La terminal de sortides de l'aeroport de Son Sant Joan es despertà ahir de blanc-i-blau. Al voltant de 400 seguidors de l'Atlètic Balears s'hi reuniren per acompanyar el conjunt de la via de cintura en el viatge cap a la Segona Divisió B, via Tudela. Vestits amb una camiseta feta amb motiu d'aquest partit, ja a les sis i mitja del matí es deixaven sentir per l'aeroport palmesà. El president del club, Fernando Crespí, aixecà les primeres ovacions als mostradors de facturació i, en arribar a la zona d'embarcament, la comitiva s'havia convertit en una festa.
Res no podia faltar en aquest dia gran per als atlètics i així ho demostrà el capità d'un dels avions, que rebé tots els passatgers amb la camiseta de l'equip i amb l'himne del club sonant per la megafonia. El pas per l'aeròdrom de Saragossa va ser fugaç, perquè ningú no tenia ganes de perdre ni un minut, i amb els dos grups de seguidors ja reunits emprengueren el camí cap a Tudela.
Amb crits d'"Atlètic, Atlètic, Atlètic!" els set autocars de la comitiva illenca arribaren a l'estadi municipal d'Elola. Com si haguessin estat compenetrats amb ells, l'autobús dels jugadors ho va fer just després que els dels aficionats, que es congregaren per secundar la plantilla amb una tancada ovació. La rebuda dels tudelans va ser bona, encara que no pogueren amagar la sorpresa de veure l'alt nombre d'incondicionals que acompanyaven l'Atlètic. Els palmesans, sempre ben preparats, compartiren amb els 6.000 espectadors locals un bon grapat d'ensaïmades abans de començar el partit, potser per intentar endolcir els seus càntics, encara que no acabà de donar resultat. Ernesto era el blanc de les rimes més feridores.
Els blanc-i-blaus, els de la graderia, començaren amb força, encara que damunt la gespa era el Tudelano qui tenia el control durant els primers minuts. La primera maçada per als mallorquins va arribar en el minut 30 de joc, quan Iván Moreno posà l'1-0 en el marcador. Silenci visitant -és clar-, perquè els locals embogiren de veure l'eliminatòria igualada i de comprovar que el seu equip estava més entonat que el rival. El tram final de la primera part tornà a revifar l'esperança balearica després d'un parell de bones jugades amb les quals l'Atlètic demostrà que no fia turisme.
El segon cop va ser en el minut 60, moment en què el conjunt d'Àngel Pedraza quedava amb deu homes per l'expulsió de Pau Pomar. Decepció, por, ansietat i ràbia es reflectiren a la cara dels seguidors, que només dos minuts més tard varen veure que el Tudelano aconseguia el 2-0. Amb l'equip al costat de l'abisme va sorgir la ràbia del mallorquins. Novament es començaren a sentir crits d'"Atlètic, Atlètic Atlètic!". Els més pessimistes, encoratjats pels qui no havien perdut encara la fe en la remuntada es tornaren a unir als càntics, als crits, als "uis" i als vatues per competir en renou amb les 6.000 gargamelles navarreses.
El miracle arribà. Rafeal va forçar el penal. Mentre Gio col·locava la pilota al punt fatídic, es podia sentir el batec dels cors blanc-i-blaus i, quan marcà, va ser com una tempesta desfermada. Altra vegada "Atlètic, Atlètic, Atlètic! i així fins al final, patint, sí, però gaudint d'un dia que a molts mai no se'ls esborrarà de la memòria. Després, feren del viatge de tornada una vertadera festa que acabà, com no podia ser de cap altra manera, amb el crit d'"Atlètic, Atlètic, Atlètic" a l'aeroport de Son Sant Joan quan hi varen arribar els jugadors.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Crec que l'Atlètic hauria de començar ara mateix la campanya de socis. S'ha d'augmentar la massa social, balearitzar més el club des de la base, i projectar el club amb jugadors mallorquins que n'hi ha de bons, escampats per la península i per la Tercera Divisdió. En aquest moment de crisi són econòmicament més accessibles.
Esper, ansiós, l'article de Pep Verger que rebaixi l'alegria que avui sentim els balearicos, que insulti despectivament al nostre president, i que faci la predi dicció que la nostra desaparició com a club de futbol és imminent