El millor campió

I, llavors, marcà el Màlaga a La Rosaleda i semblà que els blaugrana ho intuïren perquè coincidí amb la serenor del conjunt català, que gaudí de les quatre primeres ocasions de la mateixa manera: amb forts xuts des de lluny, de Keita, Touré Yayá, Bojan i Messi. L'argentí, al quart d'hora de joc i en una jugada personal típica es va desfer de tres rivals per xutar molt ajustat al pal dret de Jacobo en la primera incursió dels catalans dins l'àrea. Faltava Pedrito... i al límit de la primera mitja hora de joc una jugada seva per la banda acabà en una centrada de la mort, perquè Luis Prieto va introduir la pilota en la seva porteria. El Camp Nou s'enfonsà. Tres minuts després el canari feia el 2-0 i deixava sentenciat el títol; ningú no creia en una remuntada del Valladolid i, a la vegada, del Reial Madrid a Màlaga.

Amb aquestes dues penetracions en la xarxa rival aparegué el Barça de sempre, jugant un futbol com ningú no fa arreu del món. Faltava el gol de Messi, Bota d'Or de la temporada, i va arribar al quart d'hora de la represa, després d'una fantàstica jugada personal, plena de força i tècnica, de Yayà Touré, que deixa el gol fet a Messi després que Pedro deixàs travessar la pilota de la passada de la mort. Partit sentenciat i Lliga guanyada; poc importava que l'etern rival acabàs d'empatar a Màlaga.

La festa continuava i Guardiola començà a moure la banqueta perquè l'afició acomiadàs o rebés els herois abans d'acabar el matx. Mentrestant, Messi feia el segon d'ahir en una jugada amb el segell de la casa i col·locava el 4-0. De passada, igualava el rècord de Ronaldo com a màxim golejador blaugrana en Lliga amb 34 gols; una barbaritat la temporada de 'la pulga'. Ja eren al camp Henry, Ibrahimovic i Iniesta. S'acomiadaren sota una ovació espectacular Alves, Pedro i Bojan. El Valladolid era golejat i no podia reaccionar perquè es veia amb els dos peus a Segona. Només un miracle en els altres camps salvaria els de Clemente, però no va succeir. El Barça, mitjançat Messi, pogué fer més gols però tampoc no era qüestió d'aprofitar-se d'un rival enfonsat i d'un tècnic, Clemente, que ha sofert tota la setmana un assetjament mediàtic per part de la premsa madrilenya.

La vintena lliga se celebrà a la gespaJust després que el col·legiat Pérez Lasa xiulàs el final del matx entre el Barça i el Valladolid, la gespa del Camp Nou no deixà de ser una festa durant gairebé dues hores. Ja sense els jugadors del Valladolid, que se n'anarem desolats i de seguida pel seu descens, començà l'homenatge als campions. L'afició esperava impacient, un per un, els herois que havien fet possible que la vintena lliga blaugrana i, possiblement, la de més mèrit. La història dirà que només fou possible perquè necessità batre tots els rècords. Més punts que mai, 99, i només un partit perdut.

Els llums del Camp Nou s'apagaren i jugadors i cos tècnic començaren a aparèixer sota una llum blanca que s'avançava al seu nom. L'afició ovacionava un per un els seus herois. Com sempre, iniciaren els parlaments l'entrenador i els capitans. Guardiola volgué felicitar de públicament Joan Laporta, que s'acomiadava com a president, en els que foren els únics segons de xiulets del vespre, mentre que Xavi llançava un missatge a l'anomenada popularmemt com a 'caverna mediàtica': "Que n'aprenguin!", cridà el cervell del millor equip del món.

Especialments emotius foren els discursos d'Henry i Márquez, que sonaren a adéu per a sempre, i el de Gabi Milito, que lloà uns companys i un club que mai no li girà l'esquena malgrat la llarguíssima lesió. Merescuts els discursos de Chigrinsky, Touré i Alves en català i l'agraïment públic d'Ibrahimovic cap el tècnic; això sí, en italià. Faltava el millor, el més gran. Leo Messi.

Messi només parlà a la gespa
Quan Messi agafà el micròfon, tothom recordava el seu famós 'parlament' de l'any passat, que féu la volta al món perquè ningú no va entendre aquelles paraules barrejades en alcohol. Ahir fou ben diferent: "Gràcies a tots. Visca el Barça, visca Catalunya i visca l'Argentina". La puça només destaca quan juga a futbol, però destaca com ningú.