ESPANYA: Casillas; Sergio Ramos (Arbeloa, min.76), Puyol, Piqué, Capdevilla; Busquets, Navas, Xavi (Cesc Fábregas, min.66), Xabi Alonso; Villa y Torres (Mata, min.70).
HONDURES: Valladares; Mendoza, Chávez, Figueroa, Izaguirre; W. Palacios, Guevara; Turcios (Núñez, min.63), Martínez, Espinoza (Welcome, min.46); y Suazo (Jerry Palacios, min.84).
GOLS:
1 - 0, min. 18, Villa.
2 - 0, min. 51, Villa.
ÀRBITRE: Yuichi Nishimura (JAP). Amonestó a Turcios (min.8) e Izaguirre (min.38) por parte de Honduras.
ESTADI: Ellis Park.
Dos gols de David Villa aixecaren Espanya de la decebedora estrena en el Mundial 2010 i pràcticament varen engegar a casa Hondures (2-0) en un duel que deixa la Roja depenent de si mateixa davant de Xile per classificar-se per als vuitens de final, després de recuperar moral amb un partit ferm en el qual va perdonar nombroses ocasions.
El resultat està per sobre de l'estil, però l'estil és la base per a l'èxit, i Espanya el té ben definit. Admet retocs, com els que va introduir Vicente del Bosque, a qui no li va tremolar el pols en un moment en què a la seva temperància habitual havia de sumar fermesa per defensar les idees. La presència de Jesús Navas va ser el seu missatge.
El combinat espanyol va recuperar sensacions perdudes en un estadi replet d'història: Ellis Park, on Nelson Mandela va canviar la història del poble sud-africà després de l'apartheid. Aquest escenari mític des d'ara passa als annals de la Roja per ser el lloc on va aixecar el vol en el Mundial 2010, on té grans esperances dipositades.
Els dubtes de la mala estrena es van dissipar amb caràcter. El triomf era obligat. Els gols eren necessaris per jugar-se la vida amb Xile en el darrer matx de la fase de grups. Del Bosque va asseure Iniesta, una mica tocat físicament, i Silva. Va donar entrada a Navas per obrir el camp i a Fernando Torres com a referència ofensiva. Al Niño encara li falta una mica de ritme i fou Villa qui va assumir el lideratge.
És un matador tan letal el Guaje que poc importa que jugui en punta o penetri des de l'esquerra. La seva ansietat de l'estrena la va transformar en màgia cada vegada que va tocar la pilota. La selecció espanyola va asfixiar amb la pressió Hondures des de l'inici. Es féu l'amo de la pilota, amb menys toc que en altres ocasions i més joc vertical. En deu minuts havia generat quatre ocasions i havia reclamat dos penals.
Villa s'havia citat amb el gol. El travesser va impedir que marcàs als sis minuts, quan va deixar anar una canonada des de 30 metres. El factor sort, necessari en les grans competicions, de moment ha donat l'esquena a Espanya. Al pal de Xabi Alonso davant de Suïssa, se n'hi afegí un altre ahir, a més de dues accions dins l'àrea rival, en les quals es reclamà penal: una mà a un control de Torres i una empenta a Sergio Ramos quan anava a rematar un centre de Xavi.
No hi havia temps per a les lamentacions. Espanya destil·la qualitat. Una acció individual de Villa va començar a decantar el partit. En un pam va partir a dos rivals i es va endinsar en l'àrea. Tenia el gol dibuixat en la ment. Va retallar cap a la dreta i va trobar l'escaire. La primera diana en el Mundial era una realitat.
El matx era al terreny on desitjava la selecció espanyola. Amb avantatge, necessitava gols i pausa. L'ansietat no és bona. L'ímpetu de Navas va bolcar el joc cap a la dreta. Li va faltar el desdoblament de Ramos per brillar més. Les seves centrades no van trobar rematador. Villa desbordava a l'altre costat amb més pegada. La seva connexió amb Torres no va trobar el premi de la diana.
Hondures, en la segona participació en un mundial, va estar tova. El seu gust pel toc es va anul·lar en la pressió. No va llançar ni una sola vegada a la porteria de Casillas, amb la seva estrella David Suazo desaparegut entre Piqué i Puyol.
Villa sentencia el matx
Ho va intentar en la represa avançant uns metres la defensa, intentant dominar, però va rebre un dur cop a l'atreviment. Amb espais, Espanya va matar el duel. Va aprofitar la velocitat de Navas, una bona desmarcada de Villa que es va despenjar a límit de l'àrea gran i en rebre la pilota el seu xut a porta va rebotar a Osman Chávez per acabar a la xarxa.
Amb el 2-0 Hondures es va descentrar i, si el partit no acabà en una golejada d'escàndol, fou perquè els espanyols perdonaren massa, inclòs un penal desaprofitat per Villa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
SEBELINO, SOLO A UN NAZI COMO TU SE LE OCURRIA HABLAR DE "RAZA ESPAÑOLA". ELLOS NOS LLAMBAN SPANIARDS
HOY NO SE HABLA DE FUTBOL??
Pere: ets un poc illetrat, per dir una cosa fina, si t'he d'explicar sa difererncia entre sa bandera alemanya nazi i sa bandera constitucional espanyola...fes-t'ho mirar. Una altra cosa és que pengin banderes amb pollastre!
http://www.youtube.com/watch?v=Upqj-7rtieQ&NR=1 Curiosidats
Aquest Rafa és una mostra de la raça espanyola: educat, fi, culte, demòcrata, tolerant. Ens convé molt seguir amb aquesta gent, res d'independència.
Que cadascú pengi el que vulgui! Qui se senti identificat amb Espanya, que ho faci. Ja m'agradaria a mi poder penjar la senyera quan jugàs la nostra selecció el Mundial! El que passa és que tenim enveja dels qui ho poden fer, i pus! Mentrestant, però, el PSM, ERC, Entesa... no es posen d'acord: esquerra nacional dividida, victòria espanyola segura! Gràcies a tots.
http://www.youtube.com/watch?v=MIqODd1tKNU&feature=player_embedded Dedicat a tots aquells que aprofitant el Mundial pengen la bandera espanyola als balcons. Us imaginau que a l'Alemanya del segle XXI penjassin esvàstiques nazis als balcons?