Dos anys abans en aquest mateix escenari, Nadal va eludir tot tipus de protocol per manifestar eufòria en arrabassar a un desolat Roger Federer el seu trofeu més preat. Fou al 2008 i l'illenc tornà a fer història dins el tennis espanyol i mundial.
Ahir Rafel Nadal va fer una passa més. Va consolidar el seu magisteri en la gespa anglesa i va avortar qualsevol esperança del seu oponent txec, un principiant a les grans finals.
En un torneig en què la precisió és la clau de l'èxit i en què dos punts fàcilment poden definir un campió, el millor jugador va fer ahir que allò complicat semblàs un joc d'al·lots.
Davant d'un públic extasiat, que lliurava els ànims clarament a l'illenc -els "I Love you" varen començar a sonar ja en el segon joc-, Nadal mai no va deixar d'esprémer un increïble ventall de recursos per frenar amb contundència els cops plans d'un Berdych impotent.
El dotzè cap de sèrie va voler plasmar a la Catedral l'efectivitat amb la qual va acomiadar de l'All England Club Roger Federer i el serbi Novak Djokovic. Ara bé, al davant tenia ahir un Nadal devastador, un número 1 que va malgastar geni i enginy.
La primera mànega va ser l'entrant d'un menú en el qual el plat estrella el preparava la solidesa, la destresa de l'esquerrà de Manacor. Va començar servint el txec i tant ell com el mallorquí s'estrenaren amb sengles jocs en blanc.
Aleshores, al començament, es va poder veure algun tímid indici de la qualitat i l'enorme potencial que sempre es pressuposa a Berdych, però l'esquerrà de Manacor va disposar en aquesta mànega de quatre ocasions per trencar i en va aprofitar dues.
En el setè joc el número 1 va saber imposar-se al servei del tennista de Valasske Mezirici amb un 0-40 que va salvar el centreeuropeu, però el segon favorit no va abaixar el ritme. Va transformar un segon punt de trencament per desbaratar sense pietat el servei del txec i posar-s'hi per davant amb 4-3. La superioritat al marcador va impulsar la confiança del favorit, que va assestar un joc en blanc per arribar al 5-3.
De nou va ser l'illenc el que va tornar a disposar d'una ocasió de ruptura en el novè joc, quan Berdych, que va sumar 27 cops guanyadors -només dos més que Nadal-, va poder neutralitzar aquest punt de trencament amb la contundència d'un punt directe i col·locar el marcador en 30-40. Ara bé, el txec, que va fer un total de 13 directes davant els 5 de Nadal, es va arrufar quan havia de llançar-se i va errar, a continuació, per permetre que l'adversari tornàs a trencar i s'adjudicàs el primer parcial per 6-3.
Berdych va arrencar la segona mànega amb la seva primera opció de trencament en el joc inicial, on el mallorquí es va travar, es va embussar i va concedir en total tres bolles de ruptura. Tot i això, en una competició en la qual un minut, una bolla, posa el marcador en una direcció, el millor jugador del món va conservar el tremp. Embalat, l'illenc va desmuntar una altra vegada el servei de Berdych en l'onzè joc, amb un 0-40 que va donar el set a l'illenc per 7-5 en 54 minuts.
Amb tres sets n'hi va haver prou per dibuixar el nou campió. En aquest parcial definitiu el tennista txec deixà passar un altre punt de ruptura, el darrer que li donà Nadal en aquesta mànega, en el segon joc (amb 30-40) en estavellar una pilota contra la xarxa.
Ja no hi va haver més moments per a Berdych, un home que no va incórrer en cap doble falta i que va cometre 17 errors no forçats en aquesta final, només 4 menys que Nadal.
Amb un tennis superb, el tennista balear va corroborar amb la seva dreta i restada, amb agressivitat, la seva aclaparadora autoritat per emportar-se el parcial i el partit. Així va demostrar, una vegada més, que aquesta superfície no guarda ja cap secret per a la seva raqueta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
L'independentisme català, els autèntics defensors de la llibertat segons tu, són els que estan en el govern de la generalitat i subvencionaren en part sa compra de Spanair, el Intent de possible trasllat de el Caserio de Menorca a Catalunya. aixo es el germanor que fan els catalans des independentisme. .. et donaria més proves però bé, no val la pena discutir més del tema, tu segueix amb el teu somni que nosaltres procurarem estar ben desperts .. però, siguem sincers en aquella època simplement era una estratègia de longistica de creixement dins del seu projecte polític , Xesc no manipules més ni intentis arreglar al tema de Palma vela 92 en aquella època als independentistes catalans no els importava res .. més clar.. una merda la seu de Palma vela 92, ells anaven a la seva .. res més jo ho vaig estar patint molt .. I, per acabar, som mallorquí i, per tant, Espanyol -això vol dir de se nació Espanyola i de la comunitat autònoma de Balears que no s'ha de confondre amb ser de la comunitat autònoma de Catalunya. ..au, Salut
O sigui: si Barcelona hagués repartit totes les proves fora de la ciutat, hauríeu cregut en l'existència de la nació catalana en tota la seva extensió, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó... Aquesta nació s'aguanta en fonaments molt més profunds que aquestes minúcies. I és curiós: gonellistes defensant (?) la unitat dels territoris de la nació catalana! A qui voleu enganar?
