Una eliminació cruel

LA MUELA: Manel (1), Moya (1), Remacha (1), Beltrán (1), Camús (1), Rodri (1), Cristian (1), Bruno (1), Lario (1), Iván (1) i Fonsi (2).
Monco (1) per Bruno.

CONSTÀNCIA: Vives (2), Forteza (2), Víctor (2), Pau (2), Guasch (2), Lirola (2), Rubio (3), Lucho (2), Dani Rado (2), Nacho Martínez (2) i Mateu Ferrer (2).
Manu (2) per Forteza.

GOLS:
0-1: minut 68, Rubio.
1-1: minut 92, Fonsi.

ÀRBITRE: Jordi José Barreda (Comitè català). Actuació discreta. Va amonestar amb targetes grogues Rodri, Bruno i Fonsi, de La Muela; i Forteza, Guasch i Rubio, per part del Constància.

INCIDÈNCIES: partit de tornada de l'eliminatòria de la fase d'ascens a Segona B disputat al camp municipal de La Muela (Saragossa) i després que els aragonessos s'haguessin imposat a Inca per 0-1. Hi assistiren devers 300 espectadors. Un grupet d'aficionats del Constància no pogué finalment viatjar per donar suport a l'equip.

No pogué ser i, a més, tot acabà de la manera més cruel possible. Després que el Constància es deixàs sorprendre (0-1) en el partit d'anada per La Muela a Inca, malgrat no ser inferior, el conjunt que entrena Nico López es mostrà ahir molt superior futbolísticament al rival.

Els jugadors visitants comandaren des del principi, encara que, per la importància del matx, la primera part gairebé no tingué ocasions de gol per a cap dels dos bàndols. El conjunt inquer, això sí, tot i tenir la sensible baixa del davanter Lucas Pou, deixava clar damunt la gespa que era més equip que els locals i que, per poc que pitjàs, remuntaria l'eliminatòria. Així va ser: després d'un parell d'ocasions, Rubio rematava amb mestria una centrada des de la banda esquerra per marcar un gol de traca i mocador que neutralitzava el desavantatge en el minut 23 de la segona part. El més difícil s'havia aconseguit.

La diana visitant posà encara més nerviosos els jugadors de La Muela, que veien que el somni de pujar a Segona B s'allunyava. El domini inquer era aclaparador i de cada vegada més còmode, tot i que els mancava encert en els darrers metres. El conjunt peninsular somiava en la pròrroga i, tal vegada, en la possibilitat que els llançaments des del punt de penal li donassin la classificació. Els futbolistes de Nico López se sentien superiors i controlaven el matx, però el gol definitiu no arribava.

Fonsi acaba posa fi al somni
El Constància no volia arribar al temps suplementari: tenia contra les cordes el rival i el porter Manel era, de llarg, l'home del partit. Però en una de les poques errades defensives dels blanc-i-negres el davanter aragonès Fonsi empatava de rebot el partit, quan passaven dos minuts del temps reglamentari. La banqueta i els jugadors illencs no s'ho podien creure i no hi havia temps per a res, malgrat que un altre gol mallorquí els hauria donat la classificació directa. El matx finalitzà i la il·lusió de l'ascens s'esvaí.

Hi hagué desolació en l'expedició inquera. Caldrà intentar-ho l'any vinent i és una autèntica pena. Per la seva banda, els homes que dirigeix Emilio Larraz esperen un rival per al duel que els pot donar l'ansiat accés a la categoria de bronze. A Inca, en canvi, hauran d'esperar almenys una altra temporada per gaudir de futbol professional al Nou Camp. Fa ja vint-i-dos anys que la capital del Raiguer no veu el seu equip a la Segona Divisió B. Pareix massa temps.