EfeLondres24/06/10 0:00
TW
0

El nord-americà John Isner ha resultat guanyador del partit més llarg de la història del tennis, conclòs avui després d'onze hores i cinc minuts i després que ahir a la nit fos ajornat per falta de visibilitat quan ja havia batut el rècord, amb deu hores. El seu rival i company durant la llarga gesta ha estat el francès Nicolas Mahut, que ha acumulat 68 jocs davant els 70 del nord-americà en el cinquè set, la durada total de la qual ha assolit els 491 minuts. S'han requerit tres dies per decidir el vencedor d'aquest encontre: Isner, que s'ha classificat per jugar en segona ronda davant de l'holandès Thiemo De Bakker. Fins ahir, el partit més llarg era el que van jugar els nord-americans Greg Holmes i Todd Witsken en un segona ronda de Wimbledon el 1989, que també va haver de disputar-se en tres jornades diferents i va durar cinc hores i vint-i-vuit minuts.

Isner i Mahut han superat a més, amb escreix, els 112 jocs disputats entre els nord-americans Chalie Pasarell i Ricardo Alonso Gonzales -"Pancho"-, en un partit de primera ronda, com a aquest, el 1969, també a Wimbledon. Aquests han sumat un total de 138 només en el cinquè set. El nombre de "punts directe" o tretes directes acumulat al llarg del partit, 215, ha estat un altre dels rècords assolits per Isner i Mahut, que s'enfrontava per segona vegada en la seva carrera. L'altra ocasió ha tingut lloc en un partit de segona ronda del torneig de Queen's, també sobre herba, el 2008, quan en va guanyar Nicolas Mahut per 7-5 i 6-4. Aquests dos jugadors en tenien anotades dues sets cada un quan dimarts a la nit, dia en què va començar el dol, l'All England Club va decidir suspendre el partit per falta de llum i just abans del començament del cinquè set.

En reprendre's dimecres aquest enfrontament, ningú no esperava poder presenciar una fita històrica. La sorpresa i l'expectació va créixer així que s'apropava al rècord de jocs disputats en una cinquena set d'un enfrontament en el SW19, quan l'italià Pietrangeli i el iugoslau Pilic van oferir un total de 46 (24-22) en un segona ronda, també de Wimbledon, el 1962, però el que vindria després seria molt més que tot això.