Nou capítol en la història d'Espanya

Del Bosque va recollir una generació d'or del futbol espanyol i l'ha conduïda a una nova dimensió. Joachim Low liderà la modernització d'Alemanya, ha convertit l'històric futbol rocós basat en el físic en un joc vertical de qualitat.
Espanya tenia un pla. Fallà perquè el destí no tenia un lloc reservat per a Cesc Fábregas i es canviaren les peces. Hi havia de ser titular, però un cop al peroné recentment operat capgiraren els plans.

Fernando Torres és lluny de la seva millor versió. Ha tingut oportunitats en què només va deixar feina. Era l'hora de Pedro Rodríguez, Del Bosque se la jugà i encertà en un moment decisiu. Espanya es plantà amb la columna vertebral del FC Barcelona. Fins a set jugadors a l'equip titular. La Roja tenia reservat el seu millor futbol per a la cita més important de la història. Era la primera vegada en tot el Mundial que lluitava amb un rival que parlava el seu mateix idioma i que sortiria amb les mateixes armes. L'inici va ser tota una declaració d'intencions.
Els de Del Bosque exhibiren el futbol que canvià el rumb d'Espanya fa dos anys. Amb Pedro, l'aposta del seleccionador va ser clau, amb la seva mobilitat entre línies i tapant les pujades de Lahm. Minimitzà Alemanya amb toc de pilota i la tancà en el seu terreny. A la seva exhibició de qualitat només li faltà el gol.

Espanya jugà sempre millor amb cinc jugadors partint del centre del camp. La part negativa fou l'absència de rematada en les centrades dels laterals des de les bandes. Sergio Ramos i Capdevila no hi trobaren ningú. Amb Villa i l'arribada des de segona línia de Pedro, Xavi i Iniesta, faltaven centímetres davant les torres alemanyes.
El toc generava espais i ocasions. Una passada en profunditat de Pedro a Villa provocà la primera ocasió clara de fer una diana.

Alemanya es va veure obligada a jugar al contraatac, amb punyals com Ozil i Podolski i pilotes creuades a la mobilitat del seu golejador, Klose. Carles Puyol va rescatar la seva millor versió i va estar incommensurable. A dies d'anunciar l'adéu en la selecció, el seu millor moment estava per arribar. Alemanya estava espantada. Es veia superada per primera vegada en el Mundial, però Espanya no rematava el seu domini. Els xuts de Sergio Ramos i Xabi Alonso no trobaven la porteria. Per altra part, Iker Casillas mostrà la seva força en les accions a pilota aturada.

Aquesta va ser la tònica en el tancament de la primera part. La velocitat alemanya descol·locà la defensa espanyola, amb una mala anticipació de Puyol, i amb superioritat en la contra la jugada acabà amb Ozil tomat dins l'àrea per Ramos. L'àrbitre no va veure el penal.

El camí cap al gol
El duel continuà grandiós en la represa. Cada selecció amb les seves armes, Espanya amb el domini i la qualitat i Alemanya amb capacitat de patiment i onades ofensives en minuts de setge. Pedro continuà amb la seva reivindicació. Donà molts de problemes a Jerome Boateng fins que va ser substituït. Dues accions acabaren amb xuts potents de Xabi, encara que allunyats de porteria.

Faltava trobar el camí correcte per al gol. Villa no ho deixà d'intentar en cap moment. Amb un xut des del lateral provà Neuer. El setge de la Roja posà a prova la seguretat del porter alemany. Salvà com va poder un dur dispar de Pedro.

Iniesta apurà a l'esquerra fins a la línia de fons i féu una gran passada, a la qual Villa no arribà per mil·límetres. Alemanya no havia encaixat cap gol en una segona part del Mundial. I tornà a ressuscitar gràcies a una rematada alta de Klose. Arribà Iker amb la seva força habitual i la seva qualitat. El cop de fortuna que canvià el destí es presentà en el minut 73. Un córner tret per Xabi rescatà la fúria de la Roja. Puyol es llançà a la glòria i envià la pilota al fons de la xarxa.

Restaren 17 minuts de patiment. Però Alemanya estava esgotada i Espanya es replegà en defensa. Els intents dels alemanys no reberen cap premi en forma de gol de darrera hora. Espanya havia guanyat la selecció que millor futbol havia mostrat en el Mundial per viure la seva primera final.