O sigui: si Barcelona hagués repartit totes les proves fora de la ciutat, hauríeu cregut en l'existència de la nació catalana en tota la seva extensió, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó... Aquesta nació s'aguanta en fonaments molt més profunds que aquestes minúcies. I és curiós: gonellistes defensant (?) la unitat dela territoris de la nació catalana! A qui voleu enganar?
És allò que deia: va ser una brega entre barretinaires del Principat i gonellistes de Mallorca que no reconeixen la nostra unitat nacional ni estimen la Catalunya sencera ni les seves regions. Aquí podeu veure que són els principatins barretinaires els qui no pensen en les Balears.
XESC El problema que teniu els catalibanes és que us creieu ses vostres pròpies mentides seguint sa doctrina des vostre Ayatolá .. sa veritat sobre sa candidatura de Barcelona92:: sa va prometre sa vela a Palma92. amb sa condició que es presentés es projecte de Palma amb sa seva infrastructura dels seus bons ports esportius i perquè es temps se'ls acabava als organitzadors i presentar Palma era un plus més de qualitat i prestigi.. que ja tenien ses competicions que es feien a sa Badia de Palma per ser sa candidata i ser se escollida i així es va fer, es va presentar es projecte de Palma 92 a Ginebra…i què'n varen fer quan varen sortit elegits.. ens varen traciona, varen dir.. "Ens ho hem repensat, millor ens la quedam a Barcelona"...i només cinc dies després de ser escollida ens van donar per darrera .. tot molt premeditadament estudiat, quan a Mallorca i en corcret a Palma s'havien celebrat amb focs artificials a sa catedral i en es clubs nàutics etc .. l'èxit.. més ben dit l'engany .. aixo es el germanor que fan els catalans.Quina memòria més curta tenim! Aixo es Mallorquins o tenim dins es nostre cor. Ens pensau encara que a Catalunya pensen en Balears… han mirat nomès per ells..per aixo lo dels paisos catalans es une merda.. un invent interesat per els catalans així que no enganyis més a sa gent i no manipules més que vosaltres sou molt experts en això, que es que no té ni puta idea ets tu .. jo vaig estar treballant per a la org de Palma92 es dos últims mesos i viscut la desil.lusió que van deixar els teus germans catalans que no són els meus ni des 99.9 % dels mallorquins i com diuen pels fòrums d'aquest diari només sou minimicrominoria residual no contaminant i en les properes eleccions aneu ha patir molt per que sa nostra realitat social no és ni de llarg sa mateixa que a sa teva Catalunya.. I, per acabar, som mallorquí i, per tant, Espanyol -això vol dir de se nació Espanyola i de la comunitat autònoma de Balears que no s'ha de confondre amb ser de la comunitat autònoma de Catalunya. Salud
Així que parlam de tennis?
Xesc, vete a Cataluña. Alli seras mas feliz.
Xisco: No teniu ni idea de com va anar Barcelona '92. L'independentisme català, els autèntics defensors de la llibertat de TOTA la nació, s'oposaren fermament als Jocs Olímpics i, per mor d'això, varen ser perseguits -especialment pel jutge Garzón-. Hi ha uns "catalans" -barretinaires al Principat (organitzadors dels Jocs), blaveros a València i gonellistes a Mallorca- que no reconeixen la nostra unitat nacional ni estimen la Catalunya sencera ni les seves regions; i a aquests heu de reclamar. Per altra banda, ja se sap que els Jocs Olímpics s'adjudiquen a una ciutat en la qual es concentren totes les proves; i només en el cas que en aquesta ciutat no hi hagi mar se'n cerca una altra que en tengui. Aquí ens podríem preguntar sobre les intencions vertaderes de voler separar la vela de Barcelona, així com voler celebrar el mateix any una Exposició universal a Sevilla. I, per acabar, som mallorquí i, per tant, català -això vol dir de nació catalana que no s'ha de confondre amb ser de la comunitat autònoma espanyola (esper que per poc temps) anomenada oficialment Catalunya.
Entesos Ligeia. Pentura seria bó admetre formes molt estesas com l'ús de "lo" en lloc de "el"- com es va fer amb el dequeismo en castellà- per aconseguir un acostament del mallorquí amb el català.
Parlam de tennis?