Espanya se cita amb Portugal

David Villa tornà a liderar la selecció espanyola per salvar el difícil match ball que tenia al davant contra un equip rocós, dinàmic i incisiu com Xile, i ara se cita amb Portugal en els vuitens de final del Mundial de Sud-àfrica després de passar com a primera de grup, amb la qual cosa, de passada, eludeix el Brasil.

Espanya va complir amb l'obligació a què es va veure arrossegada amb la derrota inicial enfront de Suïssa. Depenia, no obstant això, de si mateixa, però no tenia cap més remei que aconseguir el triomf en aquest complicat compromís, dels de veritat i davant un oponent voluntariós, crescut, llançat i que havia practicat un bon futbol en aquest torneig.

El conjunt de Vicente del Bosque va superar primer a Hondures a Johannesburg i a Pretòria va fer el mateix amb un magnífic conjunt, el que dirigeix el tècnic argentí Marcelo Bielsa, que va dominar i va ser millor al començament del matx.

Però l'altra "roja", l'únic equip vermell que hi havia a la gespa, perquè Espanya duia camiseta blava i calçons blancs, es va suïcidar amb una errada del porter de la Reial Societat Claudio Bravo, molt ben aprofitada per Villa per desnivellar el partit en el minut 24.

Com a súmmum de mals per a Xile i de tranquil·litat per a Espanya, les dures entrades llastaren el conjunt de Bielsa, que va quedar amb un home menys en el minut 38 arran de l'expulsió de Marco Estrada per una puntada de peu sense pilota a Fernando Torres, just en la jugada en la qual Andrés Iniesta, amb un toc magistral, marcava el segon.

Espanya, que havia estat a mercè del rival en l'inici del matx, havia donat el cop de gràcia. Amb el marcador a favor i amb superioritat numèrica ja va poder tocar amb tranquil·litat i sense pressa, mentre que el combinat de Bielsa s'havia de limitar a perseguir amb la mirada la pilota.

El conjunt sud-americà havia fet una magnífica demostració en aquells 23 minuts inicials. La seva pressió, anticipació i velocitat eren per incloure-les en un manual enfront d'uns adversaris entabanats. L'habilitat d'Alexis Sánchez, les ruptures de Valdivia, la rapidesa de Beausejour i de Mark González i la feina a la línia medul·lar de Mauricio Isla i d'Estrada varen convertir a Xile en la dominadora del joc, mentre que Xavi i Iniesta no podien aparèixer.

Foren moments preocupants per a la selecció espanyola, però una centrada en profunditat de Xabi Alonso provocà la sortida de Claudio Bravo, que rebutjà malament la pilota i l'entregà a Villa, que sense pensar-s'ho i aferrat a la banda, a uns 35 metres de la porteria, envià l'esfèrica al fons de la xarxa davant el lament del porter.

Xile, a punt d'empatar
Xile no s'ho podia creure. Havia comandat, havia estat superior a Espanya i anava darrere en el marcador. Però encara en aquells moments va mantenir la posició i, si no hagués estat per Piqué, podria haver empatat en una escapada de Beausejour.

El segon càstig, doble, va ser el gran gol d'Iniesta amb un xut col·locat a l'esquerra de Bravo i amb l'expulsió en la mateixa jugada d'Estrada per falta a Torres. Quan tot semblava perfectament encarrilat per als homes de Del Bosque, Bielsa encara tenia cartes a la màniga. Després del descans va posar Millar i Paredes i el primer, tot just iniciar-se el segon temps, va donar vida a l'equip amb un xut que, després de tocar Piqué, va entrar a la porteria d'un sorprès Casillas i va situar l'1-2 al marcador del Loftus Versfeld.

L'equip xilè tornava al partit, sens dubte. Per als europeus era un contratemps en un matx que semblava plàcid. Del Bosque va optar ràpidament per cercar un altre home de toc, Cesc Fàbregas, en lloc de Fernando Torres. Era un jugador més per tocar i tocar, per deixar passar el temps i intentar descompondre més el rearmat conjunt sud-americà, la fe infrangible del qual en el treball és més que encomiable.

Amb l'esquema de la final de l'Eurocopa i molts de partits més i, amb només un punta, en aquest cas Villa, Espanya va millorar en determinats moments. En qualsevol cas, és veritat que les reserves físiques començaren a flaquejar en un rival delmat. Fins i tot Alexis Sánchez, esgotat després d'exhibir els seus grans dots una vegada més, va haver de ser reemplaçat per Orellana.

Bielsa va començar a desesperar-se a la zona tècnica. No podia dominar els nervis. L'equip lluitava, però s'imposava, encara amb excessiva lentitud i imprecisió als darrers metres, el toc de l'equip espanyol, que a mesura que passava el temps optà per conformar-se amb el resultat en lloc de cercar un gol més. Així, el partit era més obert del que Del Bosque i els seus homes desitjaven i en qualsevol moment Xile podia donar un ensurt. Tanmateix, tot quedà igual.