Lluita d'honor a Sud-àfrica

Els dos conjunts han fet un magnífic Mundial i s'han convertit en les sensacions del torneig. Els alemanys han enlluernat l'afició amb un futbol vistós, atrevit i valent, mentre que els uruguaians han reverdit antics llorers basant el seu joc en una agressivitat encomiable, encara que al final ambdós combinats han quedat a les portes de la glòria.

Alemanya va començar el periple per Sud-àfrica amb una golejada contra Austràlia, encara que va haver de segellar la classificació per als vuitens en el darrer partit de grup, en el qual es va imposar a Ghana. En els vuitens, la Manschfat va liquidar Anglaterra i en quarts de final va esclafar l'Argentina de Maradona. Un cop de cap de Puyol (1-0) els deixà fora de la final, lluny de Johannesburg.

Per la seva banda, l'Uruguai afronta la final de consolació amb l'objectiu d'aconseguir el colofó perfecte a una magnífica actuació a Sud-àfrica, on arribaren després d'haver vençut en la repesca Costa Rica i on s'han erigit com la millor selecció de l'Amèrica del Sud.

La selecció charrúa, amb un futbol asfixiant, les línies de pressió molt avançades i un ritme vertiginós, va aconseguir superar la fase de grups, en la qyual va empatar contra França i va golejar l'amfitriona del campionat, Sud-àfrica.

En vuitens li tocà Corea del Sud i gràcies als gols del davanter Luis Suárez va aconseguir accedir als quarts de final quaranta anys després de l'últim pic que els disputà. Guiat pel mestre Tabárez, l'Uruguai es tornà a retrobar amb la història.

Els sud-americans superaren Ghana en els quarts de final, però en la ronda següent, davant Holanda, es varen veure superats (3-2) per un futbol europeu que no acaben de digerir.