff, que va caure a les finals d'Alemanya 1974 i en la de l'Argentina 1978 davant els amfitrions, ni la següent generació daurada dels Ruud Gullit, Marc van Basten i companyia.

Al llarg de la història, Espanya ha presentat també equips importants, però no n'hi ha hagut cap que pogués passar del quart lloc del Brasil 1950. Ni tan sols l'equip que es va proclamar campió d'Europa el 1964 no va poder superar a Anglaterra 1966 la primera fase.

Ara, la selecció espanyola ve de guanyar no només l'Eurocopa d'Àustria i Suïssa 2008, sinó també la confiança en si mateix mateixa, en el seu model, en el seu estil de futbol combinatiu, de toc, que l'han feta ser referència del futbol mundial.

La incògnita és si Holanda tornarà a ser un equip atrevit, gosat, o si optarà com Alemanya per esperar al seu terreny a robar alguna pilota per sortir a la contra amb els Wesley Sneijder, Arjen Robben, Dirk Kuyt i Robin van Persie. Espanya, que tan sol ha encaixat dos gols en el torneig, necessita mantenir de nou l'equilibri entre defensa i atac i manejar la pilota.

Del Bosque manté la incògnita de si repetir el plantejament de la semifinal amb Pedro Rodríguez d'entrada aferrat a una banda o si tornarà a l'onze que va alinear prèviament amb Fernando Torres en punta i David Villa, l'artiller de la selecció amb cinc gls, caigut a l'esquerra.