Font: youtube.com

TW
0
BARCELONA 86
OLYMPIACOS 68

FC BARCELONA: Rubio (9), Navarro (21), Mickeal (14), Lorbek (8), N'dong (7) -cinc inicial-, Basile (6), Trias (0), Lakovic (0), Vázquez (6), Morris (8), Sada (7) i Grimau (0).

OLYMPIACOS
: Penn (0), Teodosic (10), Childress (15), Kleiza (13), Schortsanitis (6) -cinc inicial-, Papaloukas (12), Vujcic (2), Vasilopoulos (0), Bourousis (9), Halperin (0), Mavrokefalides (1) i Beverley (0).

PARCIALS
: 28-19, 47-36 (descans), 64-50 i 86-68 (final).

ÀRBITRES
: Brazauskas (LIT), Bachar (ISR) i Chambon (FRA). Eliminaren Kleiza, jugador de l'Olympiacos .

INCIDENTS
: La final es disputà al Palais Omnisports París-Bercy, davant 14.768 espectadors. El president del Barça, Joan Laporta, acompanyat dels futbolistes del planter Carles Puyol, Xavi Hernández, Sergui Busquets, Gerard Piqué i Bojan Krkic, va arribar al pavellò parisenc quan falteven 7.25 per al descans i va fer embogir la parròquia blaugrana.

"La tercera vegada és la bona" i ahir vespre més que mai perquè, amb la victòria del Regal FC Barcelona en la final contra l'Olympiacos (86-68), el conjunt blaugrana va aconseguir la seva segona Eurolliga de la història i la primera a París, on anteriorment havia perdut en dues ocasions. Amb un joc espectacular que anul·là per complet el projecte multimilionari dels grecs, els catalans posaren un colofó espectacular a una temporada en què han fet el millor bàsquet del continent. Així, es pot dir que es va fer justícia amb un equip que va dominar el duel de cap a cap liderat per Navarro a la pista, que va conquerir també la seva segona Eurolliga i va ser designat MVP de la final four, i per Pascual a la banqueta.

De moment, aquesta espectacular plantilla ha guanyat ja la màxima competició de clubs i la Copa del Rei, mentre que a l'ACB s'ha assegurat ja el lideratge en la fase regular i afrontarà la promoció pel títol amb tota la il·lusió possible per repetir el triplet de la temporada 2003, quan guanyaren tot el que jugaren. "Correu amb la pilota", hagué de dir Xavi Pascual als seus. Fos o no fos així, Ricky Rubio va impregnar una velocitat inusual a aquest Barcelona i va ofegar uns grecs que, amb Baby Shaq Schortsanitis a la pista, no pogueren seguir aquest ritme. A la velocitat, els catalans hi afegiren intensitat, tancaren molt bé el rebot i, així i tot, es guardaren asos a la màniga.

Foren superiors en gairebé totes les facetes del joc, i és que només, i per molt poc, es mostraren més encertats els grecs en els triples. Tanmateix, va ser una fita enorme evitar que Papaloukas dominàs el matx quan era a la pista. Amb un marcador baix tenia més opcions l'Olympiacos i, per això, el Barcelona pitjà per arribar al descans amb 47-36 a l'electrònic. En la prèvia del duel, l'entrenador blaugrana havia afirmat que estaven preparats per adaptar-se a qualsevol alternativa en l'estratègia. Va ser així perquè, després d'uns primers minuts d'intercanvi de cistelles, Mickeal i Navarro s'associaren perquè el Barça anàs endavant. L'escorta va recuperar la seva efectivitat en els triple i va llançar alguna bomba, mentre que Fisherman era on fes falta per ajudar. Fran Vázquez, imparable davall els taulers, també va ser clau en la victòria. El Barcelona, en definitiva, fou molt superior al rival i s'adjudicà amb justícia la final per confirmar, a més, el que ja ha demostrat durant tota la campanya: que és el millor equip d'Europa.