Villa du Espanya a quarts de final

Un nou gol de David Villa, el quart dels cinc marcats per la 'Roja' en el Mundial 2010, classificà Espanya per a quarts de final, desbloquejant un intens duel ibèric amb Portugal, i engrandint a una selecció que va demostrar la seva maduresa a l'hora de competir en un partit a vida o mort. Era una cita amb la història que marca la identitat d'un equip que cerca ampliar la seva llegenda en la gran cita de Sud-àfrica. Les grans seleccions -Argentina, Alemanya i el Brasil- havien golejat en els vuitens de final. Arribava el torn de la campiona d'Europa. El seu físic no li dóna per a àmplies victòries però la seva qualitat li fan ser entre les favorites al títol.

Alliberada de la por del fracàs, de la tensió generada per la mala estrena en el Mundial, Espanya sortí a la gespa del Green Point Stadium amb personalitat. Era l'hora de mostrar un estil, d'aprofitar-se del fet de tenir davant un rival que parlaria el mateix idioma. Allunyats de marcatges individuals, havia d'imposar el seu futbol, fulminar la força defensiva de Portugal.

La selecció de Carlos Queiroz acumulava 19 partits sense perdre. Una dada que parla per ella mateixa d'un grup disciplinat de jugadors que fa el salt de qualitat quan Cristiano Ronaldo entra en contacte amb la pilota. Va ploure tot el dia a Ciutat del Cap fins a l'hora del matx. La gespa estava ràpida. Mesuraria el nivell físic de la Roja. Beneficiava l'astre portuguès, que no va tenir la seva nit. De la passada en llarg en el llançament de centre dels tres partits de la fase de grups, Espanya va passar a treure en curt. Era un missatge. Ahir tenia espais per associar-se en curt. La lluita era en el doble triangle en la medul·lar. Busquets, Xabi Alonso i Xavi davant de Pepe, Tiago i Meireles. El vencedor decantaria el partit o quedaria exposat a una acció individual. A una moneda a l'aire.

La sortida amb força d'Espanya va obligar Eduardo a mostrar per què no ha encaixat un gol en el Mundial malgrat estar en el grup de la mort. Va respondre en els tres primers minuts a dos xuts de Fernando Torres i Villa.
Portugal es protegia del ruixat de futbol. S'emparava en el seu porter, que tornava a xutar amb dificultats un tret ras de Villa. La defensa marcava de ben a prop Cristiano. Cercava que no rebés en carrera. Un sistema d'ajuts que funcionà. L'àrbitre, permissiu, deixava jugar. A poc a poc, el joc d'Espanya es va anar espessint. Hi faltava verticalitat. Iniesta no trobava la seva màgia en les centrades entre línies i les ocasions van desaparèixer.

En aquest guió estava més còmode Portugal. El perill va arribar a les botes de qui estava sent el millor lateral esquerre del Mundial, Fabio Coentrao. Amb les seves incorporacions a l'atac sempre va inquietar. Dues centrades seves varen acabar en rematades d'Hugo Almeida, que va posar l'ai al cor dels espanyols. Ahir fou el primer dia que Casillas mesurà el seu nivell. Insegur en les faltes de Cristiano pels moviments estranys de l'esfèric i en un potent xut de Tiago, que va treure en doble intervenció, la segona, quan la pilota s'encaminava a la xarxa amb la potència d'Almeida.

Es va reprendre la segona part amb el mateix guió. A Espanya li faltava nervi. Fins i tot Almeida, que no destaca per la seva velocitat, se n'anà en carrera de la defensa i la seva centrada a Cristiano es va topar amb Puyol amb una pilota que es va enverinar abans de passejar-se per la zona de gol sense trobar porteria. Queiroz ho va veure clar i donà entrada a Danny. Un 'diable' que va voler aprofitar les pilotes mortes que fins a aquell instant perdia per mil·límetres la Roja.

Espanya reacciona
La reacció de Del Bosque va ser un gest de personalitat. Als 58 minuts va asseure Torres i va trencar amb el passat. En comptes d'apostar per Cesc i avançar a la zona del 9 Villa, va apostar per Llorente, que no havia jugat un sol minut en tot el Mundial. La primera pilota que va tocar va canviar el guió. Un centre concret de Ramos des del costat dret el va rematar en planxa amb potència però poca col·locació. Va treure amb el cos Eduardo. Espanya passava a tenir una àncora a dalt. Una referència.

La següent acció amb Llorente fixant els dos centrals, Iniesta s'inventà una passada al límit de l'àrea, on a molts se'ls apaguen els llums envoltat de rivals, Xavi va prolongar la brillantor amb un cop de taló i Villa va executar. El seu primer tret amb l'esquerre el va treure Eduardo que des del terra va veure que es colava a gol la rematada amb la dreta del Guaje. L'1-0 desencadenà el futbol control d'Espanya, que gaudí de clares ocasions per ampliar l'avantatge. Portugal no pogué fer res. Espanya ja és a quarts, on espera el Paraguai.